L’existència de plataformes minoritàries també condemna algunes sèries a ser minoritàries. És la paradoxa del moment actual del mercat audiovisual: s’estrenen moltes sèries, més de les que qualsevol espectador és capaç de consumir, i quan entres a la plataforma que tens contractada t’ofereixen moltes opcions, però és possible que justament aquella de la que te n’han parlat tan bé no la puguis mirar perquè s’ha estrenat en una plataforma que no tens. I potser n’has contractat més d’una, però no les que tenen un catàleg tan petit com SkyShowtime. I així, tot el que estrenen plataformes d’aquestes dimensions (en els últims anys n’hi ha hagut varies de semblants, i la majoria han acabat tancant la paradeta) queda sentenciat a ser una sèrie que no miri gairebé ningú. És una llàstima sobretot en casos com el de The Woman in the Wall, una magnífica minisèrie que s’acaba d’estrenar recentment en aquesta plataforma i que té a l’actriu Ruth Wilson com a protagonista. T’obliga a recomanar-la amb la boca petita, sabent que la resposta de la majoria de lectors serà que no tenen la plataforma i que, per tant, la recomanació és en va. Però ho faré igualment. Perquè ho mereix.
I es que, en aparença, estem davant d’una sèrie criminal més. La protagonista fa la troballa d’un cadàver a casa seva i no sap qui és ni com el cos ha arribat allà. El fet que el personatge pateixi d’episodis de somnambulisme fa sospitar que potser ha estat ella qui ha matat a la dona que ara té a casa. Seria una explicació força lògica. I és cert que el somnambulisme és clau per esbrinar què ha passat, però no d’una manera tan matussera i simplista. Aviat descobrim que aquests episodis de somnambulisme estan relacionats amb el trauma que arrossega la protagonista pel fet que, anys enrere, va ser tancada en un centre de les anomenades bugaderies de la Magdalena. Es tracta d’institucions, normalment administrades per ordres catòliques, on es confinaven el que anomenaven “dones caigudes” amb finalitats reformatòries i punitives. El concepte “dones caigudes” es referia sobretot a prostitutes, però també s’hi tancaven dones que havien estat violades o mares solteres, per exemple. Dones que “estaven brutes” i que la institució, que era molt comú a Irlanda, volia mantenir al marge de la societat.
Per evidenciar que qualsevol motiu era suficient per acabar allà dins, la sèrie exposa el cas d’una dona que “era massa guapa” i era un perill que s’acostés a homes casats. Aquest horror, que sembla una cosa del passat, no ho és tant, ja que l’última bugaderia es va tancar a Irlanda l’any 1996. La sèrie combina la denuncia del que va passar en aquestes institucions amb el cas criminal, de manera que la troballa del cadàver és un punt de partida per indagar en un dels episodis més foscos de la història d’Irlanda. En això, pot fer pensar en Sherwood, estrenada l’any passat a Filmin. Les dues trames es barregen quan un capellà és assassinat i el seu cotxe apareix aparcat davant la casa de la protagonista, fent que un detectiu investigui què està passant. Mentrestant, ens endinsem en l’infern personal del personatge que interpreta Ruth Wilson, que és l’actriu perfecta per aquesta mena de paper (com saben els que han vist Luther i The Affair, on interpretava personatges inestables). Així doncs, a The Woman in the Wall es treuen cadàvers a la superfície, tan metafòrica com literalment, i aquesta doble intenció la fa una de les sèries més addictives i interessants que s’han estrenat enguany.
The Woman in the Wall
Creador: Joe Murtagh
Repartiment: Ruth Wilson, Daryl McCormack
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: SkyShowtime