Com va anar la sessió de dilluns passat?
La primera sessió va ser dura. Tots aquests quatre anys han estat molt durs. S’ha posat la maquinària de l’Estat en contra d’una ciutadana que pertany a un grup de ciutadanes que són feministes per voler avançar en drets. Hi ha un Cap de Govern, un Govern, que no accepta la crítica constructiva. Des del 2019 que ens denuncien fins al 2021 no ens va arribar cap paper. Ens en vam assabentar per la premsa. Aquest és un judici contra el feminisme, contra les dones, contra la llibertat d’expressió i contra els drets humans.
La denuncien arran d’unes declaracions que fa el 2019 a la CEDAW. Què denuncia en aquell moment?
No hi vaig anar a denunciar. Heu agafat aquesta paraula perquè en el linxament a casa s’està fent servir la paraula denunciar, però nosaltres vam anar a l’ONU i allà no s’hi va a denunciar. S’hi va a dialogar amb el teu govern. Nosaltres hi vam anar en el marc de la 74 edició de la CEDAW on Andorra havia de donar raons, com fan tots els països, de com està implementant els drets de les dones. Vam parlar de molts drets de les dones que s’estan vulnerant, no només de l’avortament. La sessió és pública. El problema no és el que vam dir, el problema és que és el primer cop en la història d’Andorra que un grup de ciutadanes formades en una ONG legal, feminista, al país, va explicar què està passant amb els drets de les dones. Els governs només hi expliquen les coses bones, perquè no volen llançar-se pedres al seu propi teulat. Nosaltres vam fer un informe ombra. Se li diu així, no perquè sigui mal intencionat, sinó perquè totes les ONG en fem perquè el país només mostra llum del que està fent. Aquest informe no va ser ben rebut. No vaig ser jo qui va faltar a la veritat, una altra magistrada que anava amb la delegació andorrana va dir que el govern pagava els avortaments a les dones andorranes allà on volien d’Espanya i França. Això no és veritat. Es va liar molt fort a casa perquè és un delicte tipificat al codi penal. A aquesta alta magistrada no li ha passat res, segons el Govern van ser declaracions desafortunades. Quan em van denunciar, va quedar clar que jo havia traspassat línies vermelles. La línia vermella no és el que vaig dir, és anar a l’ONU, és quan estàs en una situació de violència i la treus fora del nucli privat. Això és el que hem fet Stop violència. Llavors és quan l’agressor, sigui un estat, la parella íntima o qui sigui, es veu en l’obligació de fer una acció més contundent. Es van veure obligats a denunciar-nos com a càstig exemplificant perquè ningú més batallés per drets a casa. No els ha sortit bé. No és tan important el que vaig dir jo. No pot ser tan fàcil ofendre un govern.
Per què és reactiu a aquestes qüestions el Govern d’Andorra?
Sempre ho ha estat. No soc la primera persona que batalla drets humans a Andorra, n’hi ha hagut moltes més abans. Però, soc la primera que ho fa en un entorn global, on hi ha un moviment global, el feminisme, on ens coneixem i la batalla és global, entre totes. No es pot criticar el Govern d’Andorra. Mai se l’ha pogut criticar. Hi ha un linxament. La gent, a casa, té por. Té por, i malgrat això, hi ha moviments socials molt interessants actualment. No hi ha hagut protestes socials reals a Andorra, no hi ha hagut moviments socials de base i això és el que ha canviat. Ara, fa molts anys que els estem qüestionant i criticant. Des d’Stop Violències hem aconseguit drets per les dones. Drets factibles, gràcies a la nostra tasca. No se’ns reconeix, però és gràcies a això. No els agrada que la ciutadania deixi de tenir por a l’Estat, a l'stablishment.
Com explicaria la posició d’Andorra com a Estat, o el Govern d’Andorra, pel que fa als drets de les dones?
