A Francisco Camps li molesta la llibertat de premsa tant com la pluja a un casament. Ho ha tornat a demostrar aquest dilluns al matí durant l'entrevista que ha mantingut en el magazín matinal d'À Punt per parlar sobre la seua recent absolució en una de les peces del cas Gürtel. Camps ha protagonitzat un episodi inaudit quan li ha negat a un dels tertulians la possibilitat de preguntar-li. En concret, ha vetat Bernardo Guzmán, director de la Cadena SER al País Valencià, qui pretenia preguntar-li sobre la seua responsabilitat política en els casos de corrupció emergits en l'etapa del PP.
«No li permet parlar. Vostè per què està ací avui? Jo sé perfectament el que vostè ha fet durant 15 anys en la seua ràdio. Jo a aquest senyor no li contestaré?», ha etzibat l'expresident de la Generalitat quan Guzmán ha començat a formular-li la seua pregunta. «Vostè no és un demòcrata. Vostè ha atacat la democràcia des de la seua ràdio permanentment», ha continuat Camps per a després comminar al director de Les Notícies del Matí, Òscar Martínez, a que obviara la presència de Guzmán, col·laborador habitual del programa, i li formulara una pregunta el següent tertulià.
L'episodi ha tornat a posar en evidència la prepotència i el menyspreu amb què Camps va gestionar les seues relacions amb els mitjans de comunicació. Nomenat president de la Generalitat el juny de 2003, Camps va ser imputat per l'Audiència Nacional en el cas Gürtel el maig de 2009. Aquell dia, el departament de premsa de Presidència va remetre als mitjans de comunicació un vídeo gravat amb una
Camps va estar cinc anys sense donar rodes de premsa per evitar preguntes incòmodes.
declaració institucional del President, sense possibilitat que els professionals de la comunicació li pogueren fer preguntes. Era una pràctica que havia començat a instal·lar-se l'any 2006. Les rodes de premsa sense preguntes van esdevenir, a partir d'aquell any, el pa nostre de cada dia, una estratègia de mutisme que va ser reiteradament criticada per la Unió de Periodistes Valencians. Quan el 20 de juliol de 2011 Camps va dimitir del càrrec portava gairebé cinc anys sense atendre a la premsa en els actes institucionals. Tampoc no donava entrevistes a mitjans que ell considerava hostils. La primera entrevista que va concedir després de ser absolt del cas dels vestits la concedí a la revista Telva, a l'Albufera. La seua imatge, perxant en una barca va fer la volta a Espanya.
La realitat és que a Camps mai no li ha agradat sotmetre's a l'escrutini de la premsa. O més ben dit, a l'escrutini de la premsa crítica. La d'aquest dilluns no és la primera volta que, públicament, assenyala un periodista. Ho va fer el desembre de 2007 durant una roda de premsa conjunta amb l'aleshores presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en un acte organitzat per l'Associació Valenciana d'Empresaris. En acabar els parlaments institucionals, Aguirre va demanar si algun periodista tenia una pregunta, sense adonar-se que Camps ja feia mesos que havia deixat d'atendre els periodistes en les rodes de premsa. Aleshores, Sergi Tarín, periodista d'InfoTV va preguntar a Camps quants diners havia costat la visita del papa Benet XVI a València. Amb el somriure congelat, Camps va abandonar el faristol sense respondre, però abans d'eixir de la sala, va etzibar a Tarín: «Has de donar comptes als teus companys».
«Avui hem vist al mateix Camps que era president de la Generalitat, independentment de Gürtel. Perquè Camps va representar durant molt de temps la manipulació, el sectarisme. Ha demostrat que és molt poc honorable. La seua actitud evidencia la seua falta de respecte al periodisme i al que significa la llibertat de premsa», expressa Ximo Clemente, qui va ser president de la Unió de Periodistes entre 2009 i 2011. L'organització de periodistes va estar en el centre de la diana del Partit Popular a causa de les queixes per l'opacitat de Presidència, així com diverses conselleries que també adoptaren la mateixa actitud.
El 2007 va tindre una altra topada amb el periodista Sergi Tarín, qui volia preguntar-li pel cost de la visita del Papa.
La Unió de Periodistes, de fet, va ser víctima directa de la censura del Partit Popular. El març de 2010 la Diputació de València va retirar deu fotos de l'exposició Fragments d'un any, organitzada per la Unió de Periodistes i que incloïen imatges de fotoperiodistes valencians que resumien l'any periodístic. Les deu imatges vetades il·lustraven l'esdevenir judicial de diversos polítics del Partit Popular, en un moment en què el fang de la corrupció començava a amarar diverses esferes institucionals.
Fou també Francisco Camps el responsable del final de les emissions de TV3 al País Valencià. El 2007 inicià una campanya d’assetjament administratiu contra Acció Cultural que acabà amb la clausura de tots els repetidors que, des de la dècada dels vuitanta, permetien la recepció del canal públic català al sud del Sénia.
Un Guantánamo a Burjassot
Paràgraf a banda mereix la manipulació a Canal 9 mentre Camps va estar al capdavant de la Generalitat. Fou el perfeccionament de l'estratègia desinformativa iniciada en temps d'Eduardo Zaplana. Mentre va durar el cas Gürtel, els informatius de la televisió pública valenciana mai es van referir a la condició d'imputat de Francisco Camps i quan es referien als casos de corrupció del PP, ho feien de manera críptica, quasi inintel·ligible. El 15 de juliol de 2011, quan el magistrat José Flors va decretar l'obertura de judici oral a Camps, la notícia no va figurar en el sumari de portada dels informatius del migdia. Els teleespectadors van haver d'esperar al minut 20 per rebre una pinzellada sobre el tema. Com si fer seure al banc dels acusats un president de la Generalitat fora una qüestió menor. Quan cinc dies després, Camps va dimitir, Canal 9 no va connectar en directe amb el Palau de la Generalitat per donar la notícia.
Al capdavall, el Consell de Camps es va preocupar bona cosa de situar els periodistes que li resultaven més còmodes en l'edició dels informatius. La consigna era clara: convertir Canal 9 en l'altaveu de l'acció de govern i presentar el País Valencià com una terra de pròspera gràcies a la gestió del Partit Popular. La purga professional s'acarnissà amb els professionals que havien de donar les notícies. Els qui no s'hi adaptaren, foren retirats per exercir funcions menors i irrellevants.
L'espai físic i simbòlic al qual foren retirats es batejà com 'Guantánamo', el particular llimb de contenidors prefabricats situats en l'exterior del gegantí edifici de Canal 9. És la tele a la qual, Camps, li agradaria tornar, aquella que parlava meravelles d'ell i d'aquell vaporós 'nou Segle d'Or' que proclamava el Molt Honorable. Era, també, la televisió curulla de tertulians madrilenys pagats a preu d'or; la que vetava periodistes de mitjans valencians pocs afins a la Generalitat i que evitava informar sobre determinats col·lectius, com ara Escola Valenciana o els moviments en defensa del territori.
No és d'estranyar que aquest dilluns, Francisco Camps, investit amb aquella aura de qui es sap exonerat pels tribunals, durant l'entrevista a Les Notícies del Matí, s'haja referit a la televisió pública valenciana com Canal 9. És la televisió que anhela, el mitjà que cada dia el sotmetia a un massatge comunicatiu i que amenaça amb tornar amb la nova llei que PP i Vox estan a punt d'aprovar a les Corts.