Repressió

Els Mossos, novament sota el setge de la Fiscalia

La Fiscalia pregunta pels criteris d’actuació que va seguir la policia catalana a l’hora d’identificar persones que retiraven llaços grocs en distintes poblacions del sud del Principat. Carles Puigdemont i Quim Torra han reaccionat a la notícia després de la reunió que han celebrat a Waterloo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els Mossos d’Esquadra tornen a estar en el punt de mira. La Fiscalia Superior de Catalunya ha obert una investigació sobre les identificacions dutes a terme per la policia catalana en les poblacions de ara Vandellòs (Baix Camp), l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), Tivissa i Móra la Nova (Ribera d’Ebre). En totes aquestes localitats s’han donat fets similars: distintes persones, de manera organitzada, s’han dedicat a retirar simbologia favorable a l’alliberament dels presos polítics. Especialment destacat va ser el cas de l’Ametlla de Mar, quan aquest darrer cap de setmana passat el periodista Arcadi Espada, fundador de Ciutadans, va ser identificat pintant una bandera d’Espanya amagat durant la nit.

Ara, la Fiscalia vol saber els motius que van convidar els Mossos a actuar. De res no han servit les paraules del conseller d’Interior, Miquel Buch, qui ha tractat de relaxar la tensió afirmant, fa ara un mes, que les agressions a Catalunya «anaven a la baixa» després d’episodis com el del fotògraf Jordi Borràs, agredit per un policia al centre de Barcelona. Unes paraules que li van costar crítiques des del mateix independentisme.

Ara, en un document, la Fiscalia ordena Miquel Esquius, comissari en cap del cos català, un informe amb detalls sobre aquests fets, amb els criteris d’actuació que van seguir els agents. Alhora, demana també informació puntual sobre les pròximes actuacions dels Mossos i de la policia municipal en aquest sentit.

Concretament, el document de la diligència destaca la denúncia presentada per José Domingo, diputat amb Ciutadans al Parlament de Catalunya durant la primera legislatura en què aquest partit va comptar amb representació (2006-2010) i a hores d’ara president de l’entitat Impulso Ciuadano -que lluita «per la cohesió d’Espanya i els drets dels ciutadans», segons el seu lema-, a més de vocal de la junta directiva de Societat Civil Catalana. Impulso Ciudadano, de fet, s’ha embutxacat l’èxit de la denúncia a través de twitter.

 

 

Segons la diligència, Domingo considerava que les accions policials contra els grupuscles que arrencaven simbologia antirrepressiva podia resultar «arbitrària, mancada de fonament legal i discriminatòria per raons ideològiques». Ara, la Fiscalia vol saber «les raons concretes» de les actuacions de la policia catalana i també es refereix a l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, qui va informar de la identificació d’Arcadi Espada per part de la policia local.

El document el signa Pedro Javier Ariche (Lleida, 1961), tinent fiscal que fa de fiscal superior en funcions. Ariche també figura com a professor associat de Dret Penal a la Universitat de Barcelona i era, entre més coses, proper al desaparegut José María Romero de Tejada, fiscal superior de Catalunya que es va querellar contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9 de novembre de 2014 i també contra Carles Puigdemont, els consellers i la Mesa del Parlament pels fets de la darrera tardor. I és que Romero de Tejada, mort a finals de novembre de l’any passat, va ser un dels protagonistes que va intentar aturar l’1 d’octubre per la via policial i judicial.

Aquests fets es donen després d’episodis reiterats de debat sobre la legalitat o no de la presència de llaços grocs als carrers de Catalunya i la legitimitat de retirar-los. L’últim capítol es va donar el cap de setmana al centre de Barcelona, quan un home va agredir una dona que retirava llaços grocs amb els seus fills. Tot i que el presumpte agressor va negar la motivació política dels fets -cap dels dos implicats n’ha presentat denúncia-, els fets van servir perquè des del sector unionista alertaren d’una presumpta violència reiterada des de l’independentisme. I és que els la simbologia favorable a l’alliberament dels presos polítics està al centre de la discussió política al Principat. D'un debat cada cop més alterat.

Torra i Puigdemont hi reaccionen

La transcendència de la notícia ha estat tal que Carles Puigdemont i Quim Torra han reaccionat des de Waterloo. En la roda de premsa posterior a la reunió que han mantingut, l'exiliat ha assegurat que "no aconseguiran la confrontació". Mentrestant, Torra ha assegurat que la Fiscalia "s'equivoca", ha expressat que "hi estem profundament en desacord" i ha negat que els Mossos feren res il·legal. També ha protestat per l'actitud de l'executiu espanyol pel fet que, segons explicava, han sentit paraules però no han vist cap fet.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.