El Govern d’Andorra no és l’òrgan sobirà. El nostre òrgan sobirà són els pareatges, que és un document del segle XIII que està per sobre del nostre Parlament. Això fa que actualment, qui mana, és un bisbe, el de la Seu d’Urgell, que està sent processat actualment per, suposadament, encobrir pederàstia a la diòcesi de Barcelona, i Macron. Les lleis que surten del nostre Parlament han de ser signades per un o l’altre. El paper del Govern és de vetllar pel coprincipat, per les institucions anacròniques i per aquesta cacera de bruixes que ens estan fent a nosaltres. L’església fonamentalista catòlica domina i travessa tota l’estructura. No tenim res en contra de la fe, de la creença religiosa. Estem en contra del fonamentalisme religiós que ens està imposant un dogma de fe. Ens està dient que no podem avortar a Andorra perquè el bisbe de la Seu ha dit que si això es fa realitat marxarà i posarà el país en una crisi institucional. El nostra cap de Govern, els nostres parlamentaris, no tenen res a fer sobre això. El bisbe de la Seu i Macron manen per sobre del nostre Parlament, no som sobirans a Andorra.
Quina repercussió té això en el dia a dia de les dones andorranes?
Si l’avortament està prohibit, si l’església ho domina tot… l’església ens va matar per bruixes a Andorra per quedar-se les nostres terres i el nostre coneixement. Està tot basat en aquest fonamentalisme. Vivim com a normal no tenir drets. Seria molt llarg, caldria fer un llibre de la manca de drets que tenim. Ens travessa. L’estructura que sembla que mana, a la que estem votant, no dona les respostes adequades des del feminisme. No hi té cabuda el feminisme dins una estructura feudal i fonamentalista religiosa. Tenim molts problemes. El patriarcat i l’hegemonia heteronormativa ens travessa a totes sense importar qui siguis si ets dona. En la nostra constitució diu que hi ha una llibertat de credo a Andorra. No podem tenir llibertat religiosa si hi ha una religió que travessa tota l’estructura, el fonamentalisme catòlic, amb la qual se'ns prohibeix avortar. Jo podria ser budista. El budisme no em prohibeix avortar. Però, no puc dur a terme els meus preceptes religiosos, ni la meva autonomia ni sobirania corporal com a dona perquè tenim una estructura eclesiàstica que ens travessa. Els dret canònic no excomunica les dones per avortar pels causals, pels mínim. Vull que quedi clar que és fonamentalisme religiós. Dins el dret canònic no s’excomunica les dones que avorten per violació, per un bé major, si no se senten preparades… Tota l’estructura està plena de misogínia, d’odi cap a nosaltres que s’aprofita constantment de les nostres capacitats reproductives i de cura. Ser dona a Andorra és un esport de risc.
Hi ha una lectura interessada del dogma religiós?
Fonamentalisme. Parlem molt de l’islàmic, però el catòlic és igual. Les dones som menys, hem d’estar en una posició social concreta, hem de tenir fills, no ens hem de queixar i, per suposat, hem d’estar per sota els homes que són els que saben que és bo per nosaltres.
Això com es reprodueix en el sistema judicial?
Els nostres jutjats són les batllies que és la nomenclatura de l’edat mitjana. No l’hem canviat perquè no ens volem enganyar. No tenim jutjats especialitzats en violències, ni vers les dones ni sexuals, no tenim una comissió d’advocacia experta. De fet, la violència de gènere, si no ho han canviat el darrer any, no estava tipificada al codi penal. Perquè, clar, diuen que som persones i ser dones no és un factor determinant. Es fa mediació en problemes amb violència amb la parella, no tenim denuncia institucional. Això ho va admetre el cap de Govern, ell no entén que una dona no pugui sortir de la situació de violència, no entén el cicle de la violència. Quan la dona no surt de casa, perquè no pot, li prenen els fills i els posen a la institució pública per un bé major del menor. Això posa la dona en encara més perills. A Catalunya hi ha la denuncia administrativa que quan es posa en marxa, s’agafa la dona i els fills i filles i se’ls porta a una casa d’acollida. No dic que sigui el millor sistema. No vull idealitzar el sistema català, però és molt millor que l’andorrà on no es reconeix ni la situació de violència ni les conseqüències que té aquesta per les dones. Tenim una cultura de la violació saníssima a Andorra i no estem fent res. Quan et violen és culpa teva per com anaves vestida. No tenim policia especialitzada. Per tant, si arribes un dissabte de matinada i t’han violat, el primer que et pregunten és on estaves, com anaves vestida i si anaves borratxa. Hem trobat que, a vegades, la fan estratègia dissuasòria perquè les dones no denunciïn.
