Amb la voluntat de defensar la pluralitat d’accents del català, els dies 27, 28 i 29 de setembre se celebrarà a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) el Festival de les variants dialectals de la llengua catalana. L’esdeveniment s’ha presentat aquest dijous al matí al Museu Terra de la Fundació Carulla a Barcelona. El coordinador del festival, Òscar Palau ha manifestat que el festival vol tenir «un àmbit nacional, que vol dir tots els Països Catalans» i compaginarà el vessant acadèmic i científic, amb un caràcter popular.
A l’acte hi ha intervingut, a més a més, el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Pere Navarro, que com a part de l’organització ha explicat que el punt de partida del festival és la publicació l’any 2021 del llibre El Penyic al perxe, de Jordi Crespo, sobre els trets característics del parlar de l’Espluga. També ha posat de manifest que era significatiu que el festival es fes a l’Espluga perquè es troba «a la zona de transició entre la varietat dialectal oriental i occidental». Per exemple, les vocals tòniques funcionen a la manera del català oriental i també les àtones «excepte la ‘e’ final que la mantenen a la manera del català occidental». Navarro ha criticat que «últimament ens estem queixant que l’ús social de la llengua recula i hem posat èmfasi a l’ensenyament de la llengua a l’escola i l’ensenyament amb unes normes ortogràfiques i ens hem fixat molt en la normativa. No està malament, però potser hem descuidat l’ús oral de la llengua». Això, exposa, pot fer que «l’usuari deserti» i, per tant, cal entendre que la llengua a salvar és també «la llengua que parlem cada dia. El model que hem heretat de la nostra mare, del nostre pare i dels nostres veïns». També ha anunciat que des de l’IEC «s’està treballant en un diccionari nou que tindrà en compte tota aquesta diversitat».
Entre els presents a la roda de premsa hi havia el secretari general de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha recordat la importància de «la gestió de la diversitat lingüística» com a element central de «les polítiques de reconeixement i cohesió» perquè, d’una banda, tots els parlants «tenim moments que ens expressem amb la màxima autenticitat», però a la vegada «la llengua ens ha de permetre l’anonimat. Quan llegeixes un prospecte del metge, no t’interessa saber si el redactor és de l’Espluga de Francolí». El joc entre aquests dos extrems «són molt importants en la vida de qualsevol llengua», perquè les llengües que només són autèntiques, «no tenen prospecte, el tenen en una altra llengua». I creu els catalans se n’han sortit amb la llengua escrita, però «amb la llengua oral no ens n’hem sortit tan bé» perquè «la tendència a generar continguts només en central, pot generar la percepció que una cosa és el català i l’altra el valencià» i que caldria que «amb la nostra producció audiovisual s’hi sentissin còmodes els parlants de català de tot arreu». Ha demanat, doncs, també, «trencar amb una tendència que existeix que és l’essencialisme de les varietats, que diu que cada varietat ha d’estar tancada en un lloc concret».
Per part de la Generalitat, també hi ha intervingut la directora general de Difusió, Eva Pomares ha recordat que «si és un dret humà parlar la pròpia llengua, també és un dret dels parlants que sigui reconeguda la seva varietat dialectal». Ha explicat que des del seu càrrec ha decidit demanar que la publicitat institucional parles diferents dialectes i considera que «la iniciativa ha estat celebrada arreu del territori» i ha permès «identificar millor el missatge amb la persona que el rep».
Donant suport a l’acte hi era el músic de Constantí Joan Reig que serà part d’un dels actes musicals de les jornades conjuntament amb el solsoní Roger Mas. El bateria d’Els Pets ha dit que participava del festival perquè «la meva pàtria és la llengua» i perquè «a les meves cançons sempre intento posar paraules que potser no són de la meva variant dialectal i ho faig expressament per contribuir en un estàndard, però fer valdre les variants dialectals és molt important i és una de les coses que no hem sabut fer bé d’ençà que tenim mitjans de comunicació». Ha considerat que el fet que a alguns presentadors de mitjans de comunicació se’ls hagi demanat perdre l’accent «és un crim» i ha argumentat que «s’ha fet poca pedagogia de la unitat de la llengua i que la unitat de la llengua no vol dir una sola manera de xerrar».
Entre els actes destacats, hi haurà una classe magistral del catedràtic Joan Veny -un dels principals referents en dialectologia del país-, debats al voltant de l’ús dels dialectes en diferents àmbits socials i culturals, una representació teatral basada en textos de Jesús Moncada o taules rodones de docents, periodistes o músics. Palau ha destacat també que hi haurà una presentació «d’estudis al voltant de variants dialectals territorials» d’arreu dels Països Catalans.
El festival comptarà amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el consell comarcal de la Conca de Barberà, l’ajuntament de l’Espluga de Francolí i entitats com Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Ramon Muntaner i la Fundació Carulla.