Política

Recull de constatacions del CEO

Les enquestes del CEO donen la majoria a Esquerra Republicana en unes hipotètiques eleccions catalanes, calculen una davallada de l’espai polític de Puigdemont i enfonsen els partits més radicals del bloc del 155. La pujada de la CUP i dels partidaris de la independència confirmen, segons els estudis, un eixamplament de la base, com també detecten un major descontent dels catalans envers la Constitució espanyola. Només són enquestes, però sempre donen titulars.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

“Amplia que amplia”, deien els personatges que parodien Gabriel Rufián i Joan Tardà al Polònia, en la divertida versió de la cançó de Rosalia. Un vídeo satíric, marca de la casa, que fa humor amb el relat d’intencions d’Esquerra Republicana. Ara, el CEO confirma que la base independentista, efectivament, s’eixampla. I la principal formació beneficiada seria la liderada per Oriol Junqueras, tant de cara a unes hipotètiques eleccions autonòmiques com també de generals. Els líders del partit republicà també n’ixen beneficiats. L’empresonat Oriol Junqueras i l’exiliada Marta Rovira són els més valorats dels líders polítics, amb 5,97 i 5,16 punts sobre 10 respectivament. Amb ells només aproven altres dos polítics: Elisenda Alamany, de Catalunya en Comú, i Carles Riera, de la CUP, que superen per ben poc la barrera del 5 sobre 10.

Segons els sondejos, ERC obtindria entre 35 i 38 diputats al Parlament de Catalunya, pocs més per damunt dels 32 que va sumar ara fa quasi un any. Una millora que els reforça en tant que els seus competidors dins l’independentisme, Junts per Catalunya, caurien cap a entre 23 i 26 escons. L’any passat en van aconseguir 34, trencant els pronòstics de les enquestes com la que s’acaba de publicar. Pel que fa a l’altra formació independentista, la CUP, passaria de 4 a 9-11 diputats. L’altre espai sobiranista, el dels comuns, sumaria dels 8 escons actuals a 11-13.

Pel que fa al bloc del 155, només el PSC es mantindria o milloraria en un escó el seu resultat del 21D, quan va assolir 17 representants. Ciutadans passaria de 36 a 29-30 i el PP s’enfonsaria encara més: de 4 diputats a 2-3, condemnat a la instranscendència del grup mixt. A més, Inés Arrimadas, amb 2,19 punts, és la segona líder política pitjor valorada, seguida només de Xavier Garcia Albiol. El nou líder del PP català, Alejandro Fernández, encara no ha tingut temps per sotmetre’s a enquestes.

ERC també es veuria beneficiat en unes eleccions espanyoles, segons el CEO, atès que seria el partit més votat, superant els comuns. Alhora, un 47,2% dels catalans aposten perquè Catalunya esdevinga un Estat independent, 0,5 punts percentuals més que en l’anterior enquesta del mes de juliol. Si en aquell moment el 44,9% dels catalans rebutjaven aquesta idea, ara la xifra s’ha reduït a un 43,2%. No tot són bones notícies, però, entre l’independentisme. El president Quim Torra suspèn amb 4,34 punts sobre 10 i el president exiliat, Carles Puigdemont, obté un 4,59. A què es poden deure tots aquests càlculs de les enquestes?

El desgast del Palau

La presidència de la Generalitat de Catalunya també regala contrapartides. Davant les dificultats de gestionar determinades situacions, resoltes sovint amb explicacions o actuacions poc satisfactòries, l’espai de Carles Puigdemont, dominat al Principat per Quim Torra, es veu ressentit, segons les enquestes. Les actuacions dels Mossos d’Esquadra contra manifestants independentistes o l’ultimàtum en fals a Pedro Sánchez per acceptar un referèndum d’autodeterminació poden haver perjudicat les expectatives de Junts per Catalunya. El Govern sempre està situat, per norma, en un punt de partida d’avantatge. Però davant les situacions excepcionals, aquesta posició es pot girar en contra. Tampoc sembla haver beneficiat, de moment, la indefinició d’aquest espai que en pocs anys ha passat de ser la tradicional Convergència a voler aglutinar tot l’independentisme en la Crida Nacional. Una fórmula en gestació i de la qual,  l'independentisme aliè al PDeCAT, no en vol saber res.

L’avantatge de ser alternativa

La disputa entre l’espai postconvergent i Esquerra Republicana per l’hegemonia independentista ja ve de lluny. Esquerra està acostumat a ser el gran beneficiat de les enquestes, tot i que també s’ha acabat acostumat a les grans decepcions electorals. El CEO torna a situar el partit republicà per davant dels seus competidors. El seu missatge d'independència a foc lent, de bastir ponts en la ciutadania per sumar més base i convèncer votants tradicionals d’altres partits -tant de propers com de llunyans-, ha estat molt criticat per una part de l’independentisme, que detecta en la formació un gir a l’autonomisme. Siga com siga, les enquestes -encara no els resultats electorals- semblen reflectir l’èxit d’aquest missatge. L’absència forçada d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, els líders polítics més ben valorats, els ha beneficiat a ulls de l'opinió pública davant d'un Quim Torra que s'ha vist més perjudicat, segurament, per l'exposició mediàtica.

