La música urbana no aixeca els ànims de la gent d’avançada edat que performa els aplaudiments mentre els líders de la candidatura Comuns Sumar entren a la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes (La Selva). En contrast amb el relat de campanya dels comuns, molt enfocat a la joventut, la majoria de persones que omple la sala ja fa estona que es pentina les canes.
Com en tota la campanya, els de Jéssica Albiach han optat per espais de perfil baix -amb excepció del Prat de Llobregat- per garantir el ple. De fet, la presència d’Ada Colau i la ministra Sira Rego ha servit per omplir, però poc més, una sala de dimensions modestes amb una seixantena de persones.
En les darreres eleccions catalanes, els comuns van treure el 8,83% dels vots a Blanes, gairebé dos punts per sobre del global de Catalunya i el doble que en el global de les comarques gironines, on es van quedar a poc més de mil vots d’obtenir un primer diputat. A les municipals, en un poble on mana la sociovergència, van ser tercera força, amb el 13% dels vots.
És, de fet, el darrer poble de la demarcació abans d’arribar al Maresme, i també una ciutat on el turisme ha anat històricament acompanyat de la indústria. Per això, el representant local recordava en començar el fil roig del poble amb els fills de les fàbriques locals com la Safa. No devia pensar, però, que un d’aquests fills de la Safa havia estat el president Quim Torra. Una flor no fa estiu.
Per exemple, que Júlia Boada, present a l’acte, aconseguís un diputat al Congrés espanyol per comarques gironines no garanteix res de cara al 12-M. Segons les dades que remenen a Comuns Sumar, el darrer diputat el disputaran amb Aliança Catalana, i no les tenen totes.
Per això, tot i l’agenda ajustada, «hauré de parlar i marxar», Jéssica Albiach ha volgut ser en terres blanenques per tancar la campanya a la demarcació abans d’anar a preparar el debat a La Ser. A jutjar per les seves declaracions, el PSC tindria una mena de propietats camaleòniques que no tindria Junts per Catalunya.
Pels comuns, Junts i PSC encarnen el Hard Rock i l’ampliació de l’aeroport, i podrien formar el que anomenen «coalició de l’asfalt». Un, «Junts per Catalunya és la refundació de Convergència»; l’altre, Illa «un negacionista climàtic». Davant els primers, reclamen que «som els únics que no volem substituir la vella Convergència ni pactar amb la nova». No com ERC, que «és incapaç d’emancipar-se de Puigdemont». En canvi, amb els socialistes «diem clarament el que volem fer, un govern progressista». Perquè a diferència d’Aragonès, que «no posa límits a la dèria desenvolupista del PSC», ells sí que en saben: «ningú li posa límits si no hi som nosaltres».
Ho ha deixat ben clar al final de l’acte el candidat per comarques gironines, Eloi Badia: «Si no hi ha un govern fort amb els comuns, no tindrà cap remordiment de trair al votant socialista i fer un tripartit amb Junts per Catalunya i La Caixa». O Ada Colau: «M’indigna que el líder d’ERC i el del PSC deixin la porta oberta a pactar amb Junts per Catalunya, que representa la Convergència de tota la vida. Nosaltres només farem govern d’esquerres amb programes d’esquerres». I, fins i tot la ministra Sira Rego: «Illa i Puigdemont aposten per l’ampliació de l’aeroport, l’asfalt, els casinos…».
Quan toca parlar d’acord progressista no es menciona a Salvador Illa: es gira la vista a Madrid i al pacte amb Pedro Sánchez, com si no es tractés del mateix partit. El PSC és asfalt i progressisme a la vegada, a ulls de la ministra Rego: «només hi ha dos escenaris possibles, un govern amb Illa i Junts o un govern progressista».
Palestina, present
La presència de l’antiga alcaldessa de Barcelona i de la ministra de Joventut i Infància ha donat un marcat accent de compromís amb la causa palestina a l’acte. De fet, ja a l’inici Albiach havia encarregat a Rego que «necessitem que el Govern d’Espanya passi de les paraules als fets, talli les relacions comercials amb Israel i reconegui d’una vegada l’estat de Palestina». Rego li ha respost que «estem treballant amb molta intensitat de reconèixer l’Estat palestí».
«No és irrellevant que, en un context de govern reaccionaris, Espanya sigui de les poques excepcions que s’està posicionant des del primer dia», deia Colau, amb mocador palestí al coll, que ha retret a Aragonès que no hagi trencat les relacions de la Generalitat amb l’Estat d’Israel, i ha reivindicat que fer-ho seria una condició dels comuns per entrar a govern després de les eleccions.