ELECCIONS VALENCIANES

Puig punxa el globus sonda electoral

Hi haurà eleccions anticipades al País Valencià? Diversos mitjans especulen amb la possibilitat que Ximo Puig active la prerrogativa de què disposa i convoque els ciutadans a les urnes. Fonts socialistes consultades per EL TEMPS, però, hi donen entre l’1% i el 5% de possibilitats. Algun company de partit  fins i tot compara el posat previsible de Puig amb el de Mariano Rajoy. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els globus sonda, carregats d’hidrogen, permeten conèixer les condicions atmosfèriques a una altura determinada. La radiosonda que porten incorporada indica la pressió, la humitat i la temperatura que trobaríem en aquell punt exacte. De manera idèntica, quan el president d’un govern de coalició fa volar un globus sonda electoral, obté una informació precisa sobre quina és la predisposició dels seus socis i dels grups de l’oposició davant un eventual avançament dels comicis.

Durant l’estiu de 2018, l’últim abans que el Govern del Botànic siga avaluat a les urnes, diversos mitjans de comunicació valencians han publicat que Ximo Puig —animat per algunes persones properes del PSPV— sospesava la possibilitat de signar el decret de convocatòria electoral. Una prerrogativa que li correspon en exclusiva i que marcaria un abans i un després a la política valenciana, atès que els comicis es disgregarien dels de les altres 12 autonomies que ara comparteixen data de celebració: el quart diumenge de maig de cada quatre anys.

Com ja succeeix a Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia, el País Valencià disposaria del seu calendari propi i centraria els focus de la política estatal. Encara més en unes circumstàncies com les actuals, en què l’èxit de la moció de censura a Mariano Rajoy i l’accés a La Moncloa del socialista Pedro Sánchez —amb un grup parlamentari de 84 diputats, molt lluny dels 176 que equivalen a la majoria absoluta— ha provocat un sotrac considerable. Un hipotètic avançament electoral valencià significaria la primera prova de foc per al PSOE després del canvi de Govern a l’Estat.

Els primers moviments

El proppassat 4 de març EL TEMPS ja va explicar els primers moviments en aquest sentit. Aquell article, titulat “Contra el problema valencià, eleccions a la valenciana”, detallava els pros i els contres d’una decisió que podia trasbalsar la política pròpia. Damunt la taula, però, hi havia dos elements que ara no hi són: la possible aprovació exprés de la reforma estatutària que de fa anys es troba aturada a Madrid i, sobretot, copsar el malestar dels ciutadans valencians davant l’actuació de Rajoy. En el primer cas, d’acord amb la reforma aprovada el 2006, qualsevol modificació de l’Estatut ha de ser validada posteriorment en un referèndum que ha de convocar-se en un termini de sis mesos. En el segon cas, l’ajornament indefinit de la reforma d’un sistema de finançament caducat des del 2014 i la inversió territorialitzada tan baixa als pressupostos de l’Estat eren dos arguments de pes per tal de sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat de reforçar el Botànic i castigar els populars a les urnes. Fins i tot l’entrada en vigor d’un sistema de finançament nou que no haguera satisfet les aspiracions valencianes hauria pogut servir per sotmetre aquest model a una mena de plebiscit.

Ara, en canvi, tots aquests elements han desaparegut del mapa. L’Estatut no serà aprovat pel Congrés i pel Senat —després encara ha de ser ratificat per les Corts— abans del 26 de novembre, quan s’inicia el semestre en què ja es podria fer coincidir el referèndum en qüestió amb les eleccions a les Corts del 26 de maig. D’altra banda, qui pilota ara el Govern espanyol és un company de partit de Puig que de moment tampoc no ha evidenciat cap voluntat de negociar el nou finançament. Va deixar-ho clar en la seua resposta al diputat de Foro Asturias durant el debat de la moció de censura, malgrat que més endavant s’ha esforçat a matisar aquella posició de partida. 

Els últims rumors 

Què fa pensar, doncs, en un avançament electoral? Tal com ha publicat el diari Levante-EMV al llarg de les últimes setmanes, la Generalitat Valenciana ja ha tret a licitació els concursos per a la compra de paperetes i per al servei de recollida, processament, difusió i publicació dels resultats de les pròximes eleccions valencianes. En tots dos casos, amb una anticipació inusitada. També ha cridat l’atenció el canvi de mans, dins de la Conselleria de Justícia, de tot allò que té a veure amb el procés electoral: les funcions que abans requeien sobre la pota del departament en poder de Compromís han passat a estar controlades de manera directa per Gabriela Bravo, consellera independent a proposta del PSPV. Fruit d’aquest xup-xup, l’in crescendo d’especulacions ha arribat a insinuar el Nou d’Octubre com la data de l’anunci de la convocatòria electoral i el 16 de desembre com el dia de la votació.

Aquest diari també ha escrit que Puig hauria demanat l’opinió sobre la conveniència o no de dissoldre les Corts al seu cercle de confiança, a alguns consellers i càrrecs destacats del PSPV i, fins i tot, a la vicepresidenta, Mónica Oltra. Tanmateix, tal com va informar EL TEMPS en el seu article del mes de març, Compromís no vol sentir a parlar d’un possible avançament, i Oltra, encara menys.

