El crítics

El miracle de 'The Leftovers'

The Leftovers és molt probablement la sèrie més infravalorada que hi ha actualment en emissió, amb una qualitat excepcional i un públic minoritari. Pertany a aquell grup de sèries que no seran mai un èxit, però aquest article no pretén canviar-ho (que cadascú miri el que vulgui) perquè, al capdavall, l’important és que aquestes sèries puguin existir tot i ser minoritàries.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'important és que els condicionants industrials que marquen les regles en el món de les sèries, com de qualsevol forma artística, permetin sèries com The Leftovers. Això no sempre ha estat així, i hi ha un bon munt d’històries de ficcions que han patit en aquest enfrontament entre la visió del seu creador i el retorn del públic, especialment quan han esdevingut populars. Només cal recordar casos com el de Twin Peaks. Ara que se’n parla tant a causa de la nova temporada, caldria recordar que David Lynch i Mark Frost es van veure obligats a resoldre el cas de Laura Palmer a causa de la pressió d’ABC (guiada pels desitjos de l’audiència). O bé el cas de The Sopranos, aquests dies també tema de conversa perquè fa 10 anys del seu final. L’últim episodi va ser controvertit i molts seguidors es van enfadar amb David Chase, que des d’aleshores no pot anar a cap acte públic sense que algú li pregunti (sovint en forma de retret) per aquells últims segons.

El temps tot ho canvia, i en la memòria col·lectiva tant The Sopranos com Twin Peaks han acabat sent recordades positivament i reivindicades com a sèries que van ser un punt d’inflexió per a la ficció televisiva. Potser algun dia també passarà el mateix amb Lost, que va tenir un final que va polaritzar una audiència que havia arribat a ser massiva. Precisament el seu cocreador, Damon Lindelof, és qui ara està al capdavant de The Leftovers, que no té aquests problemes. El fet de ser una sèrie minoritària li ha permès desenvolupar les seves trames sense aquesta pressió. Si The Leftovers s’hagués emès a l’època de Twin Peaks, s’hauria obligat a Damon Lindelof que expliqués el misteri del 2% de la humanitat que desapareix. Afortunadament, el món de les sèries ha canviat en molts aspectes i la sèrie ha aconseguit trobar un públic que entén que això no és el que és important. Que el que es vol explorar és el trauma que pateixen els que es queden (en certa manera, i jugant a la metareferència, la manca d’explicacions a què s’enfronten els personatges en la ficció és la mateixa amb què es van haver d’enfrontar els espectadors de The Sopranos o Lost).

The Leftovers excel·leix a l’hora de despullar la incapacitat dels seus personatges per sobreviure, com a individus i com a col·lectiu, a aquesta incomprensió. Els veiem caure pel precipici, intentant agafar-se al que sigui, mostrant com l’ésser humà és capaç de creure en el que faci falta per tenir esperança. La tercera i última temporada arrenca portant aquesta idea a l’extrem, amb en Matt, més cec que mai en la seva obsessió per trobar una explicació en la religió, convertint en Kevin en el nou salvador, i amb la Nora viatjant a Austràlia buscant l’última oportunitat que ofereix la ciència per portar-la amb la família que va perdre. Religió i ciència, les dues grans eines per interpretar el món, esdevenen inútils mentre la sèrie aboca personatges i audiència cap a l’abisme. És per tant una sèrie dura, incòmoda i dolorosa, que és exactament el contrari del que la ficció televisiva ha volgut transmetre tradicionalment al públic. Heus aquí el miracle: que The Leftovers estigui arribant al seu final sense haver estat cancel·lada malgrat (o potser precisament gràcies a) ser minoritària.

The Leftovers

Creador: Damon Lindelof 

(adaptació de la novel·la de Tom Perrotta)

Repartiment: Justin Theroux, Carrie Coon, Christopher Eccleston, Scott Glenn, Liv Tyler.
Temporada en emissió: 3ª (i última)
Canals: HBO i Movistar+

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.