Els comuns no es ressenten de la marxa de Xavier Domènech

Des que Domènech abandonara el lideratge i els càrrecs de l’espai plural dels comuns, els pronòstics catastrofistes eren habituals, atesa la dificultat d’acontentar totes les sensibilitats de l’espai ara liderat, de facto, per Ada Colau. Des de llavors han crescut les tensions al si de Catalunya en Comú. La creació del corrent intern Sobiranistes, impulsat per Elisenda Alamany -que va deixar de ser-ne portaveu al Parlament- i de Joan Josep Nuet, no va comptar amb la integració de totes les veus favorables al referèndum d’autodeterminació -gairebé totes- al si d’aquest espai. Amb les eleccions municipals com a horitzó i amb l’objectiu primordial de revalidar l’alcaldia de Barcelona, els comuns es veuen reforçats per unes enquestes que situen la coalició en 12-13 escons al Parlament, 4-5 més dels actuals. La part negativa, que ja no seria la formació més votada a Catalunya en unes eleccions al Congrés espanyol.

L’efecte Moncloa evita una davallada i accentua una altra

Si el PSC és la formació que menys es mouria pel que fa al nombre d’escons és, segurament, per l’efecte Moncloa de Pedro Sánchez, que hauria garantit que els socialistes no s’enfonsen en representació. D’altra banda, la marxa de Mariano Rajoy torna a relegar el PP a la intranscendència al Parlament català, que passaria, segons les enquestes, de 4 a 2-3 escons, consolidant-se encara més al grup mixt i quedant-s’hi a soles, atès que la CUP tornaria als resultats del 27 de setembre de 2015. Si l’efecte Moncloa va servir de ben poc al PP el 21D, la formació de la gavina ja no pot comptar, ni tan sols, amb aquest petit avantatge.

Sense conflicte no hi ha rèdits

Ciutadans va aconseguir ser la força política més votada el 21D gràcies a l’atracció de l’electorat del PP i també a la presentació, per separat, dels principals partits independentistes. Malgrat això, no va comptar en cap moment amb la possibilitat de formar Govern, cosa que ni tan sols va intentar. La seua política d’oposició s’ha limitat a encendre els ànims al Principat i arreu de l’Estat. L’últim exemple, també polèmic, és el de l’autobús que la formació taronja mou per Madrid, on diumenge se celebrarà una manifestació exigint que no s’indulten els presos polítics. Tot quan no hi ha cap indici que això estiga sobre la taula de l’Executiu Sánchez. Si Ciutadans va saber beneficiar-se del conflicte el 21 de desembre, la seua estratègia ha estat, fins ara, la de mirar de mantenir el clima d’enfrontament, cosa que no ha aconseguit tant com volia.

La CUP torna al 2015

Una de les sorpreses del 27 de setembre del 2015 va ser l’excel·lent resultat de la CUP, que obtenia 10 escons. La llista conjunta de Convergència i Esquerra animava molts votants tradicionals dels republicans a decantar-se per la CUP, incapaços de votar una llista integrada per la formació llavors liderada per Artur Mas. El 21D, la CUP es va enfonsar al grup mixt, l’espai que habitualment havien ocupat. Ara reviscolaria, segons les enquestes. Possiblement, beneficiats pel seu paper d’oposició dins de l’independentisme i per la seua tasca exigent enfront l’executiu de Torra-Aragonès. Si alguna formació ha estat capaç de destacar les incoherències i les limitacions del Govern català, aquesta ha estat la CUP que, a més, a diferència de les anteriors eleccions catalanes, no va posar molts entrebancs per votar a favor de la investidura del president de la Generalitat, moment que sí que van ajornar Junts per Catalunya i Esquerra, amb la prolongació inclosa del 155. El líder cupaire, Carles Riera, de fet, és dels pocs aprovats per l’opinió pública.

La Constitució és obsoleta

Altra de les coses que ha destacat el CEO de novembre és el divorci dels catalans amb la Constitució espanyola. Un rebuig que s’ha anat gestant i que va esclatar la tardor passada, especialment després del discurs de Felip VI el 3 d’octubre de 2017. Segons les enquestes, la Constitució només compta amb el suport del 17,4% dels ciutadans. El 57% la rebutja. Poc a analitzar en una realitat que es ve copsant, cada vegada més, des de l’inici del procés. Els pròxims episodis que es viuran a les universitats catalanes amb els referèndums de monarquia o república seran l’enèsim capítol de la crisi que viu la màxima institució de l’Estat a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.