Els crítics

El debat d’Apu

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El personatge d’Apu de Los Simpson no té cap problema. Tampoc el té Los Simpson. Vagi per davant aquest aclariment. Apu és un personatge humorístic construït a través d’estereotips, com tots els personatges de la sèrie, que està concebuda com una sàtira. Des d’aquest punt de vista, la decisió de treure el personatge de la sèrie no té sentit (després tornem al motiu). Ara bé, de la mateixa manera que és clar que el personatge en si mateix no és problemàtic també podem ser capaços de veure que hi ha un problema d’infrarepresentació a la ficció televisiva dels ciutadans nord-americans amb arrels en els països del sud d’Àsia (Índia, Pakistan, etc.).

És aquesta infrarepresentació el que fa que els estereotips amb què està construït l’Apu adquireixin una dimensió i un impacte en l’imaginari col·lectiu dels nord-americans molt elevat, incomparable amb el de cap altre personatge de la mateixa sèrie (per exemple, els italoamericans tenen múltiples representacions televisives que no responen al tòpic del mafiós, com ara Joey Tribbiani a Friends) o el d’altres. Durant molts anys, l’Apu ha tingut un pes massa gran per definir la imatge d’un col·lectiu que és més vulnerable que d’altres a problemàtiques socials. El fet que ara hi hagi qui n’ha patit les conseqüències i ho vulgui explicar, al documental The Problem with Apu, ens hauria de fer reflexionar sobre la qüestió de la representació en comptes de negar-ho tot tapant-nos les orelles i les vergonyes.

The Problem with Apu
Creador: Hari Kondabulu
Director: Michael Melamedoff
Amb: Aziz Ansari, Kal Penn, Whoopi Goldberg
Documental

Vivim en un univers televisiu construït perquè s’hi senti representat una majoria àmplia i és per tant un lloc on aquesta majoria se sent còmoda. Ocupar-se de qüestions com la representació vol dir sortir d’aquesta comoditat per intentar crear un reflex de la realitat més ajustat a la complexitat de la societat i, per tant, amplia el nombre de punts de vista que es veuen a la pantalla en comptes de solidificar, una vegada rere l’altra, els mateixos espais comuns de la majoria. Vol dir un univers fictici més ric i també més enriquidor, i potencialment estimulant tant per creadors com per a espectadors. Una representació més diversa també ajuda els col·lectius minoritaris, especialment els que lluiten diàriament amb la intolerància, ja que els visibilitza, fa els seus problemes més propers a la majoria i els ajuda a sentir-se acompanyats. Malgrat tot, les nostres sèries continuen suspenent quan es tracta de representació. No pot ser que l’últim personatge immigrant rellevant de la ficció catalana sigui en Huari d’El cor de la ciutat, que ja era tractat en el seu dia com un vehicle per abordar una temàtica social. Quan tindrem un personatge immigrant que no estigui definit pel fet de ser-ho? Quan tindrem, de fet, una sèrie protagonitzada per un immigrant? O per (posi aquí un col·lectiu infrarepresentat)?

La televisió nord-americana ha anat assumint amb els anys molts d’aquests punts de vista (els afroamericans van passar per un procés similar, de l’estereotip inicial a la representació complexa actual). És lent i defectuós, però millor que el nostre. Penso que els que diuen que el que ha passat amb l’Apu és un problema d’imposició del que és políticament correcte s’equivoquen: no hi ha res de més transgressor i políticament incorrecte que desafiar la normalitat. Tornem a FOX, que malgrat que mai se li va demanar que eliminés l’Apu ha decidit fer-ho. Tenia altres opcions. Podria haver-se compromès amb la necessitat de millorar la representativitat d’aquest col·lectiu amb una nova sèrie amb un protagonista indi americà. Però això no era admissible per la conservadora FOX. Molt més fàcil eliminar l’Apu i fer que així els dolents de la història siguin els membres d’un col·lectiu que expressaven una preocupació legítima i desactivant un debat incòmode que no admet simplificacions.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.