Crònica

Els policies queden silenciats pel carrer

El carrer ha tornat a dir la seua davant la manifestació policial que, amb intenció de reclamar l’equiparació salarial entre els distints cossos de l’Estat, aprofitava per homenatjar els agents que van actuar l’1 d’octubre contra els qui pretenien votar.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alguns volien vestir Barcelona de ciutat unionista. A primera hora del matí, a plaça Catalunya lluïen dues paradetes del moviment Espanya i Catalans, fundat com a reacció a la primera gran manifestació sobiranista del 2012. A la mateixa plaça, a tocar de Porta de l’Àngel, hi havia un altre punt improvisat de Barcelona con la Selección, malgrat que l’Espanya de Luis Enrique encara tardarà a jugar de nou. En un ambient presumptament favorable, distints agents de paisà, distingits amb camisetes sindicals, es fotografiaven a plaça Catalunya amb banderes d’Espanya. El dia, lluny de calent, es presentava normal per als qui volien omplir Barcelona amb el clam per l’equiparació salarial entre els distints cossos policials de l’Estat. Una reivindicació present en gairebé totes les pancartes que posteriorment mostraven els manifestants. Però, com calia esperar, la cosa no ha quedat així.

La manifestació pretenia culminar a la plaça Sant Jaume. Tal com havien intentat, dues setmanes abans, els qui es manifestaven contra el model d’escola catalana. Però la reacció ha estat idèntica. En l’altra ocasió, i de manera improvisada, distints ciutadans es van autoorganitzar per ocupar la plaça que acull l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat. Llavors va ser “el poble” qui havia pres la iniciativa. Així ho deien els qui hi havien acampat la nit anterior. Ara, però, hi havia una crida explícita d’Arran, de l’Assemblea Nacional Catalana, de la CUP i dels CDR. Amb convocants explícits o sense, la reacció ha estat la mateixa. Des de divendres a la vesprada-nit, la plaça anava omplint-se fins acabar de gom a gom. Així es trobava aquest dissabte de matí. Tot amb un ambient festiu, musical i participatiu. Un micròfon al mig de la plaça era obert al públic per llegir poemes i manifestos ignorats pels qui s’ho escoltaven tot des de desenes de metres. El so dels altaveus era insuficient en una plaça repleta de gent disposada a no marxar. La consigna era la de sempre: “els carrers seran sempre nostres”. I ho han tornat a ser enmig de rialles i de complicitats. De fons, en ocasions, sonava ‘Paquito el chocolatero’ o el grup La Pegatina. I entre els símbols, avions de paper que sobrevolaven els caps dels presents com a resposta a l’atestat recent de la Guàrdia Civil en què esmentava el llançament d’aquests objectes per justificar l’existència de violència el passat 1 d’octubre.

La plaça Sant Jaume, plena per evitar l'arribada de la manifestació policial

A l’altra banda, però, la intenció també era la de crear un ambient festiu. El sindicat policial Jusapol, amb l’ajuda d’agents fora de servei procedents d’arreu de l’Estat, convocava una manifestació amb constant música de fons -sonaven clàssics d’Estopa-, percussió, instruments de vent i fins i tot amb traques ben sorolloses, de les que són poc freqüents a Barcelona. La manifestació eixiria de Via Laietana i, contràriament a fa dues setmanes, sense cap mena de queixa per part dels convocants pel que fa al canvi de recorregut. Si els qui protestaven contra l’escola catalana no van assumir no arribar a la plaça Sant Jaume, ara Jusapol reconeixia que era la millor manera d’evitar incidents. Ho deia un dels seus portaveus en una entrevista a Catalunya Ràdio hores abans de la marxa i ho acataven els manifestants, que mai no van intentar superar el cordó de Mossos d’Esquadra.

Música a la manifestació policial / Efe

Però, com calia esperar, els moments de tensió s’han donat. A l’arribada dels primers manifestants, un ciutadà amb càmera era increpat per tres manifestants amb banderes de ‘Tabàrnia’ que, exaltats, li exigien esborrar fotos recentment fetes. “Eres un separata que viene aquí a grabarnos”, protestaven a prop del seu rostre. Era un dels primers incidents, que quedava en res. Perquè els manifestants arribaven, a poc a poc, amb pancartes que lluïen el lema a reivindicar. “A igual trabajo, igual sueldo”. Entre tots ells, camisetes del sindicat policial, gent amb tricornis, nombroses banderes d’Espanya i també d’autonòmiques. El recorregut improvisat partiria de Via Laietana cap a plaça Catalunya.

