La mecànica de 'The Affair'

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

The Affair ha tornat amb una tercera temporada que ja poden veure a través de Movistar+ i que ha sorprès amb un episodi inicial que ha girat al voltant del personatge de Noah. Fins ara, la sèrie sempre havia dividit cadascun dels episodis en dues parts amb perspectives diferents. Es tractava, de fet, de la marca de la ficció creada per Hagai Lavi i Sarah Treem i un dels seus principals encerts. A través de la juxtaposició de punts de vista diferents, emergeixen diferències en el relat que delaten els revolts psicològics de cadascun dels personatges. Qualsevol recol·lecció de fets passats és traïdora en si mateixa, perquè la memòria és una eina imperfecta, perquè com a éssers humans de vegades necessitem recordar el que va passar d’una determinada manera, i no d’una altra, perquè quan va ser present el que va ocórrer ja es va viure des d’una subjectivitat que respon a les intencions, desitjos i pors del personatge i de la seva visió del món, i perquè mentim, esclar.

La feina de l’espectador de The Affair consisteix precisament a delimitar quina d’aquestes causes és la que origina la distància que separa les diverses versions de la mateixa història, i és un exercici fantàstic que recompensa a l’audiència amb una voluntat més analítica i que dóna material per pensar, després de cada entrega, i donar voltes al que has vist. Per tant, la decisió d’arrencar la tercera temporada amb un episodi amb un únic punt de vista ha trencat, en certa manera, un dels punts forts de la sèrie. No podem qüestionar el relat d’en Noah amb cap altre relat i per tant ens l’hem d’empassar com a cert, com passa en altres ficcions, quan precisament el que agrada als seguidors de The Affair és que entri en crisi i qüestionar allò que veuen.

Al segon episodi, la sèrie ja torna a la seva estructura habitual, repartint el punt de vista en dues parts diferenciades, tot i que respon més a la necessitat de narrar què passa amb dos personatges que per establir un joc entre les dues perspectives, com havia fet abans. La sensació és que The Affair necessitava aquest espai per reinventar-se. Fins ara, la sèrie s’havia basat en una trama de relacions (la de la infidelitat) i una trama criminal (l’assassinat d’un personatge). Però totes dues històries van finalitzar al final de la segona temporada. Per poder fer una tercera etapa, s’havien de posar en marxa dues trames similars, i a això és al que es dedica en aquest episodi inicial. Al següent s’intenta continuar les històries que ja coneixíem. I el que la sèrie ens explica en aquesta nova etapa ens interessa, però és perquè hem invertit molt de temps en aquests personatges, no per la brillant i estimulant mecànica que va fer de The Affair una de les sorpreses del 2014.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.