Els crítics

Aspirants a ‘Lost’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No deixaran d’intentar fer una nova Lost. Per molt que l’experiència indiqui que no és una bona idea. S’estigui més o menys d’acord amb el final que va tenir, és innegable que Lost va ser la sèrie que va iniciar el fervor actual per les sèries de televisió, un fenomen global que va obrir els ulls a molts dins de la indústria de la televisió nord-americana. Era evident des que Lost va començar a ser un èxit que apareixerien sèries amb la intenció d’imitar-la: així és com funciona el cicle de vida de la televisió estatunidenca, a partir del bucle innovació-repetició-saturació-destrucció. Però a diferència del que ha passat sovint, amb Lost no es va saber copiar correctament el motlle i el cicle va quedar permanentment a mitges. Les sèries que havien de reiterar en la fórmula i omplir la programació amb un misteri central (fins que l’espectador en quedés tip i arribéssim a la fase de la saturació) mai no van tenir el mateix èxit que la sèrie original. L’última a intentar-ho ha estat Manifest, que busca tant emparentar-se amb Lost que fins i tot fa servir un avió com a punt de partida del misteri. Però abans ja n’hi havia hagut d’altres: The Crossing, Resurrection, Revolution, FlashForward, etc.

En la primera onada de sèries imitadores es podia argumentar que potser el públic ja n’havia tingut prou de misteris, particularment després del final de Lost, es va argumentar que els espectadors no volien invertir temps en una sèrie que generés molts misteris per por de tornar a quedar decebuts. Aquesta tesi, desenvolupada sobretot per analistes que consideraven que el final de Lost havia estat decebedor, ja era aleshores fàcilment desmuntable, ja que molts d’aquests aspirants havien tingut molt bones xifres d’audiència en la seva estrena, que demostra un interès inicial per part d’espectadors que, contràriament a aquesta tesi, buscaven una nova Lost. Però el temps no ha fet més que evidenciar que no era vàlida, i probablement fruit del ressentiment. Ja fa gairebé una dècada del final de Lost i les noves sèries que intenten seguir el mateix camí continuen sent un fracàs. L’última va ser The Crossing, que l’ABC va anunciar obertament com la nova Lost i que va acabar sent cancel·lada al final de la primera temporada. I no és un problema de l’audiència, sinó de les sèries mateixes. 

‘Lost’
Creador: J.J. Abrams i Damon Lindelof
Repartiment: Matthew Fox, Terry O’Quinn, 
Evangeline Lilly
Temporades: 6
Canal: plataforma Rakuten TV

Totes les aspirants a Lost copien la idea del misteri central com si fos l’única clau de l’èxit de la sèrie i obliden tota la resta (personatges complexos, un repartiment molt ben escollit, debats filosoficoespirituals, un triangle amorós sòlid, la combinació de trames d’aventures i ciència-ficció, etc.). Tant és si comences la sèrie amb un punt de partida intrigant. Tant és si la tripulació d’un avió desapareix durant cinc anys, si apareix al mar un grup de gent que aparentment venen del futur o si la població mundial perd la consciència durant dos minuts i disset segons. Si al darrere d’aquest misteri no hi ha una bona sèrie, els espectadors desertaran.

Curiosament, la sèrie que més s’ha apropat a Lost dels últims anys ha estat The Leftovers, que pel que fa al misteri va plantejar un anti-Lost: va deixar clar des del principi que no volia resoldre el misteri de la desaparició del 2% de la població mundial. En comptes d’això, es va centrar en els conflictes, individuals i col·lectius, d’un grup de personatges complexos, que és el que garanteix una sèrie interessant. Això, ho sap molt bé el creador de The Leftovers, el guionista Damon Lindelof, entre d’altres coses perquè va ser un dels dos creadors de Lost. Perquè el misteri, com ha dit molts cops l’altre cocreador, J.J. Abrams, és només el ganxo per atraure els espectadors. Perquè es quedin és necessari molt més talent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.