Quan el 17 de juny de l'any passat Begoña Carrasco es va convertir en alcaldessa de Castelló va prometre construir una ciutat "entre tots i sense sectarismes". Aquell dia, Carrasco va fer-se amb la vara de manament de la ciutat gràcies als vots favorables dels seus onze regidors. En un ajuntament amb 27 regidories i, d'acord amb la lògica de la majoria simple, en tenia prou amb els vots favorables del Partit Popular.
La possibilitat de governar en minoria era, però, un miratge. Un mes i mig després, va signar un acord de govern amb Vox. Un pacte pel qual va deixar en mans de l'extrema dreta les competències en seguretat ciutadana, salut pública, turisme, comerç, consum i una regidoria -nova de trinca- de família.
Han passat un poc més de deu mesos de la signatura d'aquella entesa. Dos-cents vuitanta-set dies en què Vox ha deixat empremta de la seua ideologia en l'acció de govern. Perquè més enllà dels discursos en el plenari de l'Ajuntament -contra l'Agenda2030; contra els punts violeta durant les festes de la Magdalena; contra la cooperació internacional, segons la lògica de 'los espanyoles primero'-, la seua posició com a regidors en el govern municipal els permet incidir directament en les polítiques públiques.
El darrer estirabot dels de la formació d'Abascal passa per eliminar del nomenclàtor de la ciutat els noms de tres vies: els carrers Joan Fuster, Empar Navarro i Isabel Clara-Simó, així com la
P. Puerta (PSOE): el canvi en el nomenclàtor és un nou exemple de la kale borroka ultradretana que s'ha introduït en el govern municipal"
plaça País Valencià. "Vox ha arribat per frenar els peus al pancatalanisme i retornar l'orgull i la identitat als valencians -explicava Antonio Ortolà, regidor de seguretat ciutadana i cap visible de la formació, en el vídeo penjat a xarxes on feia l'anunci, diumenge passat-. Dir que som 'País Valencià' no correspon a la realitat ni històrica ni social i és reconèixer que pertanyem als 'Països Catalans' i que algun dia voldrem la independència".
"La proposta de Vox implica continuar generant odi i divisió. Volen posar en dubte la valia intel·lectual i cultural de persones de reconegut prestigi simplement per una sèrie de prejudicis ideològics", lamenta Pau Sancho, regidor de Compromís, qui recorda que, en el cas de la plaça del País Valencià, fa més de tres dècades que va ser nomenada així.
Per a Patricia Puerta, portaveu del grup municipal del PSPV-PSOE "és un nou exemple de la kale borroka ultradretana que s'ha introduït en el govern municipal amb el vistiplau del Partit Popular i Begoña Carrasco, cada volta més mimetitzada amb els seus socis".
Els noms d'Isabel-Clara Simó, Empar Navarro i Joan Fuster es van introduir en la darrera revisió que es va fer del nomenclàtor a causa de l'aplicació de la Llei de Memòria Històrica, que prohibeix que persones que estigueren vinculades al règim franquista i a la dictadura disposen de carrers en el seu nom. Per reemplaçar la plaça País Valencià, Vox proposa les denominacions de 'Generalitat Valenciana', 'Antic Regne de València', 'Corts Valencianes', 'Corts Valencianes' o '9 d'Octubre'.
'Hooligans' amb regidories
La dels noms dels carrers no és l'única polèmica que ha envoltat Vox a Castelló. La gestió d'Antonio Ortolà com a responsable de seguretat ciutadana ha estat àmpliament qüestionada. Primer, quan ElDiario.es va desvetllar la seua connexió amb els grups ultres del CE Castelló. Després, a causa de l'atac patit pel casal social La Cosa Nostra durant la celebració de les festes de la Magdalena i que va deixar una persona greument ferida i ingressada en l'UCI durant quatre dies.
L'agressió, perpetrada per grups neonazis, es va produir després que, a través de les seues xarxes socials, Ortolá qüestionara l'existència d'aquest centre cívic i de caràcter marcadament antifeixista.