Amb dificultats, però. Mentre els manifestants feien marxa, es produïen càrregues a Via Laietana contra els independentistes contraris a la manifestació policial. Al llarg del dia hi havia diversos episodis d’enfrontament. El primer, a la via esmentada, en què uns manifestants independentistes llançaven pintura sobre els Mossos. No ha estat l’única càrrega.

Tensió a Via Laietana / Efe

Els ànims s’anaven calfat en la pujada de la manifestació policial. Els carrers confluents servien perquè l’independentisme protestara contra la presència dels agents espanyols. Els retrets eren constants i mutus. I és que la manifestació serviria, també, per homenatjar els agents que van actuar l’1 d’octubre. Així ho anunciava una de les pancartes. “El 1 de octubre no estuvisteis solos. No estaréis solos”, deia un dels anuncis. Hi havia fins i tot camisetes que reivindicaven l’operació Copèrnic, nom amb què es va batejar l’actuació policial de la passada tardor. La gestació de l’enfrontament era evident. Més encara quan, amb els agents, hi havia membres de partits ultradretans. Per exemple de Plataforma per Catalunya, representat per Mònica Lora. També Javier Ortega Smith, de Vox. Amb ells dos compartien pancarta l’empresari alemany Karl Jacobi o José Casado, membre de Segadors del Maresme. A banda també hi havia membres de Ciutadans, com ara els diputats Jean Castel i Matías Alonso.

 

 

Certament, la manifestació tenia un gran transfons polític. A banda de la presència esmentada, el fet de celebrar-la a Barcelona tot just un any després de l’1 d’octubre no semblava ser casual. Menys encara quan es volia celebrar a les portes de la Generalitat i de l’Ajuntament, dues institucions que no tenen cap competència per satisfer la reivindicació de l’equiparació salarial entre els cossos policials. El brou estava llest per bullir, tal com finalment ha ocorregut.

Una vegada els manifestants arribaven a plaça Catalunya, distints contramanifestants independentistes se situaven als racons d’aquest espai vigilats per la policia catalana per evitar l’enfrontament directe. El dispositiu no ha evitat moments de tensió. Un d’ells, a la confluència d’aquesta plaça amb ronda de Sant Pere, quan els independentistes s’animaven a cantar “sin farlopa no sois nada” als policies. Un lema que ha tingut bastant èxit al llarg de la jornada i que no ha estat ben rebut entre els al·ludits. Alguns d’ells fins i tot s’infiltraven enmig dels contramanifestants per mirar de furtar estelades, tot i que sense èxit ni sense passar de la tensió verbal.

Un contramanifestant independentista a plaça Catalunya amb ronda de Sant Pere

Al carrer Bergara, també adjacent a plaça Catalunya, un grup de Mossos evitava que els independentistes arribaren al lloc on cloïa la manifestació. En ocasions, fins i tot, carregaven. Situacions similars s’han viscut a les Rambles, quan en un moment donat, centenars de persones procedents de Sant Jaume -que a l’hora de dinar ja quedava transitable- es decidien a arribar a plaça Catalunya. La contenció policial ha estat possible, si bé el fet que distints contramanifestants caminaren de manera desorganitzada i improvisada per la ciutat ha provocat que una bona quantitat de gent es concentrara als voltants de la plaça per escridassar uns manifestants disposats a retre homenatge als policies espanyols que van actuar violentament l’1 d’octubre. La ironia ha fet acte de presència en distints moments. Des de l’independentisme es cantava “a por ellos” i “que nos dejen actuar”, imitant els càntics policials de l’any passat contra l’independentisme. Tot es mesclava amb missatges de record com el de “1 d’octubre, ni oblit ni perdó”. De fons, malament se sentien els discursos previs al final de la manifestació. L’escridassada impedia escoltar clarament la totalitat dels missatges més enllà dels “viva España” o dels retrets contra Pedro Sánchez.

Contramanifestants a plaça Catalunya

La dissolució de la concentració ha estat el precedent de moments de més tensió. Mentre molts manifestants esperaven autocars, distints independentistes continuaven amb els càntics i amb els retrets. Els Mossos actuaven en diverses ocasions i la ronda de Sant Pere, entre plaça Catalunya i Urquinaona, ha estat l’escenari de més tensió al final d’una jornada en què l’independentisme ha tornat a guanyar la partida als carrers.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.