Tripijocs fiscals

Cristiano Ronaldo: llibertat comprada

Cristiano Ronaldo escapa d’una pena de presó amb un pacte en el seu procediment fiscal i els seus assessors queden impunes. La justícia espanyola cedeix en la lluita contra el frau en el món del futbol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A Cristiano Ronaldo li encanta l’espectacle: un diumenge fa poc arribava a Torí en el seu avió privat mentre set Jeeps l’esperaven i desenes de fotògrafs immortalitzaven cadascun dels seus passos. Els fans cridaven el seu nom i li demanaven fotos i autògrafs: era una situació d’excepció. En poc de temps ja s’havia esgotat la camiseta de la Juve amb el nom del cinc vegades campió de la Champions League. Sembla que Torí ha estat esperant el nou Messies. 

Per a Ronaldo, de 33 anys, el canvi significa alliberació. Així s’escapa de l’estat que l’ha pressionat tant en els últims mesos. Fa més d’un any i mig que es defèn contra l’acusació d’haver defraudat impostos. Després que el desembre del 2016 Spiegel i la xarxa European Investigative Collaborations haguessin fet públics en les revelacions del Football Leaks els fraus fiscals a través d’empreses pantalla i països offshore, la fiscalia espanyola l’havia acusat per sospita de frau fiscal greu.

És un cas insòlit que va convertir Ronaldo en la cara d’un frau generalitzat. Amb les publicacions de Football Leaks es va evidenciar que en el futbol d’alt nivell europeu hi ha una mena de competició per ocultar ingressos publicitaris i comissions d’assessors. Com més complicades siguin les construccions per fer desaparèixer els diners en comptes en ultramar (offshore), més beneficis nets tindran els jugadors. I nets, en el futbol professional, aparentment té una importància quasi tan gran com un títol de la Champions League.

El cas de Ronaldo és tan polèmic també perquè darrere del davanter es reuneix tot un grup d’assessors que van idear les sortides secretes de diners, i que al final quasi li lleven tots els problemes del món. Tanmateix, just aquest equip d’assessors ara ha quedat lliure de la justícia espanyola, a pesar d’haver participat en els negocis dubtosos de nombrosos futbolistes professionals. Els casos mostren quina posició privilegiada té el futbol, fins i tot davant la llei, i de quina manera tan despreocupada, quasi irresponsable, tracta l’Estat espanyol amb fraus fiscals dels superrics.

En les últimes setmanes, la fiscalia competent de delictes financers a Madrid ha tancat el cas de Ronaldo. El portuguès finalment havia confessat haver defraudat 5,7 milions d’euros en impostos i haver enganyat Hisenda des del 2011 fins el 2014. Va arribar a un acord amb Hisenda en altres sancions i pagaments retroactius per valor de 13,1 milions d’euros. En total, el cinc vegades millor futbolista del món ha d’abonar 18,8 milions d’euros. A més, rep una pena de presó de 24 mesos, que, tanmateix, no haurà de complir segons la llei espanyola per ser el primer delicte. 

L’associació d’experts fiscals del ministeri d’Hisenda critica el pacte i pensa que és massa indulgent i vague. Els especialistes havien declarat durant l’acusació que per a un delicte així una pena de presó de set anys seria el més raonable. Caridad Gómez, la cap de Delicte Fiscal d’Hisenda, va dir que a Espanya també hi ha hagut gent que va haver d’entrar a presó per defraudar impostos per 125.000 euros.

Pocs dies després de la presentació de Ronaldo a Torí,  John va viatjar a un llac a Europa de l’Est. El denunciant (whistleblower, terme més utilitzat en anglès) de Football Leaks, que va donar a conèixer públicament el frau fiscal de Ronaldo passant els seus documents a Spiegel, seu a la platja amb el pit descobert, jugant amb els peus amb una pilota de futbol. John, que va fundar la plataforma Football Leaks fa quasi tres anys i des d’aleshores atemoreix el món del futbol una vegada rere altra amb els seus documents, vol continuar en l’anonimat. Sap que té molts enemics poderosos en el negoci del futbol. Però no vol callar: “El pacte és una broma, és ridícul”, crida. “Com pot ser que els assessors de Ronaldo, que tants problemes han causat a tants jugadors, surtin completament intactes del procediment?”

Tots ells formen part d’un cercle d’advocats importants i lleials del seu mentor Jorge Mendes. Molts també treballen per a empreses en què participa l’agent Mendes. No deien els beneficiaris econòmics vertaders al darrere d’empreses pantalla, manipulaven documents i tramaven nous contes per clavar a Hisenda. Els ajudants de Ronaldo mai van estar disposats a cooperar seriosament amb les autoritats. En lloc d’això, es posaven d’acord internament sobre qui podia dir què i fins a quin punt.

