De 12 a 48 escons i de 400.000 vots a superar els 1.100.000. Així ha crescut el partit ultra portuguès, Chega!, entre les eleccions del 2022 i les celebrades el passat diumenge després que un cas de corrupció empentara el govern socialista a anticipar els comicis. Portugal era, fins fa poc, el país europeu que millor havia contingut l’ascens de l’extrema dreta, però ja ho ha deixat de ser. Chega!, partit que en el seu dia es va escindir del centredreta portuguès, representat pel Partit Social Demòcrata (PSD) –tal com en el seu dia Vox va ser una escissió del PP–, ha tingut un gran resultat al sud, sobretot a l’Algarve, la regió portuguesa més meridional de la part continental del país.
A què es deu aquest ascens i, sobretot, com és que la dreta democràtica portuguesa no vol pactar el futur govern amb els ultres, malgrat haver de governar en minoria per no fer-ho?
Com és l’extrema dreta portuguesa?
Daniel García Jaramillo, candidat a doctor en Psicologia Social a la Sheffield Hallam University del Regne Unit i qui ha fet treballs d’investigació sobre política portuguesa a la Universitat de Lisboa, compara Chega! amb l’extrema dreta mundial. “Una estratègia compartida pels partits d’extrema dreta és presentar qualsevol situació social com una crisi nacional i com una evidència que s’aproxima un imminent declivi de la nació. Per això, aquests partits introdueixen una narrativa que els brinda les condicions per a promocionar-se com a salvadors, i és així com els veiem representants per figures” que volen tindre aparença “heroica”. Fruit d’això, aquests partits també construeixen “bocs expiatoris de la societat” per a presentar-los com a “responsables” d’aquestes “crisis nacionals”.
Cada Estat té un responsable en aquest sentit. Si a l’Estat espanyol ho són l’independentisme català o el feminisme, l’extrema dreta comparteix allà on és present la criminalització contra els immigrants. A Portugal no existeixen moviments independentistes amb força, i per tant centren el seu relat contra els nouvinguts i contra els grups “que s’han vist marginats històricament a la societat portuguesa”. Especialment els gitanos, presentats per l’extrema dreta com “gent que explota i oprimeix la majoria de la societat portuguesa”. De fet, Chega! va arribar a proposar, durant la pandèmia, que els barris amb majoria gitana foren totalment tancats portes endins, segons explica aquest expert.
Entre els assenyalats per l’extrema dreta portuguesa, segons Daniel García Jaramillo, també hi ha les persones d’ascendència africana, que acostumen a ser titllats com a “criminals” i com a “delinqüents”. Els qui practiquen religions diferents del cristianisme, especialment la musulmana, també entren dins d’aquest grup.
La periodista Sandra Sousa, que treballa a la radiotelevisió pública del país (RTP), explica que si a l’Estat espanyol Vox espanta pel seu discurs antifeminista i extremadament nacionalista, a Portugal Chega! genera por pel seu racisme i la seua crítica a la immigració. “Cal pensar que Portugal és un país de migrants, i hi ha discursos que no sempre encaixen en una societat com aquesta”. Al seu torn, la política que promou Chega!, ferma defensora de la privatització dels serveis socials, tampoc convenç una majoria dels portuguesos, en tant que aquest país ha compensat la pobresa intrínseca en moltes capes poblacionals gràcies a aquesta mena de serveis. “A Portugal la Seguretat Social és fonamental per a la dignitat de les persones”, explica Sousa, que detalla que al seu país el sentiment de pobresa ha estat molt arrelat històricament.
Curiosament, com a diferència entre Chega! i Vox, hi ha l’anècdota que el partit de Santiago Abascal va rebre queixes dels seus homòlegs portuguesos quan en una campanya Vox va presentar un mapa d’Espanya amb Portugal incorporada. A diferència de Vox, explica Sousa, Chega! no acostuma a fer referències territorials –el context portuguès en aquest sentit és ben distint– i tampoc no acostuma a defensar la dictadura salazarista. Vox no ho fa explícitament amb el franquisme, però sí que critica durament les polítiques de memòria històrica, una manera colateral de defensar la dictadura.
Què explica el creixement de Chega?
Fins ara, explica Daniel García Jaramillo, els discursos de Chega! tenien una presència marginal a l’agenda política del país. Però “la seua narrativa, que promou una polarització de la societat, és presentada com una representació fàctica de la realitat, com una expressió del sentit comú, i els qui la rebutgen són tractats com a ignorants o com a persones que no tenen la capacitat d’entendre com funciona la societat”.
Segons aquest sociòleg, això ha sigut possible per dues raons. En primer lloc, per la desconfiança cap als qui tradicionalment han ocupat els llocs de decisió política al país. També per la manca de “representació positiva generalitzada i constant dels grups assenyalats, conjuntament amb una feble representació d’aquests grups com a membres de la societat portuguesa i de la comunitat europea als discursos públics i mediàtics”.
“Així”, conclou Daniel García Jaramillo, “els qui han sigut històricament oprimits a Portugal són representats com els grans opressors de la nació, i les lleis i programes creats per a reduir la desigualtat social són vistos com una discriminació cap als qui sempre van tindre accés als recursos polítics, socials i econòmics”. Aquestes idees, matisa, abans eren considerades il·legítimes per les seues implicacions antidemocràtiques, però “acaben sent reproduïdes públicament i obliguen els altres partits i figures públiques a prestar-hi atenció i donar espai als arguments de Chega!, per acabar legitimant-los i donant-ne aparença democràtica”.
La periodista Sandra Sousa argument també el bon resultat de Chega! al sud de Portugal, concretament a l’Algarve, l’única regió en què ha sigut el partit més votat. “Hi juga la geografia del sentiment, amb una realitat econòmica diferenciada a l’Algarve, totalment turística, que atrau immigrants cap a un model econòmic que genera condicions de treballs no massa bones. Tot això genera un rebuig que es tradueix en el vot en un territori que, al seu torn, sovint s’ha sentit ignorat i allunyat per la resta del país”.
Per què la dreta democràtica no vol pactar amb Chega?
La mateixa periodista analitza que el futur primer ministre portuguès, el centredretà Luis Montenegro, ha guanyat aquestes eleccions perquè va prometre no pactar amb la ultradreta. “Ell sabia que aquesta era l’única manera de guanyar”, argumenta. Preguntada, Sandra Sousa, per si finalment el PSD i Chega! pactaran, atès que el partit de centredreta està condemnat a governar en minoria, explica que això dependrà de l’actitud dels socialistes, però recorda que Montenegro ha aconseguit la confiança d’electors moderats “que tenen en Chega! una línia vermella. Aquest cordó sanitari ha sigut fonamental per a Montenegro, i un pacte amb Chega! li perjudicaria”. D’altra banda, també interpreta que si Chega! donara suport al nou govern perdria la seua carta de presentació com a partit antisistema, un element que el fa atractiu de cara a l’electorat.