Amb el cap de la candidatura garantit, la líder de la coalició s’estima més esgotar la legislatura i tractar de superar els socialistes a les urnes. Una opció que ara sembla complicada però que resultaria més factible amb una coalició ampliada a Podem i Esquerra Unida. Encara que al Bloc i a bona part d’Iniciativa i Verds-Equo rebutgen la reedició d’A la Valenciana, no és descartable que Oltra prove d’intentar-ho. La clau de la Presidència de la Generalitat n’és l’excusa perfecta. Siga com siga, aquesta estratègia exigeix un temps de maduració que la convocatòria immediata d’eleccions tallaria de soca-rel.

Puig i la seua vicepresidenta, Mónica Oltra, durant la conferència de premsa conjunta que van concedir el proppassat 3 d'agost per tal de fer balanç del curs polític. / EFE

Per contra, Isabel Bonig, la presidenta del PP, anima Puig a convocar eleccions. Les enquestes de què disposa no li són gens propícies, però ha de transmetre convicció en les seues possibilitats. A més, sap que una cita electoral anticipada li garantiria el número 1 de la llista. Bonig no va donar suport a Pablo Casado i alguns en qüestionen la idoneïtat, per bé que la setmana passada el nou president del PP va afirmar, en una visita a Santa Pola, que Bonig serà una “gran presidenta” de la Generalitat.

Hi ha aigua?

Hi ha aigua a la piscina de l’avançament electoral valencià o més aviat es tracta d’una serp d’estiu? Val a dir que tant el president Puig com la vicepresidenta Oltra han coincidit a assegurar que no conflueixen els elements que recomanarien convocar els ciutadans a les urnes pocs mesos abans de la data prevista. Tots dos han recordat que el Consell té al davant una recta final de la legislatura molt intensa i que una decisió de tal magnitud només es podria justificar davant una eventualitat extraordinària.

EL TEMPS ha consultat destacats membres de Presidència i del PSPV-PSOE sobre aquest supòsit, i tots redueixen aquesta possibilitat a xifres molt baixes, que se situen entre l’1% i el 5%. És una manera de dir que res no és impossible. De fet, es remeten a la darrera reunió de l’estiu del Secretariat del PSPV —el màxim òrgan de direcció de l’executiva nacional del partit— per tal d’evidenciar la negativa de Puig a obrir aquest meló.

En aquella trobada, una persona procliu a l’avançament va plantejar aquesta opció. Volia conèixer si la intenció del secretari general i president de la Generalitat anava en aquesta direcció, tal com s’havia publicat a la premsa. La resposta va ser taxativa: “No estem ací per a parlar d’avançar les eleccions, sinó per a fer política”.

“No estem ací per a parlar d’avançar les eleccions, sinó per a fer política”, va dir Puig a la darrera reunió del Secretariat del PSPV

“És clar que se n’ha parlat, de l’avançament electoral, però sempre en un format de tertúlia de bar”, explica una font autoritzada del partit. “A la cúpula del PSPV mai no hem abordat aquest tema de manera seriosa”, remarca. Entre les veus més partidàries de l’avançament es troben l’exsecretari d’Organització Alfred Boix i l’actual secretària d’Igualtat de la direcció, Rosa Peris. Entre els qui refusen de manera més directa aquesta possibilitat destaquen el síndic parlamentari, Manolo Mata, i el també diputat i secretari d’Organització, José Muñoz.

“El mateix secretari general ens ha dit tenim lleis molt importants d’aquí poc i que no és el moment de prémer el botó electoral, sinó d’aprovar-les a les Corts”, explica una altra veu de la cúpula socialista. “Una convocatòria anticipada equivaldria a contradir el principal valor del Botànic: l’estabilitat del Consell”, desenvolupa a continuació. “En veure les enquestes, als nostres militants potser senten ganes d’anar a votar, però com diu el secretari general, ara no és el moment”, sentencia. 

La presidenta del PPCV i síndica parlamentària de la formació, Isabel Bonig, asseguda al seu escó de les Corts en companyia d'Eva Ortiz, al centre, i María José Català. / EFE

Un altre representant del PSPV que tampoc no veu gaire factible l’avançament opina que, si més no, el fet que es plantege ha generat un efecte doble: que la ciutadania prenga consciència que l’autogovern valencià té reconeguda aquesta possibilitat i que Compromís recorde que són els socialistes els qui tenen la paella pel mànec. Les topades recents sobre la inversió en dependència protagonitzades per Oltra i el conseller d’Hisenda, el socialista Vicent Soler, han tensionat un executiu que fins ara ha conviscut sense sobresalts. “Si l’amenaça de l’avançament contribueix a reduir la pressió dels darrers mesos, benvinguda siga”, ironitza aquesta font.