Ha dit que es fan mediacions en casos d’agressió?
Fan mediacions perquè no entenen que quan estàs en situació de violència no estàs en plenes capacitats. No hi ha una situació d’igualtat. Per això em jutgen, perquè moltes d’aquestes coses les hem portat a informes de drets humans. Abans de treure-ho fora ho hem anat a parlar amb el Govern, però ens han dit que no ens hi posèssim en aquests assumptes.
Emmanuel Macron no intervé al respecte? Entenent que l’Estat francès té unes altres normatives i és part de la Unió Europea?
Què som per Macron? Som la morena de França. No som res. Ni tan sols el votem. Som un domini feudal. Només li donem maldecaps. El que estem fent és interpel·lar les feministes franceses (aquí sí que fa més mal) perquè interpel·lin al seu cap d’Estat. Fruit de la sororitat feminista, ell haurà de respondre en algun moment. Les parlamentàries de França ja fa anys que pregunten a Macron què fa amb això. Com és que a França és tan feminista i a Andorra, on té poder totalitari, no estigui fent res? Si volgués Macron, demà mateix pordríem avortar. El bisbe de la Seu d’Urgell, quan hem avançat en drets les dones, sempre ha amenaçat en marxar. La nostra constitució és de 1993. Allà es va aprovar el divorci i el matrimoni civil. El bisbe del moment ja va amenaçar en marxar i no ho va fer. No li interessa, és amo i senyor d’un lloc. Però, quan parlem de drets de dones més directes, els masclistes i misògins s’uneixen a aquesta voluntat. Per masclistes i misògins em refereixo al govern i tots els que els segueixen.
Veuen opcions que dins el sistema institucional andorrà es puguin donar canvis o penseu que cal buscar ajuda per un altre costat?
Hi ha un grup polític, el PS, que és l’únic que va formular preguntes el 2019 i que va venir de forma pública al judici. Cap altre partit, encara que hi ha partits de nova formació que es fan dir progressistes, no ha fet cap comunicat públic. Ja ho diuen des de fa molts anys, hi ha gent del carrer que no hi està d’acord. Dins el grup parlamentari que ens governa, que és l’extrema dreta, hi ha gent que no hi està d’acord amb el que ha fet el cap de govern i ens ho diuen en privat. Però, ningú li fa una moció de censura. No sé què passa. És un Déu aquest senyor? Ningú el pot tocar.
Si van apel·lar a les Nacions Unides és amb l’esperança que canviï alguna cosa a través d’això?
L’esperança és cristiana. Nosaltres no tenim esperança. Nosaltres sabem que el treball constant, nacional i internacional, té fruits. Andorra ha firmat tractats internacionals on hi ha drets que hem de tenir però a casa no es compleix. Estem reclamant que facin dins el que han dit a fora. I estem explicant a fora que el que diuen no ho estan fent. No és esperança, és treball. I estem aconseguint coses. El 2014 no teníem un telèfon d’atenció a les violències les 24h, ara en tenim un. No teníem un punt de trobada dels menors amb els pares violents. Es feien els intercanvis al carrer amb amenaces al carrer. Nosaltres, d’ençà que vam començar, estem marcant les línies de treball del feminisme a Andorra. Fins el govern ha agafat l’informe que vam presentar a la CEDAW i està agafant coses d’allà. Malauradament, jo soc l’única psicòloga especialitzada en violències sexuals a Andorra. Totes les polítiques que es facin només amb els nostres escrits estan sent un intent groller de fer alguna sense el material professionalitzat i especialitzat. Però, ho necessitem. Hi ha moltes violacions a Andorra, moltes. Tenim un codi de conducta de vestimenta als instituts d’Andorra perquè les nenes no provoquin perquè no les violin. El problema d’Andorra, en matèria de drets de les dones, l’avortament és el més escandalós, però no és l’únic que tenim.