Els futbolistes del Reial Madrid saben molt bé quin és el millor lloc per viure de la capital espanyola: el complex residencial de luxe La Finca, al nord-oest de la ciutat. La urbanització, a trenta minuts amb cotxe dels camps d’entrenament, consta de cases virtualment idèntiques, semblants a un búnquer, amb jardí i piscina. Hi ha un fort control de seguretat per entrar a la comunitat, i hi ha petits parcs i basses. La urbanització està relativament aïllada del món exterior, excepte per als residents que van a córrer per un camí que fa la volta al perímetre.
A La Finca hi viuen estrelles del Reial Madrid com Gareth Bale o Toni Kroos. Cristiano Ronaldo fa vuit anys que hi resideix, i també hi té una casa el seu agent i bon amic, Jorge Mendes. Es van conèixer quan Ronaldo encara era un talent prometedor a l’Sporting de Lisboa.
Aleshores Mendes regentava una discoteca popular, cosa que li donava accés a molts futbolistes professionals. Ronaldo estava buscant un agent. Van establir una relació i anys després van conquerir el món del futbol. Un fa els gols i l’altre gestiona els diners. Actualment, cap dels dos no sap què fer amb tants milions. Quan fa dos anys Mendes es va casar a Porto, al nord de Portugal, Ronaldo, que li va fer de padrí, el va obsequiar una illa grega com a regal de casament.
Però ara el seu viatge podria arribar a la fi.
La urbanització de La Finca és a la ciutat de Pozuelo de Alarcón, on Ronaldo va declara per irregularitats fiscals aquest dilluns. Les autoritats espanyoles acusen Ronaldo d’haver evadit 14,7 milions d’euros en impostos entre el 2011 i el 2014. Si el cas va a judici, el jugador podria afrontar condemnes de presó.
Reputació en risc
El lloc on es decidirà el futur de Ronaldo presenta un absurd contrast amb la pintoresca vida del quatre vegades Pilota d’Or, trofeu atorgat anualment al millor jugador del món. L’edifici del tribunal està situat al costat d’una autovia, la sala on se celebrarà la vista és de menys de trenta metres quadrats i Ronaldo haurà d’asseure’s en una cadira de fusta sense coixins.
La reputació de Ronaldo penja d’un fil a Pozuelo de Alarcón, i també la de tot el món del futbol professional. Lionel Messi i Neymar ja han estat condemnats per evasió fiscal. Ara li toca a una tercera estrella? Si fos condemnat, això suposaria un punt d’inflexió. Què pensarà la gent d’un esport en què l’ídol més gran s’omple les butxaques a costa de la societat?
Der Spiegel va fer públics els malabarismes fiscals de Ronaldo el desembre passat. Els clubs i mitjans esportius amb prou feines han reconegut la informació, basada en documents procedents de la plataforma de filtracions Football Leaks. Quan set mesos enrere Ronaldo va ser investigat oficialment per la fiscalia, van posar cara de sorpresa i van fer veure que no se’n sabien avenir. Per què ell? Era possible, que hagués evadit impostos?
Sí que ho era!
Ja fa un cert temps que el futbol ha deixat de ser el passatemps preferit del món. En la seva forma més extrema –el futbol professional–, aquest esport s’ha convertit en un sector propi dintre l’economia. El valor afegit que té a la lliga nacional alemanya, la Bundesliga, supera els 8.000 milions d’euros, i 53.000 persones s’hi guanyen la vida, directa o indirectament.
Una teranyina d’agents poc de fiar
Una indústria de l’entreteniment que mou quantitats tan grans de diners hauria d’estar subjecta a un major escrutini, però no és el cas. Per contra, s’ha format una teranyina en què agents poc de fiar poden fer els seus negocis sense que ningú els molesti.
Els jugadors es beneficien del sistema, ja que els salaris no paren de pujar i pujar. Cristiano Ronaldo n’ha estat el més gran beneficiari els últims anys. És un dels atletes més ben pagats del món, amb uns quaranta milions d’euros per any al Reial Madrid. Al seu garatge de La Finca hi ha aparcats uns quants cotxes de luxe i és propietari d’un jet privat.
Però sembla que amb això no en té prou. Si no, no hi ha manera d’explicar-se per què Ronaldo va acceptar un model d’estalvi fiscal fa anys per assegurar-se que tindria uns quants milions més per a ell.
