Tot i que va nàixer a Calella (Maresme) el 1946, el vincle entre Josep Maria Terricabras i la ciutat de Girona és màxim. Casat amb Montserrat Martínez-Targa, gironina de soca-rel, aquest filòsof va estar vinculat a la Universitat de Girona des d’abans de constituir-se com a tal als anys noranta, quan era una mena de delegació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser allà, a la ciutat que veu passar el riu Onyar, que Terricabras va coincidir amb Joan Vergés Grifa, alumne amb qui congeniaria fins al punt de convertir-lo en el seu deixeble.
Aquest professor titular de Filosofia a la UdG, especialista en filosofia política, recorda que el domini de Terricabras sobre la figura del filòsof austríac Ludwig Wittgenstein (1889-1951) revelava l’interès i la coneixença del seu professor sobre la filosofia del llenguatge. “Hi havia una sèrie de consignes amb què Terricabras ens va saber fer-nos identificar, com ara el fet que ‘quan diguis les coses les has de dir clares’”, explica Vergés. Aquest mateix professor relata que “l’obsessió” de Terricabras era “arribar a la gent perquè pensés millor”, un objectiu que demostra la seua condició com a “intel·lectual compromès amb la societat”. “El pensament crític era la seva prioritat: el fet de parlar clarament, d’escriure clarament, de fer-se entendre clarament”.
La seua capacitat divulgadora va ser també potenciada a través dels seus estudis a Alemanya, concretament a Münster, on es va poder doctorar per a posteriorment convertir-se en un gran teòric que, a més, tenia la capacitat transcendir al gran públic. Per exemple a través dels treballs sobre el filòsof barceloní Josep Ferrater Mora (1912-1991), que dona el seu nom una càtedra impulsada pel mateix Terricabras i actualment dirigida pel citat Joan Vergés. “La divulgació de la filosofia sol ser acadèmica a Catalunya i no arriba tant a la societat, però ell va lluitar contra això obrint una via amb aportacions significatives”, explica aquest filòsof.
És per això que, tal com explica Lluc Salellas, actual alcalde de Girona amb la CUP, una de les coses que més cal destacar de Terricabras és el seu treball a través de la càtedra esmentada, que ha servit per a “situar la UdG i reforçar l’àmbit del pensament i de la filosofia al conjunt del país. Ell, a través d’aquesta càtedra, ens va donar moltíssimes oportunitats per a poder gaudir, copsar i escoltar els grans pensadors a nivell mundial que han pogut passar per la nostra ciutat. Les idees contemporànies que s’han pogut difondre a Girona han convertit la ciutat en una seu del pensament”, explica l’alcalde actual valorant aquest llegat de Terricabras, a qui defineix com “un pensador importantíssim de la segona meitat del segle XX i de la primera part del XXI a nivell de Països Catalans”.
Un altre filòsof vinculat a la UdG, Ramon Alcoberro, defensa també les aportacions de Terricabras com a teòric. Amb Enric Trillas, explica, Terricabras va ser l’introductor de la lògica borrosa a l’Estat espanyol, una disciplina que defineix com “allò que fa funcionar els ordinadors i eines actuals com ara el ChatGPT i que parteix d’un concepte d’ambigüitat: el color groc o el color vermell tenen molts matisos, moltes tonalitats. Amb les paraules ocorre el mateix”. Alcoberro cita el filòsof persa Lofti Zadeh (1921-2017), que es va exiliar als Estats Units, com “l’inventor” de la lògica borrosa, i detalla que aquest concepte, aplicat al món de les paraules, fa concloure que “el pitjor lloc per conèixer les paraules és un diccionari, perquè és el cementeri de les paraules, i una paraula sempre està relacionada amb el seu ús: els usos del llenguatge són el seu mateix nucli, el llenguatge no són només normes gramaticals, sinó els usos que li donen ambigüitat”.
