De manera pràctica, què vol dir, per França, haver inclòs el dret a l'avortament a la constitució?
És una mesura que s'està donant en alguns països, ja ha passat a Eslovènia i en algun altre país, i és molt interessant per blindar el dret i la llibertat per accedir a un avortament. Donat el retrocés que hem vist als Estats Units i que, arreu del món, amb l'auge de l'extrema dreta, el dret a l'avortament, en general tots els drets sexuals i reproductius i els drets de les dones, però especialment el dret a l'avortament, és un centre de diana, és claríssim que incloent el dret a la constitució de països com és França, l'estàs blindant. De manera que, si hi ha un canvi de govern, no és tan fàcil acabar o erradicar o crear una mesura penalitzadora en relació amb l'avortament si el tens inclòs com a dret a la constitució.
Hi ha una part molt simbòlica, de visibilització i discurs, i després és un blindatge de protecció preventiva de cara a un futur.
Són aquestes restriccions del dret arreu del món, en els últims anys, les que han animat la seva protecció a l'estat francès?
Penso que s'havien donat drets com a assolits i adquirits i veure el què ha estat passant als Estats Units, a Hongria, a Polònia, ha aixecat les alertes. La batalla per l'avortament no és només a escala legislativa, sinó que és molt més àmplia.
Simbòlicament, quin impacte té que hagi estat França un dels primers països a dur a terme una mesura com aquesta?
Que ho faci França no és que ho faci qualsevol. Ho va fer Eslovènia i gairebé no ho va saber ningú. Que ho faci França, amb la Unió Europea que tenim, marca un abans i un després.
Com s'ho ha fet l'esquerra francesa per aprovar aquest dret constitucional amb una majoria tan àmplia (780-72)?
La genealogia feminista a França és molt poderosa. Crec que tot el recorregut i la memòria històrica que té el moviment feminista a França és molt important, més enllà que hi hagi canvis de govern amb línies ideològiques diferents. Els drets fonamentals de les dones estan molt arrelats a la societat francesa, perquè és un dels estats que ha treballat més els imaginaris de la llibertat sexual arreu del món i que ens ha impactat amb els moviments feministes a tota la resta.
Han impactat els moviments de planificació familiar de casa nostra, per exemple.
I tant. Els moviments de planificació familiar, que han treballat pel dret a l'avortament a França, han estat pioners, el model a seguir arreu del món. Sens dubte, l'estat espanyol i Catalunya es van emmirallant amb els plans de França i amb el moviment feminista francès a l'hora de garantir els drets sexuals i reproductius amb centres de planificació familiar, d'orientació sexual, amb entendre l'educació sexual, l'anticoncepció...
I això està tan arrelat a la societat francesa que, a l'hora de negociar qüestions com aquestes, els va molt a favor. Tenen una dreta i una extrema dreta dura, però el moviment feminista ha arrelat tant a la societat que ho fa poc discutible. No està tant en joc com aquí. També hem de tenir en compte que França té una societat i un estat molt més laics que nosaltres. El poder de l'església a l'estat espanyol continua sent enorme. Això no vol dir que per aconseguir el que han aconseguit, a part de lluitar-ho molt, segur que han hagut de negociar coses.
No obstant això, el president francès és copríncep del govern andorrà, i a Andorra el dret a l'avortament no està garantit.
No, a Andorra l'avortament continua estant penalitzat, és al Codi Penal i les dones i activistes són perseguides. Per tant, França s'hauria d'aplicar amb això, perquè les dones a Andorra també es veuen regides pel govern francès, i haurien de poder tenir l'avortament garantit.
S'imagina que la decisió de fer de l'avortament un dret constitucional es pugui estendre a altres països? És possible que Espanya l'acabi incorporant?
Crec que a escala europea és un revulsiu. Venen eleccions europees, l'extrema dreta i la dreta estan molt fortes, i penso que les forces més progressistes necessiten un pal de paller i un objectiu molt clar a escala ideològica que els situï a l'esquerra. Per tant crec que sí, que pot ser una bona oportunitat. De fet, si no tinc mal entès, Sumar ha començat a llençar la idea de fer la demanda d'introduir el dret a l'avortament a la Constitució espanyola. Si més no està sobre la taula.
Si ho fes, què suposaria, jurídicament?
Pràcticament, això no canviaria pràcticament res. És el que passarà a França, que ja té una llei de l'avortament. Incloure'l a la constitució no modifica res, perquè és la planificació sanitària i les condicions que marqui la legislació que tingui cada país. Aquí a l'Estat Espanyol no suposaria res més, res més però tan important, que el blindatge del dret.
S'eliminaria l'objecció de consciència, el dret als professionals sanitaris a negar-se a executar la interrupció de l'embaràs, per exemple?
