Els crítics

'The leftovers', punt i final

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

No ha acabat una sèrie, ha acabat una experiència, un trajecte emocional del qual no es pot sortir indemne. The leftovers ha tractat un tema que sovint volem eludir: la fragilitat de l’ésser humà. Vivim intentant no pensar en el fet que som vulnerables, que la nostra vida o la d’aquells qui estimem pot acabar d’un moment a l’altre. Aquesta idea es recalca ja al primer episodi, quan una dona deixa de sentir els plors del seu nadó i, quan va a veure com és que ha callat, descobreix que ha desaparegut. Uns minuts abans, aquest mateix personatge estava en una bugaderia, parlant pel mòbil estressada. Els problemes que són una minúcia oposats als problemes que realment poden enfonsar-te. Durant tota la sèrie, aquesta idea s’ha repetit. A través del personatge de la Nora, que troba a faltar el pitjor dia que va viure amb la seva família perquè sempre serà millor que el millor dia sense la seva família, o a través del personatge d’en Kevin, que tampoc no valora el que té i vol fugir momentàniament d’una vida estable que després perdrà cosa que el deixarà esquerdat. Ajudada per l’emotiva banda sonora de Max Richter, The leftovers ens recorda que som vulnerables, i això és molt estrany en les sèries, que tradicionalment han buscat reconfortar.

Per tractar la pèrdua, la sèrie genera un esdeveniment massiu, la desaparició del 2% de la població, que trenca per dins la humanitat i ens posa en crisi, i que li permet tractar aquest tema com a individus i com a col·lectiu. Tots dos focus s’han anat combinant constantment. Hem vist els personatges enfrontant-se en grups amb posicions oposades que no han fet res més que fer-se mal els uns als altres en el seu intent de convèncer-se mútuament. I hem vist els personatges intentant resistir en solitari, creient en el que fes falta per tal de no acabar de caure a l’abisme, negant-se els uns als altres, intentant fer proselitisme de la seva opció per tal de construir una comunitat que li fes costat i així validar-la en el procés. Tant és si era la ciència o era la religió, el que és important del procés que han experimentat la Laurie, en Matt, la Nora i en Kevin ha estat la necessitat que hi hagués una explicació, la desesperació de la recerca d’un sentit que els permetés tirar endavant amb la vida i que salvés una existència que l’havia perdut. Per tant, The leftovers és, en darrera instància, una sèrie sobre un mecanisme de defensa intrínsec a l’ésser humà que ens pot portar a confiar en qualsevol cosa.

Si els personatges no trobessin una causa, acabarien bojos com els gossos de la primera temporada. És el fet de trobar una explicació el que els manté vius. Però quina d’aquestes explicacions és vàlida? The leftovers no ofereix respostes al final, perquè no és en el que està interessada. No vol afirmar que tot el que hem vist és real ni tampoc que tot el que hem vist és mentida. Ens deixa triar a nosaltres i, en certa manera, això ens converteix també en protagonistes de The leftovers. La conversa final que tenen en Kevin i la Nora, on brilla especialment l’extraordinària interpretació de Carrie Coon, està feta de manera que podem creure que el que ella explica és veritat, com també podem creure que tot el que ha viscut ell en els seus viatges és cert. I al mateix temps ens permet creure que res no és cert, que en els dos casos es tracta de la construcció d’un relat que els dos personatges han necessitat per tirar endavant i que tots dos decideixen fer veure que creuen en les seves respectives històries per superar el que han viscut. Poder decidir-nos per una de les dues opcions fa d’aquest final l’opció perfecta per una sèrie com The leftovers, que fins a l’últim moment ens qüestiona i ens obliga a posicionar-nos: necessitem les històries o acceptem la realitat?

The Leftovers
Creador: Damon Lindelof
(basant-se en la novel·la de Tom Perrotta)
Repartiment: Justin Theroux, Carrie Coon,
Christopher Eccleston
Temporades: 3
Canal: HBO España

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.