Catorze mil persones estan cridades a la vaga avui a les comarques de Castelló. Són els treballadors i treballadores que estan ocupats en la ceràmica, pal de paller de l'economia provincial, especialment al triangle que formen la Plana Baixa, la Plana Alta i part de l'Alcalatén. El motiu de la mobilització té a veure amb el bloqueig de les negociacions del conveni, que s'allarga de fa mesos, sense que ni patronal ni sindicats arriben a un acord. La intermediació del Tribunal d'Arbitratge Laboral tampoc no ho ha donat fruits.
Dilluns, Ascer (Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics) va fer una darrera proposta: un increment salarial retroactiu per 2023 del 2,5%, el 2% el 2024 i l'1,5% el 2025, una opció que els representants dels treballadors rebutgen frontalment. Comissions Obreres i UGT aposten per una pujada salarial del 10%: un 4% el 2023 i un 3% per 2024 i 2025.
Els sindicats argumenten que, en el període de 2021-2022, a causa de la forta inflació, els treballadors i treballadores del sector han perdut un 5,5% de poder adquisitiu, una circumstància que, en paraules de Jordi Riera, representant de CCOO a les comarques de Castelló, «està posant contra les cordes moltes famílies». «No pactarem cap proposta que implique pèrdues per als treballadors del sector», afirma. CCOO i UGT consideren que s'han d'aplicar les bases de l'Acord Estatal per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva, un extrem que la patronal rebutja de totes totes.
Castelló concentra el 90% de l'activitat taulellera de tot l'Estat. La indústria ceràmica representa, de fet, el 19,7% del PIB industrial del País Valencià i suposa més del 23% del PIB de la demarcació de Castelló. Representa, a més, el 14,3% de l'ocupació industrial valenciana i el 21,2% de les comarques del nord.
«La patronal està aprofitant la conjuntura en perjudici dels treballadors», estima el representant de CCOO. No ho veuen de la mateixa manera des de la patronal. «L'acord que els proposem evitaria les pèrdues econòmiques, tant a empreses com a les persones treballadores», argumenten des d'Ascer.
Anys de turbulències
Les companyies han travessat uns anys convulsos, després dels sotracs provocats per l'encariment del preu del gas de resultes de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, una situació que ha anat normalitzant-se al llarg dels darrers mesos, però que ha llastat moltes companyies. Encariment dels costos energètics a banda, la puixança dels competidors indis en el mercat internacional ha esdevingut, cada volta més, un motiu de preocupació. L'Índia ha passat en només dos anys, d'exportar 422 milions de metres quadrats de paviment a exportar-ne 666, tot esdevenint, d'aquesta manera, el primer exportador mundial, per davant de la Xina.
2023 fou, de resultes de tot això, un any negatiu per la indústria de Castelló. Si l'any 2022 la producció es va reduir d'un 15%, l'any 2023 la disminució va ser del 21,2%, i es va situar per sota dels 400 milions de metres quadrats. Tot plegat representa al voltant d'un terç de la producció respecte dels anys previs a la guerra d'Ucraïna.
Respecte de les exportacions (representen el 75% de les vendes), la caiguda, el 2022, va ser del 13% i d'un 22,6% entre gener i novembre de 2023. La patronal ceràmica estima que aquest 2023 la caiguda de la facturació es situarà pels volts dels 1.000 milions d'euros.
L'ocupació també s'ha ressentit de la depressió ceràmica, allà on es concentra aquesta activitat. Des de juliol de 2022 fins a 2023 el sector s'ha aprimat i s'han destruït 2.300 llocs de feina. Roca Tiles, a la Vall d'Uixó, ha estat la darrera a tancar la seua factoria, el que suposarà l'acomiadament dels seus 140 treballadors. A l'Alcora sonat ha sigut també el tancament de Ceracasa, una companyia que ocupava 94 treballadors i treballadores.
Als acomiadaments cal sumar els Expedientes de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTE). Segons la patronal Ascer, durant 2023, 8.600 treballadors de la indústria ceràmica s'han vist afectats, o bé per EROs o bé per ERTOs, el que suposa més de la meitat del total d'ocupats del sector. En total, l'any passat, es van presentar 68 ERTOs.
Són les empreses xicotetes les que més malament ho estan passant. Per contra, són les companyies grans (Porcelanosa, el grup Pamesa, Grespania) les que més bé estan transitant per aquest període de dificultats. De fet, la setmana passada, el president del grup Pamesa, el tot poderós Fernando Roig, va assegurar que «2024 serà espectacular per la ceràmica». Les xifres de resultats de 2023 encara no s'han fet públiques. El 2022 Porcelanosa va facturar 900 milions d'euros i va tenir uns beneficis de 44,4 milions. El grup Pamesa, per la seua banda, va facturar 1.508 milions d'euros i va obtenir uns beneficis abans d'impostos de 81 milions. Amb una facturació de 320 milions d'euros, Grespania va aconseguir 9,4 milions de beneficis, el doble que l'any 2021.
Els sindicats tenen previst realitzar una segona jornada de vaga aquest mateix divendres i no descarten més mobilitzacions si no s'arriba a un acord. Les protestes coincideixen amb la celebració de Cevisama, la fira internacional que cada any congrega el sector.