Aquest interès, reflectit al llibre Introducció a la lògica borrosa, publicat als anys noranta gràcies al treball de Terricabras i de Trillas, juntament amb les traduccions al català de llibres de l’esmentat Ludwig Wittgenstein, com ara la seua obra cèlebre Tractatus logico-pholosophicus –que aprofundeix en la lògica del llenguatge i és, segons Alcoberro, un dels llibres fonamentals de la filosofia analítica del segle XX–, evidencien la dimensió divulgadora i teòrica de Terricabras, qui també es definit per Alcoberro com “un filòsof conscienciós, en el sentit que fa una filosofia seriosa, profunda, basada en el concepte de joc de llenguatge de Wittgenstein i és, alhora, un home amb consciència social, política i cultural”. “Tendim a pensar que Terricabras és només un divulgador perquè va participar molts anys a Catalunya Ràdio i en programes televisius, però és també un gran coneixedor i un gran acadèmic”. Alhora, llibres com ara Atreveix-te a pensar, publicat per La Campana el 1998 i que va superar la desena d’edicions, van servir per a introduir els estudiants preuniversitaris a la filosofia, fet que ha situat Terricabras com un intel·lectual pròxim, aparentment allunyat de l’academicisme estricte, tot i estar-hi també vinculat.
Segons Joan Vergés, “l’obsessió de Terricabras pel llenguatge, per l’escriptura i la parla clara, rigorosa i crítica, per aquesta consciència i per la centralitat del llenguatge es pot lligar perfectament amb la seva estima per la llengua i pel país”.
Al servei de Catalunya
I és que els últims anys Terricabras ha transcendit sobretot com a polític, especialment per la seua etapa com a eurodiputat independent per Esquerra Republicana entre 2014 i 2019, adquirint un gran protagonisme durant el moment més àlgid del procés sobiranista català. En aquell context Terricabras va ser, segurament, la primera persona a desemmascarar qui presidia el Parlament Europeu, l’italià Antonio Tajani, que actuava al servei del PP espanyol fins al punt que recentment l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Aleksander Szpunar, donava la raó als eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín quan van demandar Tajani per no haver volgut reconèixer la seua condició d’electes a l’inici de l’actual legislatura europea. En aquell moment l’Estat espanyol va intentar per tots els mitjans impedir que Puigdemont i Comín, i més tard Clara Ponsatí, accediren a l’eurocambra a través d’excuses que la justícia europea ha acabat desmentint.
Abans d’arribar a aquest punt, al 2017, Terricabras ja havia descobert les intencions de Tajani. En un vídeo d’un discurs seu que es va difondre massivament per WhatsApp durant els dies més agitats de l’octubre d’aquell any, el filòsof descrivia Tajani com “un hooligan” al servei de la causa espanyolista. En una entrevista a aquest setmanari, Terricabras recordava que el cap de gabinet del polític italià era Diego Canda, excol·laborador de l’exministre espanyol Miguel Arias Cañete. “Tajani no m’ha respost mai cap petició. Abans de ser elegit president feia grans discursos sobre que sempre estaria en contacte amb els seus col·legues del Parlament, i no vol saber res de nosaltres perquè ell està agafat de manera molt seriosa pel PP espanyol. Aquestes coses, durant els darrers anys, han laminat les institucions i les han blindades”.
Ernest Maragall, fins fa poc portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, va esdevenir eurodiputat independent per ERC el 2014 conjuntament amb Terricabras. Colpit per la notícia de la seua mort, Maragall, que també va ser conseller d’Acció Exterior durant l’etapa presidencial de Quim Torra i d’Educació amb el PSC liderat pel president José Montilla entre 2006 i 2010, explica que Terricabras era “una personalitat de primera fila del país des del punt de vista de la intel·ligència, la responsabilitat i la qualitat humana: un catedràtic de Filosofia, acadèmic de màxim nivell i, a diferència de molts altres intel·lectuals, disposat a comprometre’s amb el país i amb el seu futur”. Segons el seu company d’eurocambra, Terricabras era una veu molt respectada dins del Grup Verd, gràcies també al seu “enorme coneixement sobre Europa, que li permetia fer aportacions diferents”.
De la seua vessant política l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, recorda el seu “compromís permanent” des de feia anys, per exemple quan el 1992 va defensar els detinguts durant la ràtzia olímpica promoguda pel jutge Baltasar Garzón. En clau local Terricabras, explica Salellas, “ha tingut una participació en el teixit social i cívic de la nostra ciutat de manera ininterrompuda durant les últimes quatre dècades no només des de la Universitat, sinó en qualsevol casal fent actes, si calia, davant una desena de persones, escoltant-les i donant-les veu”.
El llenguatge que interessava Terricabras, per tant, no era només el que se sotmet a l’estudi acadèmic i a la divulgació filosòfica. Aquesta obsessió, conjuntament amb la que tenia pel país, van marcar una trajectòria cívica i intel·lectual que es trobarà a faltar.