D'entrada, el dret a l'avortament no col·lisionaria amb el dret també constitucional a l'objecció de consciència. Perquè tal com està regulat ara mateix a la llei, l'objecció de consciència individual és permesa. El que no està permès és l'objecció de consciència institucional. I d'aquí ve l'obligatorietat que imposa la llei de l'última reforma de fer registres d'objectors de consciència que ajudin a planificar els serveis.
De totes maneres, és cert que tenim una mica d'experiència... A la constitució també es garanteix el dret a l'habitatge, i fixa't com estem. Per tant, ens semblen passos importants, però també ens fa patir que aquests passos que tenen un resultat simbòlic no vagin acompanyats de mesures reals d'implementació pràctica. Tenim lleis que són bones, però a la pràctica encara et continues trobant molts obstacles, dones que no poden avortar, que se n'han d'anar a altres països.
Per tant, paral·lelament a la lluita per la constitucionalitat del dret, caldria lluitar per la despenalització, per la difusió d'informació, per la visibilització...
Sí, jo crec que es pot fer tot. Hi ha equips de representants polítics i tècnics de cada institució que entenc que han de fer la seva feina, que són aquestes coses. De fet, nosaltres hem fet una proposta, perquè des de la CUP es va iniciar un procés per fer una llei catalana de l'avortament, que evidentment col·lisionarà amb les competències per l'Estat Espanyol. Ens van demanar què creiem que seria un món ideal i tenim clar els temes claus. Cal la despenalització total, això és un deute històric amb el moviment feminista que ara com ara encara no hem resolt.
Avui en dia, l'avortament és al Codi Penal?
Qualsevol avortament que no compleixi les condicions que diu la llei està al Codi Penal. Les setmanes van fins a les primeres 14, de 14 a 22 i de 22 en endavant, que necessites l'autorització d'un comitè clínic. Cada etapa té els seus condicionants. Si fas un avortament "clandestí", fora de les condicions de la llei, com a professional quedes inhabilitat i tens pena de presó i com a dona tens una sanció i antecedents penals. Nosaltres no entenem que això hagi de ser al Codi Penal. Cap altre acte sanitari està regulat pel Codi Penal. L'únic avortament que hauria d'estar al Codi Penal és el que es fa en contra de la voluntat de la dona. Com qualsevol acte mèdic.
Estava llistant els reclams per a garantir, de manera pràctica, aquest dret.
Sí, la despenalització és claríssima. Acabar amb els terminis de les setmanes, perquè a partir de la setmana 14 priven a les dones de poder decidir. Incorporar la tria del mètode, farmacològic i instrumental, de manera efectiva. No s'hauria de permetre l'objecció de consciència, ni individual ni institucional... I també demanem altres mesures que estan funcionant a altres països, com la telemedicina, l'autogestió dels fàrmacs a les farmàcies amb prescripció mèdica, fins i tot poder-te'ls enviar a casa en situacions determinades, que s'ampliïn els professionals que poden realitzar avortaments, amb la formació necessària... Queden moltes coses per aconseguir. S'han de posar les dones al centre.
Cal desestigmatitzar i normalitzar l'avortament perquè forma part del procés de salut reproductiva de les dones. Una de cada tres dones avortarà al llarg de la seva vida. El que volem és anar al nostre centre, on faríem tot el seguiment de l'embaràs, i poder dir si vull o no vull continuar allà, i he de tenir totes les opcions per a fer-ho. Perquè ningú es planteja que per parir hagis d'anar a dos-cents quilòmetres.
I suposo que, tal com explicava en aquesta entrevista amb Violeta Tena el 2022, cal parlar-ne i fer-ne campanyes de difusió.
Parlar-ne, fer campanyes, sensibilitzar, parlar-ne des del dret, des de la sobirania corporal... No entrar en discursos de confrontació, d'avortament sí o no. L'avortament és sí perquè existeix, el que volem és que es faci de la millor manera possible. Calen canals d'informació. El primer obstacle que tenen les dones per avortar és la manca d'informació. Per això vam crear el vullavortar.org, perquè no existia cap web ni espai a Internet informatiu que no fos en contra. I els espais institucionals eren molt poc clars.
Es podria remar a favor del blindatge del dret, també, a través dels estatuts?
Sí. De fet, l'Estatut de Catalunya té un article referent a la llibertat de decisió en tema d'educació sexual. Crec que es pot fer molt més evident, parlant directament d'avortament. I és una mesura que, com la de la constitució, tot suma. Les normatives i les regulacions sempre et donen més poder per fer prevaldre el dret i per denunciar les vulneracions que hi puguin haver, i reclamar les reparacions necessàries.