Quan el 22 de juny de 2022, Stuart Rowley, president de Ford Europa i director de transformació i qualitat, va anunciar que la companyia havia triat la planta d'Almussafes per situar-hi la seua plataforma d'ensamblatges de vehicles elèctrics de darrera generació, molts, a València, van respirar alleujats. Institucions, sindicats i plantilla s'havien mantingut amb l'ai al cor. El dilema, durant setmanes, estava entre les plantes de Saarlouis, a Alemanya, o la valenciana Almussafes. «Estem accelerant la nostra transformació a Europa, tot reinventant la forma com fem negocis i construint un futur en què vehicles increïbles i l'enfocament en l'experiència del client van de bracet amb la protecció del nostre planeta», va assegurar Rowley.
Vint mesos després d'aquell anunci, les perspectives no són tan falagueres. El futur prometedor que augurava l'anunci de juny de 2022 s'ha vist aigualit per la indefinició de la companyia sobre l'adjudicació de nous vehicles. Dels dos models elèctrics que es van prometre aleshores no se'n sap res.
Mentrestant, a principis d'aquesta setmana, els operaris van muntar la darrera unitat de la furgoneta Connect. Dotze anys feia que es fabricava a Almussafes, un model del qual van arribar a fabricar-se 100.000 unitats per any. El 2023 se'n feren 63.139, un 30% de tota la producció. La desaparició dels lineals d'Almussafes de la Connect significa que, a hores d'ara, es fabrica un sol model, el Ford Kuga, una circumstància pràcticament inaudita. Només en l'etapa inicial, quan Ford tenia un catàleg molt més reduït, es donà una situació equiparable: fou entre 1976 i 1980, amb la fabricació del Ford Escort. En els moments més esplendorosos de la planta valenciana han arribat a eixir fins a sis models diferents. En cinc anys, Ford Almussafes s'ha acomiadat del Mondeo, l'S-MAX i el Galaxy.
Aquesta setmana, la direcció de la companyia ha anunciat un nou Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que s'encadena amb el que estava vigent fins al 20 d'abril. En l'ERTO vigent fins ara el nombre màxim de persones afectades era de 700 en la zona de producció. Amb el nou expedient, s'arriba a les 1.400 persones. A aquestes cal sumar, a més a més, els treballadors de la planta de motors (al voltant de 900) , els quals pararan per complet la seua activitat durant deu dies, entre maig i juny. Segons UGT, sindicat majoritari, durant deu dies estaran parats 2.300 dels 4.700 treballadors de què disposa Almussafes. La companyia justifica aquesta tisorada temporal en la reducció d'activitat pel final de la furgoneta Connect, però també en la manca de peces per a la fabricació dels motors per problemes en la cadena logística de subministraments.
Ford Almussafes només fabrica, ara, un model: el Kuga. El nou model "multienergia" no arribarà fins 2026.
De moment, l'ERTO es prolongarà fins al mes de juny, però no es pot descartar que es prolongue, a la vista de la falta de concreció de la companyia. A finals del mes de març, la matriu de la companyia als Estats Units va prometre als sindicats que la planta produirà un nou vehicle de passatges «multienergia», és a dir, híbrid. «D'acord amb el procés normal, això (l'adjudicació) estarà subjecta a l'aprovació del programa. Compartirem més informació sobre aquestes oportunitats en les pròximes setmanes», va dir l'empresa en un comunicat posterior. Des d'aleshores, no han badat boca i a Almussafes donen per descomptat que l'inici de la fabricació del nou vehicle es retardarà fins, almenys, 2026. La planta valenciana podria trobar-se, fins aleshores, amb una activitat mínima i un excedent de treballadors d'entre 1.000 i 1.400 persones.
No s'ha de perdre de vista que Ford Almussafes es troba en mínims històrics de plantilla, després que l'abril de l'any passat, el sindicat majoritari i la companyia arribaren a un acord per aplicar un Expedient de Regulació d'Ocupació que va afectar 1.144 treballadors i treballadores. Ford, com la resta de companyies automobilístiques fa anys que adverteixen que la fabricació de vehicles elèctrics requereix molta menys mà d'obra que els cotxes convencionals.