“Si l’amenaça de l’avançament contribueix a reduir la pressió de Compromís, benvinguda siga”, afirma un membre de la direcció

“És clar que ens convindria convocar-les”, rumia un altre pes pesant de la federació socialista valenciana. “Des que Sánchez és a la presidència, el PSOE va com un coet, cosa que el pas del temps anirà matisant”, hi afegeix. Ara bé, aquest factor i un altre de tan suggeridor com la “singularització de les eleccions valencianes” topen de ple amb l’absència d’un “argument polític suficient”. Sense el vistiplau del soci de Govern ni cap motiu que avale la despesa extraordinària, sota quin raonament es justificaria aquest avançament? Visualitzar l’anomenat “problema valencià” podria ser-ne un, però resulta que la solució a aquest problema ara depèn del mateix partit que n’ha encunyat el terme.

El nerviosisme, això sí, envaeix els caps pensants de Compromís. Un membre de la sala de màquines d’Iniciativa fa dies que sondeja significats alcaldes socialistes al voltant de la predisposició real de Puig a avançar la cita amb les urnes. “Una història versemblant no té per què ser veritat”, els calmen des del PSPV, però a Compromís no se n’acaben de refiar.

“En realitat, ni a Blanqueries ni al Palau no es detecta ambient electoral”

“I si avançàrem les eleccions i aquell mateix dia hi haguera les andaluses, com passa quan coincideixen les basques i les gallegues?”, es pregunta un altre socialista famós. “És massa arriscat, quedaríem enfosquits per la campanya d’allà baix”, opina. Al seu parer, potser caldria buscar l’efecte contrari: “Si Sánchez avança les eleccions generals a la tardor, fer-les coincidir amb les nostres ens podria atorgar un plus de vots”. En tot cas, aquest dirigent afirma que aquest extrem tampoc no s’ha plantejat de manera seriosa a la planta noble del PSPV. “En realitat, ni a Blanqueries ni al Palau no es detecta ambient electoral”, conclou.

Plans de futur

El ben cert és que al Palau de la Generalitat programen actes per al desembre i el febrer, que a les Corts valencianes hi ha un munt de lleis a punt de ser aprovades —la de serveis socials, la d’infància, la de drets de les persones LGTBI o la pròpia llei electoral— i que el camí de negociació dels pressupostos del 2019 s’enceta ara per tal que culmine abans de cap d’any. La seua aprovació serà difícil com mai, perquè Podem, en vespres electorals, es mostrarà extremadament exigent a fi de marcar perfil propi. Per exemple, podrien negar-se a tirar-los endavant si no inclouen la taxa turística per què ja van batallar a fons l’any anterior. 

De qualsevol manera, la no aprovació dels comptes —que implicaria la pròrroga dels actuals— tampoc no hauria de comportar la dissolució immediata de les Corts. Arribar a les eleccions amb una sensació d’ingovernabilitat és, precisament, allò que es desitja evitar de totes passades.

“En aquests temes, Ximo és tan previsible com Rajoy”, comenta un exdiputat socialista amb el somriure a la boca, “li costaria moltíssim prendre una decisió com aquesta”. Encara més tenint en compte que Compromís no ho vol de cap manera i que, en cas que es reedite la majoria progressista, hi haurien de governar plegats. Sobre quins paràmetres podria restablir-se la confiança, en cas que Puig optara per una convocatòria electoral sobtada i unilateral?

“En aquests temes, Ximo és tan previsible com Rajoy”

Des del Palau diuen que això no succeirà perquè liquidaria la lleialtat mútua que ha presidit la relació amb Compromís. Ara com ara no veuen “causes suficients” per a una convocatòria precipitada i adverteixen que disposen d’unes altres “finestres” a través de les quals mostrar un “problema valencià” que es perllonga en el temps. No sols hi ha la finestra electoral, vaja. 

El desig indissimulat de Puig de separar les eleccions valencianes de les altres 12 autonòmiques que fins ara s’han celebrat conjuntament només xoca, doncs, amb l’absència d’un argument polític suficient. Al president no el preocupa una participació més baixa motivada per la manca de costum de votar: té clar que els valencians, que sempre van de manera massiva a les urnes, no se n’estalviarien la visita.

Ell va ser un dels dos negociadors socialistes —conjuntament amb Antoni Such— de la reforma estatutària del 2006, que va reconèixer el País Valencià com a nacionalitat històrica i que atorga l’opció de dissoldre anticipadament les Corts. Esquerra Unida —en aquell moment liderada per l’actual alcalde de València, Joan Ribó— també se’n mostrava obertament favorable, mentre que el PP, d’inici vacil·lant, s’hi va sumar amb la finalitat que els valencians no foren “menys que ningú”.

Al cap de 12 anys, el mateix Puig sembla decidit a punxar el globus sonda de l’avançament electoral. Després d’un període de govern caracteritzat per la normalitat i amb un govern teòricament amic a La Moncloa, no hi veu els condicionants necessaris per fer aquest pas. I, sobretot, no troba l’adhesió de la vicepresidenta Oltra. Si ella canviara de parer, però, l’avançament seria plausible. Els integrants del Govern del Botànic no dubten que, en les circumstàncies actuals, els ciutadans li renovarien quatre anys més de mandat a les urnes. En la política líquida contemporània, en canvi, ningú no gosa pronosticar què pot passar el 26 de maig del 2019. •

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.