L’illa de Còrsega, amb vora 350.000 habitants, és un dels indrets que més ha destacat per la lluita independentista en l’època contemporània. Després d’independitzar-se de la República de Gènova en la primera meitat del segle XVIII –abans havia format part de la Corona catalanoaragonesa– quaranta anys més tard seria incorporada a França. Segles més tard, havent passat episodis infructuosos adreçats a l’alliberament nacional de l’illa, l’independentisme cors s’identificaria amb les lluites anticolonials que van liderar a Europa els partits comunistes i independentistes. L’activitat armada guanyaria protagonisme en aquell temps i es prolongaria fins ben entrat el segle actual. De fet no va ser fins el 2014 que el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega n’anunciaria el desarmament.
Actualment Còrsega, des de fa dècades, està constituïda com una col·lectivitat territorial al si de l’Estat francès, un estatus singular que diferencia l’illa de la resta de departaments amb un estret marge d’autonomia fiscal i administrativa que no el permet reconèixer, ni tan sols, l’oficialitat de la llengua corsa, distingida només com a element patrimonial.
El nacionalista Gilles Simeoni és, des de 2015, el president del Consell Executiu de Còrsega. El seu partit, Femu a Corsica, disposa de 32 escons de 63 a l’Assemblea insular, i està considerat com una formació centrista i autonomista. Aquest va ser el resultat de les eleccions regionals del 2021, quan l’independentisme, a través de Rennovu, va aconseguir sis consellers –diputats– a l’Assemblea de l’illa. El principal grup de l’oposició són els unionistes francesos de Sofflu Novu, que tenen com a principal referent històric Napoleó Bonaparte, cors de naixement i un dels màxims protagonistes de la història política francesa. Aquesta candidatura aglutinava tots els partits unionistes i es va quedar a cinc punts percentuals de Simeoni.
El paper de l’independentisme cors
Tal com informa l’Associació Catalunya-Corsica, encarregada de promoure la solidaritat i l’agermanament entre un territori i l’altre i també de recollir les signatures de suport als represaliats, el 28 de gener d’enguany va culminar el procés d’unitat de l’independentisme cors que s’havia encetat el 15 d’octubre de l’any anterior en una assemblea general a la ciutat de Corti. Allà van confluir diferents sectors independentistes que fins aleshores no havien acabat de congeniar. Partits, sindicats, organitzacions juvenils i de tota mena van fundar Nazione. Per contextualitzar la importància d’aquesta fita es pot assenyalar que la divisió històrica en l’independentisme cors és tal que fins i tot hi va haver organitzacions armades independentistes diferents.
La fortalesa de Nazione resideix en el fet d’haver assolit una unitat pràcticament inèdita fins la data i que al seu si hi ha Corsica Libera, el partit independentista històric de l’illa que té com a referent històric Jean-Guy Talamoni, qui va presidir l’Assemblea corsa durant l’anterior legislatura.
La repressió
La formació de Nazione ha anat seguida d’una actuació repressiva de l’Estat francès. Dos dies després de la fundació de Nazione dos membres de la direcció nacional del partit van ser detinguts. Es tracta de Nicolas Pinzuti i Antò Simoni. Aquest últim ha estat especialment relacionat amb Catalunya, en tant que va formar part de la delegació d’observadors internacionals de Corsica Libera, representada per l’esmentat Talamoni, a les “consultes per la independència” que es van celebrar al Principat el cap de setmana els dies 24 i 25 d’abril de 2010. En aquell moment centenars de localitats catalanes, amb Lleida, Girona i Reus com a capitals més destacades, van organitzar consultes independentistes no vinculants. El mateix Simoni encapçalaria, onze anys més tard, la delegació corsa desplaçada a l’illa veïna de Sardenya quan va ser visitada pel president a l’exili Carles Puigdemont al setembre del 2021, on va ser detingut i immediatament alliberat.
Segons informa l’Associació Catalunya-Corsica, Simoni, que ha sigut nomenat secretari de Nazione en un gest de solidaritat, ha sigut desterrat a París en règim de llibertat provisional i Pinzuti també ha sigut desterrat a la França continental. La mateixa entitat denuncia “les formes violentes adoptades en l’operació policial, duta a terme per ordre del Fiscal Nacional Antiterrorista” i que “mostren la voluntat deliberada d’agressió contra els militants corsos i les seves famílies: portes de domicilis destrossades, pares de famílies llençats a terra amb força i detinguts davant dels seus fills, cases destruïdes (...) i, finalment, trasllat arbitrari a París de dos militants íntegres i respectats a Còrsega, tant pel seu compromís polític com en el terreny professional, per l’únic motiu de les seves conviccions independentistes”.
La detenció d’ambdós militants s’ha produït sense que hi haguera cap antecedent immediat contra ells i amb una acusació basada en el fet que l’organització fundada no entraria dins del marc legal francès. La sentència els obliga a abandonar Còrsega per a entrebancar la seua vinculació al territori.
La credibilitat de Macron
La mort sobtada de l’independentista Yvan Colonna a la presó de Marsella el març del 2022, quan va ser assassinat a colps per un pres gihadista tot i trobar-se en règim d’aïllament, va incendiar els carrers de Còrsega. Les manifestacions, els avalots i la ràbia van dominar l’escena política durant dies i l’independentisme cors va recuperar protagonisme a l’illa.
Arran d’això el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar un any més tard l’oferiment d’una autonomia teòricament més ambiciosa per a l’illa. Ho va fer a Aiacciu durant la tardor de l’any passat sense prometre el reconeixement oficial de la llengua corsa, una reivindicació incondicional dels corsos, si bé sí que va citar la paraula “bilingüisme” i es va referir a la situació especulativa del mercat immobiliari, un altre dels problemes que assetgen l’illa.
Aquelles propostes eren insuficients per a l’independentisme cors, que ara diu comprovar la “incompatibilitat” d’aquest gest d’aparent proximitat amb l’actuació policial recent. Més encara quan després d’aquell discurs de Macron, al setembre de l’any passat, no hi ha hagut cap nou gest en la direcció que el president francès plantejava.
De moment, arran les últimes detencions, l’independentisme cors es manifestarà aquest dissabte davant els jutjats de Bastia i es contemplen nous episodis de mobilització.