Ortolá, advocat de professió, ha esdevingut, de moment, la cara més visible de la formació d'ultradreta. Tanmateix, rivalitza en protagonisme amb Alberto Vidal Guerrero, que és l'artífex que aquest dissabte Castelló aculla la I Fira de la Família, una trobada d'exaltació al model de família convencional
Família, una i no cinquanta-una
Als trenta-tres anys, Alberto Vidal és, de fet, el valor de futur de la formació ultradretana a Castelló. El seu currículum té tot el que un bon militant de Vox ha de tindre: llicenciat en història per la Universitat de València fou, entre 2017 i 2019, soldat d'infanteria de l'exèrcit de terra. Acabada la seua breu etapa de soldat, va exercir de gestor web i redactor de continguts d'Academia Play, una plataforma de creació de continguts històrics amb més de dos milions de seguidors impulsada pel madrileny Javier Rubio Donzé. En ella, s'expliquen diversos episodis històrics a través de dibuixos amb una perspectiva suposadament neutral, però que, en realitat, reforça els biaixos del nacionalisme espanyol. En aquest vessant divulgador, Vidal ha estat, des de 2021 professor de secundària en instituts vinculats a l'Opus a les comarques de Castelló.
Ja a l'Ajuntament, a Vidal li ha correspost gestionar les competències en família, una matèria que fins ara no havia tingut aixopluc institucional. Que aquest era un assumpte central per als de la ultradreta era ja evident en l'acord de govern signat l'estiu passat: les mesures en matèria de família se situaven en un lloc preeminent del document.
De tot això, naix el I Festival de la Família, que es celebrarà a Castelló aquest dissabte. "La família és la unitat bàsica i fonamental de la societat i és anterior a l'existència de l'Estat", ha recalcat Vidal,
En la I Fira de la Família, l'església evangèlica Vida Nova oferirà una conferència sobre 'la construcció de l'amor'.
qui ja al mes de febrer va impulsar la incorporació de la capital de la Plana a la Xarxa Europea de Municipis per la Família, una xarxa que naix a partir de l'Associació Europea de Famílies Nombroses.
En el seu web, aquesta xarxa justifica la seua creació per la davallada de la natalitat, una circumstància que (sota el nom d'hivern demogràfic) ha estat amplament utilitzada per la ultradreta europea per justificar les seues polítiques antiimmigració i alimentar la tesi del reemplaçament cultural a Europa.
En la jornada de dissabte participen quasi una trentena d'entitats, entre les quals hi ha, entre més, l'associació antiavortista ProVida, la delegació de la diòcesi Sogorb-Castelló, l'església evangèlica Temple Cristiano la Hermosa, l'església de Jesucrist dels Sants de l'Últim Dia i l'església evangèlica Vida Nova. La jornada comptarà, a més, amb un programa paral·lel de taules rodones. ProVida oferirà una xarrada sobre les ajudes a mares embarassades i xiquets menors. L'església evangèlica, per la seua banda, hi contribuirà amb un col·loqui sobre "la construcció de l'amor".
El contingut del programa obvia, en tot cas, la diversitat de models de família que existeixen en l'actualitat. "Una activitat organitzada per l'Ajuntament hauria de tindre el propòsit d'incloure tots els models de família", lamenta Amada Rodríguez, portaveu de la delegació a Castelló de l'associació FLG de famílies LGTBI, que organitza des de fa dos anys la Festa de les Famílies Diverses, tant en termes de gènere com en termes racials o de diversitat funcional. Aquest 2 de juny celebraran la tercera edició a Vila-real. Rodríguez confirma que, en cap moment, no han rebut una invitació de l'Ajuntament per participar en la fira prevista a la capital de la Plana.
"Si ens hagueren convidat, hauríem anat perquè una de les nostres raons de ser és la de visibilitzar-nos. Ens sembla bé que s'organitzen trobades de famílies, però no només d'un tipus de família", assegura Rodríguez, qui es declara catòlica practicant. "Per descomptat que ens sentim excloses. Senzillament, el nostre model de família no existeix per a l'Ajuntament", lamenta.