Acusacions

Experts en dret alerten de la «banalització dels delictes de rebel·lió i sedició»

Més d’un centenar de catedràtics i professors universitaris de Dret d’arreu de l’Estat signen un manifest conjunt en què tornen a discrepar del criteri de la Fiscalia contra els dirigents polítics catalans. Tot el mateix dia en què la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, confirma que hi haurà querelles contra els alcaldes que van afavorir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre i també quan l'Organització Mundial Contra la Tortura exigeix l'alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. L'ONG ha demanat l'Estat espanyol complir amb les obligacions de respectar la llibertat d'expressió, reunió i associació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

«Considerem que la interpretació que s’ha realitzat dels tipus de rebel·lió i sedició obre la porta a la banalització d’unes figures pràcticament inèdites en democràcia i amb un passat de trist record, raó per la qual el legislador de 1995 les va restringir per casos d’una materialitat lesiva clarament superior a l’actual».

Així de contundents es mostren més de 120 catedràtics i acadèmics del dret d’arreu de l’Estat que, en un manifest publicat íntegrament en eldiario.es, rebutgen el criteri d’acusació de la Fiscalia contra els membres de l’executiu català presidit per Carles Puigdemont que a hores d’ara es troben empresonats i a l’espera de l’inici del judici per l’1 d’octubre. Criteris que també s’apliquen sobre l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell; contra els activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i contra l’anterior cúpula dels Mossos d’Esquadra.

En l’escrit, el llarg centenar de signants es mostren «obligats a manifestar la nostra opinió jurídica, atesa la transcendència històrica que per a la democràcia espanyola assoleix el procés penal que es desenvoluparà». Segons aquests acadèmics, el delicte de rebel·lió «exigeix un alçament públic i violent i hem d’assenyalar que, segons la nostra opinió, és un error considerar que els fets donats els dies 20 de setembre i 1 d’octubre de 2017 s’integren en el concepte de violència exigit per l’article 472 del Codi Penal». Els acadèmics també subratllen que, «per definició, la rebel·lió es realitza per un grup que té el propòsit de l’ús il·legítim d’armes de guerra o explosius, amb una finalitat de provocar la destrucció o eversió de l’ordre constitucional».

Els signants encara es mostren més crítics amb el criteri fiscal quan el Ministeri Públic considera que l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya es pretenia assolir mitjançant «una actuació tumultuària de milers de ciutadans, instigats pels governants i amb la col·laboració dels Mossos». L’argument continua dient que «per a la Fiscalia, per tant, el perill resideix a incitar a les mobilitzacions, és a dir, converteix en delicte l’exercici de drets fonamentals».

Pel que fa a la sedició, els signants també discrepen d’aquesta acusació, que és la que fa coincidir la Fiscalia General de l’Estat amb l’Advocacia General de l’Estat. «En cap moment s’ha aportat cap indici que els imputats hagen induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari amb la finalitat d’evitar el compliment de la llei, exceptuant que s’interprete que basta a incitar al dret de manifestació, és a dir, a l’exercici d’un dret fonamental», insisteixen.

«Només conculcant molt greument el principi de legalitat penal es pot arribar a afirmar que els imputats, atesos els fets que se’ls ha atribuït, van poder realitzar aquest delicte, o el de conspiració per a la rebel·lió, que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència». En el document també hi ha una menció a la manca de competència de l’Audiència Nacional, que va iniciar el procés, i assegura que «la primera mesura que s’hauria d’adoptar és l’alliberament de les nou persones que resten en presó preventiva per delictes inexistents».

La Fiscalia no ha estat protagonista, només, per aquesta carta en què és criticada per les seues acusacions contra els dirigents polítics i cívics empresonats. El mateix dijous, la fiscal general de l’Estat, María José Segarra, anunciava que el mateix Ministeri Públic decidiria prompte les querelles que interposarien contra els distints alcaldes catalans que van promoure el referèndum de l’1 d’octubre. Al seu dia, el fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, mort fa un any, va assenyalar 715 batlles dels 947 que té el Principat. Segarra afirma que aniran «cas per cas», segons la implicació de cada alcalde, pel que potser no hi haurà una causa generalitzada. Però els propers dies se sabrà fins a quin punt vol arribar la Fiscalia contra els màxims representants dels municipis catalans que van permetre l’obertura de locals per a la celebració del referèndum. «Farem resolucions personalitzades, les conductes són personals i no hi ha respostes generals».

La Fiscalia continuarà donant a parlar els propers dies.

Més pressió contra Espanya

També el mateix dia, l'Organització Mundial Contra la Tortura ha exigit en una carta dirigida a Pedro Sánchez, a la Fiscalia i al Defensor del Poble la llibertat immediata dels activistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des del 16 d'octubre de l'any passat, i la retirada dels càrrecs que se'ls imputen. L'OMCT, creada el 1985 i amb seu a Ginebra, serveix de paraigua internacional per a totes les ONGs antirepressives que denuncien tortures i desaparicions forçades.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.