A vegades, de la necessitat se’n fa virtut. La Mesa del Parlament de Catalunya serà presidida per Josep Rull (Junts) i tindrà majoria independentista gràcies a un acord entre Junts, ERC i la CUP que difícilment es podria donar en gaires més àmbits de la política catalana atenent l’estat de les relacions entre tots tres partits. Tal vegada, la Mesa del Parlament és un ens amb poca capacitat d’acció política, però que els darrers anys s’ha demostrat clau a l’hora de mantenir els drets com a diputats de les persones represaliades. Aquest ha estat l’únic motiu pel qual ERC i la CUP afirmen que han acabat donant suport a l’estratègia proposada unilateralment per Junts després que les negociacions per investir un candidat d’ERC no prosperessin.
Així, els darrers dies, una de les consignes que més ha sonat ha estat la de l’acord antirepressiu. Un pacte que, en primera instància, semblava que incorporava als comuns i donava la presidència de la cambra catalana a ERC. Finalment, però, la balança s’ha acabat decantant en favor d’una presidència en mans de Josep Rull i, per tant, Comuns Sumar, se n’han desmarcat, en la seva tònica habitual de no donar suport a Junts per Catalunya. D’altra banda, els de Jèssica Albiach han optat per votar-se a si mateixos i abstenir-se en segona votació per tal d’evitar permetre el que sí que han permès a l’Ajuntament de Barcelona que és que els vots del PP servissin per coronar el candidat del PSC, tot i que finalment no s’ha donat aquest escenari.
L’aritmètica, doncs, ha permès que el PSC tingui tres representants a la mesa David Pérez, que serà el vicepresident segon, Rosa Maria Ibarra que serà la secretària tercera i Judith Alcalà la secretària quarta. D’altra banda, la vicepresidència primera serà per Raquel Sans d’ERC (amb el suport de Junts). I les altres secretaries primera i segona seran per Glòria Freixa de Junts, Juli Fernández d’ERC (amb una part dels vots de Junts).
Acord límit
Tot plegat, però, no s’ha desvelat fins a pràcticament a l’últim moment, pocs minuts abans que comencés la sessió inaugural del ple. Hi ha dies en què els passadissos del Parlament de Catalunya són plens d’assessors i diputats que fan bullir l’olla. D’altres, opten per confinar-se als despatxos i si, per ventura, han de sortir-ne, passen driblant periodistes com el millor dels extrems brasilers. Aquest dilluns, clarament, s’ajustava a la segona descripció, senyal que hi havia negociacions en marxa a contrarellotge. No ha estat fins al migdia que s’ha filtrat que Junts havia proposat a ERC investir a l’exconseller, una opció que els republicans no han donat per bona fins una bona estona després.
Mentrestant, fonts de la CUP afirmen que tot i que ells apostaven per una presidència d’ERC, com els comuns, en veure que Junts per Catalunya vetava els republicans i es plantava en el seu candidat, han apostat per donar-li suport en segona votació per evitar una presidència del PSC i garantir el vot dels exiliats.
Amb el ple ja iniciat, el president de la mesa d’edat, encarregats de coordinar la sessió a l’espera de l’elecció de la mesa definitiva, ha estat el diputat de més edat, Agustí Colomines, de Junts per Catalunya. I l’han acompanyat les dues diputades més joves, Júlia Calvet, de Vox, i Mar Besses, d’ERC. En saludar als presidents de la Generalitat i del Parlament, Colomines ha passat per alt a Carme Forcadell i Roger Torrent, tots dos president del Parlament d’ERC, el segon dels quals sempre ha estat al punt de mira de Junts per Catalunya d’ençà de la investidura fallida de Carles Puigdemont l’any 2017 quan aquest era a l’exili. Sí que els ha saludat, abans de recitar els noms dels nous diputats, la secretària de la mesa d’edat, Mar Besses.
Colomines també ha demanat un minut de silenci per l’expresident del Parlament Joan Rigol, que va faltar el passat 7 de maig. Abans de començar el recompte de vots, ha fet un discurs d’un quart d’hora on, entre altres coses, ha fet una defensa política de la possibilitat que governi un partit que no ha guanyat les eleccions, tal com pretén fer el puigdemontisme. D’altra banda, ha criticat la preponderància del poder judicial al sistema polític espanyol. Com si fos una profecia, que s’hagi permès el vot delegat de Ruben Wagensberg, Lluís Puig i Carles Puigdemont ha comportat les amenaces PP i Vox de presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional, els primers, i una querella per prevaricació els segons.
Memòria i nació
En el seu primer discurs com a President del Parlament, Rull ha recordat que fa set anys, la sessió d'investidura d'inici de mandat del Parlament ell, com altres, la va haver de seguir des de la presó. També ha citat el discurs de Pau Casals a les Nacions Unides i ha explicat que Macià va fixar, l'any 1932, el Parlament de Catalunya al l'edifici que Felip V feu per tenir-hi el polvorí perquè "allò que havia estat construir per abatre les llibertats de Catalunya, acabava sent la seu de les llibertats de Catalunya".
Ha demanat als diputats que la seva tasca "faci de la cultura propia i les llengües propies un factor d'identitat i d'adhesió col·lectiva" i que recordin que "el nostre món és el món" i que per tant la cambra s'havia d'implicar en reptes com l'emergència climàtica, la defensa dels drets humans o la intel·ligència artificial. En un alegat meritocràtic, també ha reclamat un país "on l'esforç personal tingui recompensa". També ha reivindicat el paper de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament i s'ha compromès a seguit la seva consigna "en un parlament s'ha de poder parlar de tot".
Finalment, ha constatat que "és una anomalia" que Puigdemont fos cessat com a president de la Generalitat per part del president espanyol o que "un president fos cessat per raons polítiques" com el president Torra. S'ha compormès "a contribuïr a recuperar els espais d'ús en què la llengua ha perdut presència" perquè "la llengua és el nervi de la nació".