Les enquestes posen en dubte que sigui possible una majoria independentista després del 12 de maig. La sola possibilitat que això passi ja és una anomalia d’ençà que Convergència va abraçar el sobiranisme. La desmobilització i la fragmentació del vot podrien ser raons claus per impossibilitar que, de nou, ERC i Junts per Catalunya, amb el suport de la CUP, es posin d’acord per investir un president sobiranista com han fet amb Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès.
És per això que el PSC de Salvador Illa —i el PSOE de Pedro Sánchez— està posant tota la carn a la graella en aquesta campanya electoral. Segons els sondejos, té molts números per ser primera força i, si els independentistes no sumen, tindrà pista lliure per negociar una anhelada investidura amb ERC o Junts per Catalunya.
Els números no surten
Només els escenaris optimistes de les enquestes publicades els darrers dies donen majoria absoluta a l’independentisme amb 68 escons. Una majoria, en tot cas, pels pèls, i lluny del 52% dels vots recollits als comicis de 2021. Per exemple, el CEO del 26 d’abril assenyala que el PSC guanyaria les eleccions amb entre 40 i 47 escons (entre 7 i 14 més que el 2021). Per darrere hi hauria un empat tècnic entre ERC (31-37) i Junts (28-34), la suma dels quals es mouria entre els 59 i els 71 escons. El terme mitjà serien els 65 diputats. A això, caldria sumar-hi els representants de la CUP, que es mourien entre els 4 i els 8 electes, i l’entrada o no de la formació d’extrema dreta Aliança Catalana. En canvi, el CIS del 25 d’abril pronostica entre 39 i 40 escons per al PSC, i llavors entre 27 i 28 per a ERC i entre 28 i 30 per a Junts. La CUP en tindria entre 5 i 7, per la qual cosa la suma de l’independentisme es mouria entre els 60 i els 65.
A més, cal tenir en compte que a les darreres eleccions espanyoles, les de 2023, l’independentisme va perdre uns 700.000 vots en relació amb les de 2019. El principal afectat va ser ERC, que va perdre uns 400.000 suports. D’aquests, gairebé 200.000 se n’haurien anat a l’abstenció, igual que va passar amb uns 70.000 de Junts i uns 30.000 de la CUP, segons dades dels politòlegs Jordi Muñoz i Toni Rodon. ERC també hauria perdut uns 150.000 vots en favor del PSC. Totes dues franges poden ser clau en aquests comicis.
Apàtics o mobilitzats
“Ara mateix, la majoria independentista penja d’un fil i tot és molt incert”, explica el politòleg de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon. Explica que en els seus models de predicció “tenim el 50% de probabilitats. Tot dependrà de si hi ha una participació elevada, que es mobilitzin els vots independentistes i que es maximitzin els vots en algunes circumscripcions concretes”.
Hi ha un cert consens entre les enquestes que la participació serà més baixa que en eleccions anteriors, a excepció de les darreres que van ser en plena covid. Àngels Pont, directora del GESOP, creu que “la baixa participació afectarà de manera transversal a tothom”, però que “potser una mica més a l’independentisme, que l’última vegada va tenir el 52% dels vots i ara no els tindrà. La sensació és que hi ha més indecisió o potser menys ganes o una mica més d’apatia”.
L’investigador de la Universitat de Girona, Aliou Diallo, concorda amb ella i assenyala que “ara mateix l’electorat més activat és el del PSC, que ja estava en tendència de creixement i amb els últims esdeveniments això s’ha accelerat o, com a mínim, s’ha estabilitzat en el creixement”.
El paper de l’extrema dreta pot ser clau en les possibilitats per revalidar un govern independentista, “si entra o no Aliança Catalana, que pot treure vots a Junts i dificultar una majoria independentista”, explica la politòloga de la Universitat Oberta de Catalunya Ana Sofía Cardenal. Les enquestes donen a la formació xenòfoba de Sílvia Orriols entre cap i quatre electes, i si hi entressin, dificultarien la formació d’un govern independentista perquè les altres formacions no tenen predisposició a pactar amb l’extrema dreta. Tot i que les enquestes no els donen escons, també la candidatura d’Alhora podria treure uns resultats prou significatius que poden perjudicar els grans partits independentistes i la possibilitat de conformar majories. Sobre els dos partits, Rodon destaca que “a Girona i Lleida, encara que treguin pocs vots, el seu vot pot acabar costant algun escó que pot ser important”.
Segons Diallo, Junts, Alhora i Aliança pugnen “per un mateix electorat” i pot ser significatiu el fet que “el líder de Junts no hagi barrat el pas a l’extrema dreta perquè no ha assumit que no n’acceptarà els vots. Per tant, un votant que dubta entre Junts i Aliança pot pensar que el seu vot podria valdre el mateix si vota Aliança o Junts, perquè votar Aliança voldria dir votar la dreta independentista”. Afegeix que “a Barcelona clarament hi ha un diputat que estaria entre Junts i Aliança”. Pont afegeix que és “Girona i Barcelona allà on podria acabar sortint, però no és gens clar”.
Entre ERC i el PSC
Captar els indecisos ha estat sempre un dels objectius de les campanyes electorals, però els últims anys va a més. “Cada cop hi ha més percentatge de gent que decideix el vot a última hora, que està entre diverses opcions i, fins i tot, que dubta entre anar a votar o no i es decideix els últims dies de campanya”, argumenta Cardenal. “L’electorat independentista està una mica més indecís, cosa que no vol dir que no hi participi”, afegeix Pont.