“Algú n’ha de ser responsable si tres de quatre clients [...] han sigut acusats de frau fiscal”, va escriure Julio Senn, advocat tributari-fiscal espanyol de Ronaldo, en un correu electrònic. S’hi referia als nombrosos famosos de l’empresa d’assessors de Mendes, Gestifute, molts dels quals van tenir problemes amb Hisenda semblants als de Ronaldo. Entre ells també estaven l’entrenador José Mourinho, l’antic davanter de l’AS Monaco Radamel Falcao, el regatejador argentí del París Saint-Germain Ángel Di María o els defenses portuguesos Pepe i Fábio Coentrão. Tots ells van arribar a un acord amb Hisenda amb pagaments addicionals elevats. La majoria va explicar que els assessors de Mendes eren responsables de les seves estructures d’impostos. Fins avui dia tots els qui els murmuraven a cau d’orella contínuament neguen haver fet res il·legal. Però ja són ben coneguts els rodeigs del gremi dels assessors.

Immediatament després de la causa contra Lionel Messi i el seu pare (el jugador va ser condemnat el 2016 per frau fiscal i el pare, per còmplice) el Tribunal Suprem espanyol va criticar que durant el procés el paper de les persones en un segon pla del delicte pels fraus de Messi havien estat massa poc investigades. Tanmateix, en el cas de Cristiano Ronaldo els assessors van ser jutjats com a sospitosos, però després, durant el pacte de Ronaldo, van saber que no es va poder demostrar que els ajudants havien comès actes punibles. Els investigadors veuen com un problema principal els paradisos fiscals no cooperatius en ultramar que no entregarien cap document als investigadors ni els ajudarien a examinar les estructures.

La justícia espanyola ja ha retut comptes a més de 150 jugadors i els ha fet empassar sancions i pagaments addicionals considerables per les pràctiques fiscals. Però fins avui dia, el sistema en què es basen tots aquests casos, encara no l’han descobert els fiscals. De totes formes, hi hauria hagut moltes possibilitats d’arribar a documents fiables i probatoris.

“No hi ha hagut cap registre domiciliari a Ronaldo, Mendes o qualsevol dels altres assessors. És increïble”, diu John, el whistleblower. La Justícia actuaria de la mateixa forma en altres investigacions?
El frau greu, present al futbol des de fa dècades a Espanya, no hauria tingut conseqüències més severes i llargues? I no hauria d’intentar la Justícia confiscar amb tots els mitjans possibles els ordinadors, mòbils i documents? Ni el jutjat competent del cas de Ronaldo, ni els fiscals ni Hisenda es van pronunciar quant a les preguntes del Spiegel.

“Hi hauria hagut una possibilitat molt més simple”, diu John. Està plantat a la platja, amb les cames obertes, durant un moment sembla Cristiano Ronaldo abans d’un penal: “Fins avui dia no m’han preguntat mai res a mi.” En els últims anys, hi ha hagut arreu del món nombrosos casos en què organismes públics han adquirit documents fiscals de whitlerblowers. A Alemanya, després de tot, l’Oficina Federal d’Investigació Criminal va obtenir una muntanya de dades enorme, entre ells els anomenats Papers de Panamà i Papers del Paradís, que es van fer públics a través del Süddeutsche Zeitung i la xarxa ICIJ.

“Tot està aquí, i les autoritats ho saben des de fa més d’un any i mig. Tots els correus de què es desprenen les trampes dels advocats, tots els documents manipulats, tots els certificats de constitució de les empreses pantalla. Des del meu punt de vista, la Justícia espanyola mai va voler aclarir completament aquests casos del futbol”, diu John. Teòricament encara és possible que el cas Ronaldo es torni a reprendre. Fins ara només s’han posat d’acord sobre el pacte la part del jugador, els fiscals i Hisenda. La jutge encara ha d’aprovar-ho tot, però ningú no dubta que ho faci.

Entretant Ronaldo està ben lluny, a Itàlia; ara vol oblidar tots els problemes judicials i concentrar-se en els seus propis deures com a Messies de la Juve. Fins i tot encara que no aconsegueixi els seus objectius esportius, li valdrà la pena l’aventura italiana. Econòmicament. I és que a Torí el defraudador fiscal pot treure profit d’una desgravació especial de l’Estat Italià: per tots els seus ingressos de l’estranger Ronaldo a penes haurà de pagar un impost general  de 100.000 euros a l’any. Un benefici de milions d’euros.

Traducció de Mar Sanfèlix

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.