L’esclat financer del 2008 fou un sotrac per a la credibilitat de les tesis econòmiques més ortodoxes. Les receptes de desregulació dels mercats van alimentar una economia unflada artificialment que va acabar explotant a causa de la manca de dietes imposades per part dels Estats. Durant aquells anys, va proclamar-se “la refundació del capitalisme”. Però d’aquelles paraules mai no se’n va saber res més.
Una alternativa, precisament, a les pràctiques que van provocar la caiguda de les finances globals és l’economia solidària. Està conformada, tal com ho defineix la plataforma Som Comerç Just, “per multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i el territori”. És a dir, projectes empresarials que tenen per manera d’organitzar-se la forma de cooperatives, de xarxes d’intercanvi, de sistema de gestió comunal o mitjançant la propietat comuna de les firmes.
En els darrers anys, i des de l’Ajuntament de Barcelona, s’ha donat una empenta a aquest tipus d’economia. De fet, a la ciutat comtal es comptabilitzen més de 4.700 iniciatives socioeconòmiques que s’inspiren en els valors de la denominada economia social i solidària, segons les dades facilitades pel consistori barceloní. Aquest gran increment del sector alternatiu a l’activitat econòmica més tradicional s’ha notat, particularment, en l’àmbit de les autoproclamades finances ètiques i en el cooperativisme de consum.
Tanmateix, les institucions locals han gaudit d’un paper clau per convertir l’economia solidària i social en una porció important de la iniciativa empresarial present a Barcelona. Segons les xifres distribuïdes per l’Ajuntament de Barcelona, aquest tipus de projectes empresarials representen el 8% de l’ocupació de la capital catalana, amb més de 53.000 persones contractades. O dit d’una altra manera: quasi una de cada deu persones amb feina a la capital de Catalunya formen part de l’economia social i solidària. El pes econòmic d’aquestes pràctiques alternatives no és solament rellevant des del prisma de l’ocupació. També en el percentatge del PIB que aporta a la ciutat. De l’activitat d’aquests projectes es deriva un volum econòmic agregat d’uns 3.750 milions d’euros. Una xifra que representa més del 7% del PIB.
Aquesta rellevància dintre de l’economia local és, en part, conseqüència de les polítiques del govern municipal. La corporació barcelonina col·labora amb dues entitats autoproclamades ètiques i cooperatives com ara Fiare Banca Ètica i Coop57 per finançar i promoure iniciatives empresarials que s’emmarquen dintre de l’economia social i solidària. La intenció del consistori és aconseguir que aquest tipus de projectes puguen accedir més fàcilment al mercat de crèdit. Tot amb la mirada posada a dotar d’estabilitat les diferents accions econòmiques amb propòsits socials i de respecte pel medi ambient i el territori.
A la creació d’un fons de crèdit municipal per impulsar aquesta alternativa econòmica, se sumen les subvencions que concedeix el mateix Ajuntament de Barcelona. “L’objectiu és que promoguin o reforcin el caràcter transformador de l’economia social i solidària, com ara la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats i el compromís amb la comunitat”, segons recull la corporació municipal a la seua pàgina web. Ara bé, les subvencions no poden superar el 80% del cost total del projecte. Aquestes línies d’ajuda estan destinades per a entitats i firmes de l’anomenat tercer sector, cooperatives, mutualitats, societats laborals, iniciatives d’economia comunitària i col·laborativa, a banda d’entitats educatives i universitàries. Tot un esforç per impulsar encara més un sector en auge que s’ha vist reflectit en les diverses campanyes realitzades pel consistori local.
La pedra angular per reforçar l’economia social i solidària a la capital catalana ha sigut Barcelona Activa, un organisme públic i municipal que entre els seus objectius té, precisament, “potenciar un model d’economia social i solidària, on la pluralitat de sectors socials, l’emprenedoria col·lectiva i la innovació social generen un desenvolupament econòmic més just, present en tots i cadascun dels territoris”. Ancorada en els valors de la igualtat d’oportunitats i el progrés social, la cooperació, dins l’organització i amb els altres, l’economia social i sostenible i l’esperit de servei públic i l’ètica professional, representa l’acció decidida de l’ajuntament per convertir Barcelona en l’autèntica ciutat referent d’una alternativa a les pràctiques econòmiques que van enfonsar el món en una crisi de la qual encara no hem sortit.