Endolls de baixa tensió
La falta de concreció de la multinacional s'enquadra en els dubtes que, en els últims mesos, han sorgit a propòsit del ritme de transformació del parc automobilístic mundial. Si bé ningú dubta que el futur implica jubilar els motors de combustió, s'han obert diversos interrogants sobre a quina velocitat ha de ser o pot fer-se aquesta transformació. Tant la venda de vehicles completament elèctrics com d'híbrids continuen creixent, però no al ritme que els més entusiastes presagiaven. El fet que el Tribunal Constitucional d'Alemanya obligara al govern d'Olaf Scholz a retirar els incentius a la compra de vehicles elèctrics a finals de l'any passat encara ha comportat més precaucions, almenys, en el mercat europeu.
No es tracta, doncs, tant d'un problema de tendència com de ritme. Als Estats Units, la consultora Bloomberg havia projectat unes vendes per a 2023 d'1,7 milions de vehicles enxufables. Se'n vengueren, finalment, 1,4 milions. La promesa de Joe Biden que l'any 2030 la meitat de la flota automobilística nord-americana seria elèctrica sembla molt agosarada.
El preu al qual les principals companyies occidentals venen els seus vehicles és, segons molts analistes, un dels principals entrebancs per a l'enlairament definitiu del mercat. En un primer estadi, hi havia un consumidor disposat a pagar un extra per adquirir un vehicle no contaminant. A mesura que aquest segment de mercat ha estat satisfet, resulta més difícil guanyar terreny entre el potencial comprador de poder adquisitiu mitjà. Un estudi realitzat per la consultora CarGurus estimava que un mateix model costava, per la seua condició d'elèctric, un 28% més que un de convencional. La manca de punts de connexió és un altre 'handicap'.
Precisament, fa uns mesos Ford es va veure obligada a rebaixar el preu del seu Mach-E SUV. La companyia, de fet, ha creat un equip per dissenyar plataformes d'enginyeria de fabricació menys costoses amb l'objectiu de poder rebaixar el preu dels seus productes.
Ford va rebaixar a finals de 2023 de 50.000 milions de dòlars a 30.000 la seua inversió prevista en la transformació elèctrica. Tesla, el gran adalil d'aquesta tecnologia, ha anunciat que ajorna l'obertura d'una fàbrica a Mèxic.
Per la seua part, General Motors va retardar la producció de models elèctrics i va descartar un partenariat de 5.000 milions de dòlars amb Honda per fabricar vehicles elèctrics més barats. Durant la presentació de resultats de la companyia en el tercer trimestre de l'any, la directora general de la companyia, Mary Barra, no va amagar les dificultats a què estan fent front: «A mesura que ens endinsem en la transició dels vehicles elèctrics, la cosa es complica». Barra va admetre que renuncia al seu objectiu de produir 100.000 vehicles elèctrics en els darrers sis mesos de 2023 i els 400.000 previstos durant la primera meitat de 2024. Renault, per la seua banda, s'ha fet arrere en els seus plans per traure a borsa Ampere, la filial que aglutina el negoci de software i elèctric. El mateix ha fet Volkswagen amb PowerCo, per bé que, de moment, els plans de la seua planta de bateries a Sagunt continuen endavant.
Olla Kallenius (Mercedes): "Potser hi hagué massa optimisme en tota la indústria; ara hi ha més realisme".
No molt diferent són les perspectives a Mercedes. La companyia alemanya augurava que, per 2025, el 50% de les seues vendes serien de vehicles de zero emissions. Recentment, però, va retardar aquests objectius fins el 2030. «Potser hi hagué massa optimisme en tota la indústria; ara hi ha més realisme», va reconèixer recentment Olla Kallenius, en una entrevista al mitjà alemany Die Zeit.
Així les coses, hi ha raons suficients per pensar que potser Europa acabarà ignorant el seu propi mandat. En el seu objectiu d'assolir la neutralitat climàtica, la Unió Europea va situar en el 2035 la data a partir de la qual, en el seu territori, no es podrien vendre automòbils de combustió (sí poden circular fins a 2050). Els fabricants ja han advertit que es tracta d'una fita excessivament ambiciosa. Són els mateixos fabricants que l'octubre passat aconseguiren que la UE reconsiderara la norma Euro 7, sobre emissions de vehicles de benzina i dièsel. Passara el mateix amb la transició total cap a la transició elèctrica? Només el temps ho dirà.