La cita és avui i fins al pròxim dissabte. Cevisama, la fira de la ceràmica, obre les portes fins al dia 3 a Fira València, després de dos anys sense celebrar-se a causa de la pandèmia. L'organització, el 2021 es va descartar de bon començament a la vista de la perdurabilitat del virus. La de 2022 s'hauria d'haver celebrat al juny, però la crisi energètica i les parades en les línies de producció van abocar l'edició que hauria fet 39 a la cancel·lació. Fou un colp dur per a Fira València, el recinte que acull la trobada internacional: Cevisama és el segon certamen més important que acull Fira València, només per darrere d'Habitat (antiga Fira del Moble), el qual se celebra el mes de setembre.
Aquest dilluns, per fi, se celebrarà la trenta-novena edició de Cevisama, una fira preparatòria abans de bufar les espelmes del 40 aniversari. Alguna cosa de la temuda crisi dels 40 es nota en l'ambient. Perquè si bé les xifres indiquen que a Fira València hi haurà aquests dies un volum ingent d'expositors i visitants, no és menys cert que aquesta cita arriba enmig d'una nuvolada important. En primer lloc, perquè moltes empreses de mida gran han renunciat a participar-hi, circumstància que, a la pràctica, afecta l'atractiu de la fira per als compradors internacionals i perjudica, també, les empreses de mida mitjana i xicoteta. En segon lloc, perquè la indústria taulellera passa hores baixes després d'uns anys de vins i roses.
«Serà una edició especial, per ser la del retrobament i per presentar les novetats acumulades dels últims tres anys», asseguren des de l'organització. A l'edició d'aquest any és previst que assistisquen un total de 400 expositors directes, els quals ocuparan set dels pavellons de Fira València. 1.300 compradors internacionals han confirmat la seua presència, una xifra que multiplica per quatre la de l'edició anterior, segons els organitzadors. La Conselleria d'Economia Sostenible ha destinat un milió d'euros a atraure compradors internacionals.
Tanmateix, la presència de la indústria castellonenca serà més esquifida que mai. L'any 2020 foren 97 les empreses procedents de l'Estat i membres de la patronal Ascer les que van fer acte de presència en la fira. En l'edició que avui comença només en seran 47, el que significa una reducció pràcticament del 50%.
La senda de Porcelanosa
A l'habitual absència de Porcelanosa (la firma de Vila-real sempre ha organitzat la seua pròpia fira en les seues instal·lacions) enguany s'ha sumat la baixa de les empreses del grup Pamesa. La seua absència ja estava prevista per a l'edició de 2022 i s'ha consumat en aquesta. La renúncia del grup propietat de Fernando Roig és un colp duríssim per a Cevisama. De la matriu depenen Pamesa, EcoCeramic, Geotiles, Navarti, Tau i Prissmacer. En termes de producció és el primer grup ceràmic d'Europa i el quart del món. Amb tot, però, Pamesa aprofitarà el tiró de Cevisama: durant aquests mateixos dies -com també fa Porcelanosa- organitza visites d'intermediaris i compradors a les noves instal·lacions, on disposen d'un showroom de 3.000 metres quadrats.
Porcelanosa i Pamesa no són les úniques que s'han descavalcat d'aquesta edició. Altres firmes de les que juguen en primer divisió, com Grespaña, Rocersa, Azteca o Colortec, han seguit l'estela i han renunciat a ser-hi. Addueixen que la presència en una fira comporta un cost molt alt en un moment en què els comptes de resultats estan patint per l'increment dels costos energètics.
Al darrere d'aquestes renúncies hi ha també el malestar que, de fa temps, es larva entre Ascer i Cevisama, dues entitats independents. Els fabricants castellonencs consideren que, al contrari del que passa a Cersaie, la fira italiana de la ceràmica, Cevisama no mima els productors locals i tracta per iguals les companyies locals que les foranes. De fet, en Cersaie són els mateixos fabricants qui organitzen, autònomament, la trobada.
'Annus horribilis'
La negativa a participar de Cevisama s'ha d'entendre també en el context d'un any molt complicat per al sector ceràmic. Les taulelleres van experimentar un increment de la demanda molt important després de la primera onada del coronavirus, ja que una part de la despesa domèstica es va destinar a millorar l'habitabilitat de les cases. Fou, però, un miratge que ha estat seguit d'una important davallada en la demanda, en la mesura en que també han empitjorat les perspectives econòmiques.
I aquest no és, amb tot, el pitjor dels problemes. Els alts costos energètics, agreujats encara més amb l'esclat de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia, estan passant factura al sector. Moltes empreses han optat per parar alguns dels forns per reduir les despeses, circumstància que ha tingut com a conseqüència una reducció del 20% de la producció durant 2022, segons Ascer.
Alhora, aquesta minva en la producció ha repercutit en el plànol laboral. Només durant la primera quinzena de febrer, 250 treballadors de les firmes d'Azulejo Español, Baldocer, Saloni i Keraben han estat acomiadats. Durant 2022, de les 17.180 persones que treballen directament en el sector ceràmic, 9.941 es van veure afectades per un ERTO. Els afectats en el subsector de les frites i els esmalts van aplegar a 1.525.
No s'ha de passar per alt que l'economia de les comarques de Castelló depèn fortament d'aquesta indústria. El clúster aporta el 22% del PIB provincial i el 18,7% del PIB industrial del País Valencià.
D'una altra banda, el sector està pendent de presentar al·legacions al pla d'ajudes que el govern espanyol va presentar a finals d'anys per a les indústries gasointensives, valorat en 950 milions d'euros. Les empreses consideren excessiu que en el plec d'ajudes se'ls exigisca estar al corrent de pagament amb els seus proveïdors en un període de trenta dies. Exigeixen que aquest termini s'eleve fins als seixanta dies, una reclamació que compta amb el suport de la Generalitat Valenciana.