S’apropa el dia i l’ambient, a poc a poc, es va escalfant més. L’arribada del Govern espanyol a Barcelona per celebrar el Consell de ministres és percebuda, per molts, com una provocació. Sobretot per a l’independentisme, que ha convocat diverses concentracions. Òmnium Cultural celebrarà el particular «Consell popular de ministres» enfront de l’Estació de França, al matí, a prop de la Llotja de Mar, on es convoca la reunió dels ministres espanyols. L’Assemblea, pel seu compte, ha fet una crida a omplir Barcelona de cotxes. I a l’espera del que facen els CDRs al llarg del dia, tots confluiran en una manifestació unitària a les 18.00 als Jardinets de Gràcia. Tot, també, després que el dia anterior a la nit, dijous 20, els CDR es concentren com a mostra de rebuig al sopar de diversos ministres i del president espanyol Pedro Sánchez amb empresaris.
Davant d’això, no són poques les crides al diàleg i a la convocatòria d’una reunió bilateral entre governs. Així s’ha expressat Jordi Sànchez des de la presó de Lledoners. Abans, Quim Torra ja va admetre que ambdós executius estan «condemnats» a entendre’s. I des de l’independentisme hi ha qui defensa combinar la manifestació pública de rebuig amb un intent d’aproximar distàncies. Tot té cabuda en el 21 de desembre. I tot és possible.
«El 21 de desembre ha de ser una expressió de protesta pacífica i ciutadana. Qualsevol cosa que estigués fora d’aquesta tessitura no seria bona notícia per ningú», diu la periodista Pilar Rahola, qui se sent identificada amb la proposta de Jordi Sànchez perquè el Govern de Quim Torra es reunesca amb el de Pedro Sánchez. «És evident que s’ha de parlar amb els adversaris», diu la periodista. A Rahola li feia por la manca d’un acte unitari que, finalment, s’ha acabat convocant. «Estic contenta que malgrat que al matí hi hagi certa dispersió, a la tarda hi haurà una manifestació unitària. Això vol dir organització, control i autoritat democràtica».
De la «bona voluntat» a la «trampa»
La decisió de convocar el Consell de ministres a Barcelona no ve d’ara. Ja feia temps que l’executiu Sánchez ho contemplava com a gest de proximitat amb Catalunya. Ara no és percebut així. Rahola explica que el Govern espanyol, «abans de les eleccions andaluses, apostaven pel diàleg, però l’es eleccions andaluses ho han canviat tot i el del 21D es converteix en un acte d’Estat, per tant, un acte de força que no pot desconvocar. Naix amb bona voluntat i acaba sent una provocació. Si aquesta reunió havia de servir per crear un espai de concòrdia, en el moment en què esdevé un bumerang, el que han de fer és desconvocar-la. I no ho han fet, perquè mantenen una posició de força, com sempre amb Catalunya, tot i que no els surt bé».
Àstrid Barrio, politòloga, explica que el Consell estava previst en un context de distensió "que finalment no s'ha complert", atès que les esperances de l'independentisme amb els gestos pels presos no s'han materialitzat.
Hi ha, però, qui no veia bona voluntat en aquesta convocatòria del Consell de ministres. L’activista Liz Castro, qui va formar part del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana durant els seus primers anys, espera que la gent «surti a manifestar-se pacíficament, perquè té tot el dret a mostrar el seu rebuig a aquesta expressió de colonialisme per part del Govern espanyol. És una reunió provocadora que no té cap sentit».
Hi ha també qui sospita que el Consell de ministres pot servir com a parany perquè les mobilitzacions convocades a la contra donen arguments a la Fiscalia i al discurs contra l’independentisme català, titllat de violent en moltes ocasions. «Els CDR sempre han estat pacífics», diu Castro. «Són els que van defensar les escoles l’1 d’octubre i és això el que continuaran fent. Hi ha moltes crides el 21D per respondre a la utilització de Barcelona com a escenificació del seu poder polític. És normal que la gent vulgui sortir al carrer pacíficament per dir que això no està bé».
Preguntades per possibles incidents violents, Rahora recorda que «venim d’una llarga tradició de protestes que afecten la via pública de manera considerable. Mira els carrers de París, els taxistes, el 15M... Quan hi ha dret de protesta es vulnera el dret d’alguns ciutadans que no es poden desplaçar en cotxe, però el dret de protesta és fonamental», explica. Castro, pel seu compte, també es nega a criminalitzar els CDR. «El que a vegades no s’entén és que manifestar-se pacíficament no és rebel·lió. Rebel•lió ése el que va fer el Tejero el 23F. Voldrien que fórem violents, però no ho som». Segons l’activista, possibles amenaces de la Fiscalia no apaivagaran els CDR.
La politòloga Àstrid Barrio, en canvi, no tem per un esclat desfermat d'actes violents. En aquest cas, "per a l'independentisme, la del 21 de desembre serà una jornada d'èxit, perquè podrà exhibir la seva força al carrer". A Barrio li costa molt d'imaginar una aplicació posterior del 155. "No contemplo una inhibició dels Mossos que, si es dugués a terme, en tot cas, implicaria l'aplicació de la Llei de seguretat nacional -que implicaria que els cossos estatals de seguretat es feren càrrec del control de la situació. Perquè més enllà de la retòrica del Govern Torra, no hi ha cap acció d'aquest Govern que justifiqui una intervenció". En tot cas, la politòloga valenciana pensa que el risc que corre l'independentisme en aquesta jornada està en una possible disrupció d'estratègies. "Si hi ha una acció directa que trenca l'ordre natural de les coses i obliga a una intervenció d'alta intensitat dels Mossos, trobarem una escissió a dins del Govern i també, possiblement, al si de Junts per Catalunya".
La jornada del 21 de desembre es presenta tensa. Però per a molts, també acaba sent una oportunitat perquè els executius espanyol i català es troben i dialoguen. Les grans demandes de l’executiu català no seran ateses. Però com ja ha dit més d’una veu independentista, els dos governs estan, malgrat tot, condemnats a entendre’s. Davant la demanda reiterada de la dreta per activar novament l’article 155 de la Constitució i després dels darrers retrets d’alguns ministres espanyols a alguns consellers catalans -especialment en matèria policial-, qualsevol aproximament esdevé una oportunitat de distensió. Això, però, encara és una incògnita. No ho és el fet que el carrer bullirà amb força.
Tal com diu la politòloga Àstrid Barrio, "el diàleg segurament no servirà per resoldre el conflicte, però sí per mantenir el canals de comunicació oberts". I alhora, si hi ha reunió entre els dos governs, "l'independentisme sempre podrà dir que està predisposat al diàleg". Un argument que jugaria al seu favor.