Sobre els indecisos, Rodon diu que hi ha dos grans blocs: “El primer és el que dubta entre el PSC o quedar-se a casa. L’altre gran bloc és el de votants que havien votat ERC i ara dubten si tornar-los a donar suport o votar un altre partit, en particular a Junts”. Sobre el PSC, diu que “el votant habitual del PSC no votava tant a les catalanes, era l’abstencionista diferencial. Aquest perfil acostumava a ser important per al PSC. Si fa això, no ho sabrem fins al 12 de maig, però si ho mires, la probabilitat de votar és un pèl més baixa que la resta”. Davant d’això, “la jugada de Sánchez podria haver ajudat a activar-los”. Tot i que, segons Cardenal, per al votant de dreta que podria optar pel PSC com a vot antiindependentista, com el votant que va captar de Ciutadans el 2021, “la presència de Sánchez podria ser contraproduent”.
Pel que fa a ERC, segons les dades del CEO, és el partit que té més fronteres de vot actives i més bosses de persones indecises entre votar-los a ells o decantar-se per una altra formació. Només el 46,6% dels indecisos que recorden haver votat ERC a les darreres eleccions catalanes tenen com a primera opció tornar-los a votar.
El baròmetre preelectoral del Centre d’Estudis d’Opinió estima que un 21% dels indecisos estaria dubtant entre votar el PSC o votar ERC el 12 de maig. Si es baixa el detall a través de l’encreuament de microdades que el CEO ha facilitat a EL TEMPS podem veure que un 45% d’aquests indecisos recorden haver votat ERC el 2021, un 16% van triar el PSC, un 13% es va abstenir i un 12% va optar per Junts.
També podem trobar dades sensibles per explicar la porositat entre l’electorat d’aquests dos partits de cara al 12 de maig; és la resposta a la pregunta de quin partit votarien els electors de cada partit si poguessin votar una segona formació. En aquest cas, el 33% dels que han expressat una intenció directa de vot pel PSC al CEO diuen que aquest segon vot el donarien a ERC, el 20% que no aniria a cap partit i el 20% que es decantarien pels Comuns. Pel que fa a ERC, el 26% dels que diuen voler votar-los enviarien el segon vot al PSC i l’altre 26% a Junts —també el 18% a cap partit, el 10% a la CUP i el 9% als Comuns. En el cas de Junts, el 41% dels que diuen que els votaran optarien per ERC com a segona opció, el 25% per cap partit, el 10% per Aliança, el 7% per la CUP i el 6% pel PSC.
Una altra dada interessant en aquest àmbit és que el 46% dels que volen votar el PSC diuen que preferirien un pacte postelectoral amb ERC, per davant del 21% que tria els Comuns o el 3% que es decanta per Junts. Al seu torn, el 30% dels que diuen que votaran ERC el 12 de maig escullen el PSC com a aliat preferit després de les eleccions, per darrere del 34% que escull Junts. Els juntaires trien clarament ERC en el 66% de les ocasions.
Això permet entendre, per exemple, per què, segons Cardenal, en aquest inici de campanya “el PSC posa el focus en la gestió per intentar atreure aquest votant d’ERC per al qual el tema independentista ara no és tan important i dona més importància a la gestió que a la qüestió nacional”.
Al seu torn, Cardenal destaca que “ERC va començar amb una campanya molt forta dient que no pactaria amb el PSC. És una manera de distanciar-se i de dir als seus votants que estan lluny. No en l’eix esquerra-dreta, però sí en l’eix nacional. També és una manera d’evitar fugues als partits independentistes”.
Les dades del CEO apunten que el 20% dels indecisos dubta entre votar ERC o Junts. D’entre els que es debaten entre totes dues opcions, el 41% recorden haver votat ERC el 2021, mentre que el 31% diuen que ho van fer per la llista de Puigdemont. També destaca el 8% d’abstencionistes.
ERC, però, també té votants que dubten entre ells i la CUP. El 12% del total d’indecisos es debaten entre aquestes dues opcions. Entre els que s’ho plantegen, el 53% diuen haver votat ERC el 2021 i el 27% afirmen que van prendre partit pels anticapitalistes.
Els republicans encara tenen una altra frontera força sensible, en aquest cas amb Som Comuns. El 10% dels indecisos dubta entre ERC i els Comuns. De nou, el gruix dels que dubten recorden haver votat ERC el 2021, el 50%. D’altra banda, el 27% recorda haver optat pels Comuns i el 7% pel PSC.
Tot aquest volum d’indecisos fa pensar que els resultats d’ERC a les enquestes podrien ser molt volàtils. Depenent de com aconsegueixi rendir a totes aquestes fronteres de vot, la seva nit electoral podria estar marcada per la tristor de la derrota o per la joia de la celebració. I del seu èxit a les fronteres amb el PSC i els Comuns podria dependre, en bona part, la possibilitat de repetir una nova majoria independentista.
Un paper més petit podria tenir la frontera entre la CUP i els Comuns, on hi ha el 4% dels indecisos, la de Junts amb el PSC, el 5% dels indecisos, o la de Junts amb Aliança, que representa el 2% dels que dubten. A l’hora de repartir escons a les circumscripcions més petites, també pot ser interessant veure com s’equilibra el 5% que dubta entre votar Junts o la CUP i que per als anticapitalistes podria ser vital per treure el seu primer escó a Lleida o Tarragona.
Les dades d’indecisos també reforcen la importància que pot tenir per al PSC la seva capacitat d’arrossegar votants de l’abstenció. Després de la frontera amb ERC, la segona frontera més activa dels socialistes és amb Som Comuns. Del 7% d’indecisos que dubten entre les dues formacions, el 18% recorda haver votat el PSC el 2021 i el 17% els Comuns, però el 30% diu que ara fa tres anys es va abstenir. A més, a la frontera del PSC amb el PP, que representa el 3% dels indecisos, hi ha gairebé el 40% de potencials votants que diuen haver-se abstingut el 2021.