Així és com funcionava l’invent: dues empreses irlandeses, MIM i Polaris, recaptaven els ingressos per publicitat i drets d’imatge. Mendes i Ronaldo eren copropietaris de Polaris. Els diners eren transferits a una empresa offshore a les Illes Verges Britàniques amb un compte bancari suís. Al final, Ronaldo només pagava sis milions d’euros en impostos sobre un total de prop de 150 milions d’euros. La fiscalia de Madrid considera aquest estratagema una “violació conscient i deliberada, per part de l’acusat, de les seves obligacions tributàries a Espanya”.
A través dels seus advocats, Ronaldo va afirmar que no havia evadit impostos intencionadament. Si el cas contra ell tira endavant, el judici també girarà entorn de dues preguntes més: qui va dissenyar l’estratègia offshore? I què en sabia Ronaldo?
A Ronaldo li agrada convidar amics i familiars a festes a la casa que té a La Finca, on els convidats juguen a futbol al jardí. El seu agent, Mendes, a vegades hi fa acte de presència. No és un gran futbolista, però igualment es passa gairebé tota l’estona parlant pel mòbil. Mendes és un obsés de la feina i sempre porta uns quants telèfons a sobre, fins i tot de vegades els fa servir simultàniament. La seva agència, Gestifute, representa més d’una dotzena de futbolistes de renom mundial, i ara l’agent es comporta com una estrella.
Fa quatre setmanes, quan Mendes va ser cridat a declarar al jutjat de Pozuelo de Alarcón en el cas contra el futbolista Radamel Falcao, va arribar en una limusina negra amb xofer. Mendes és un home impulsiu, però quan el jutge va començar a cosir-lo a preguntes, es va anar posant nerviós a la cadira.
La seva agència, Gestifute, té les oficines a Ulysses House, un complex d’oficines cares de Dublín. Polaris i MIM, les dues empreses que han tingut un paper clau en l’estratègia offshore, tenen el domicili fiscal a la mateixa planta. Un dels gerents de Polaris i Gestifute és el nebot de Mendes Luis Correia. Un altre, l’irlandès Andy Queen, representa totes tres empreses a Ulysses House. Com a accionista, Mendes ha obtingut un total de sis milions d’euros en dividends de Polaris.
Milions en impostos
Diversos jugadors de Mendes han estat convocats als jutjats de Pozuelo de Alarcón els últims mesos. El davanter colombià Radamel Falcao va ser interrogat, i des d’aleshores ha pagat a les autoritats tributàries espanyoles 8,2 milions d’euros. El portuguès Pepe ha pagat 1,8 milions d’euros; Ángel Di María, 1,3 milions; Fabio Coentrão, 1,3 milions; i Ricardo Carvalho, 500.000 euros. Encara hi ha en marxa investigacions sobre altres jugadors.
Les autoritats també investiguen James Rodríguez, jugador del Reial Madrid que la setmana passada va ser cedit al Bayern de Munic per a dos anys. Igual que amb altres jugadors de Mendes, els seus ingressos publicitaris també eren gestionats per Polaris i MIM. Una empresa de les Illes Verges Britàniques, Kenalton Assets, també està involucrada en el cas de James. A final del 2014, es van pagar dotze milions d’euros al seu compte al St. Galler Kantonalbank.
És molt probable que el Bayern de Munic hagi d’alliberar el seu nou jugador uns quants dies perquè vagi a declarar al jutjat. Rodríguez no va fer comentaris sobre el procés legal quan s’hi va posar en contacte Der Spiegel.
Durant la vista al jutjat de Pozuelo de Alarcón, Mendes va insistir que ell no tenia res a veure amb les xarxes d’empreses que utilitzaven els seus clients. Va dir que no hi entenia, en aquells temes, que ell només gestiona els traspassos.
Costa d’imaginar que el jutge se’l cregués. L’internacional portuguès Carvalho va testificar que ell sempre havia fet cas dels consells de Mendes i del seu advocat, Carlos Osório de Castro, en relació amb els seus acords per drets d’imatge, afirmació que l’advocat nega. Falcao també va donar informació sobre l’agent dels jugadors en la seva compareixença. Molts clients de Mendes treballen amb les mateixes persones i empreses. Entre elles, hi ha l’advocat Osório de Castro, Miguel Marques, un banquer de la filial portuguesa del St. Galler Kantonalbank, i les agències de màrqueting Polaris i MIM. Gairebé totes les estrelles també fan servir els mateixos despatxos d’advocats per fer front als seus problemes fiscals. Tot plegat és només una coincidència?
Pel que sembla, els advocats de Mendes són conscients de la gravetat de la situació. Els documents de Football Leaks inclouen una nota amb el títol “Reunió de Gestifute”. Diu el següent: “Campanya de les autoritats fiscals contra Jorge. Risc de ser tractat com un col·laborador necessari. Acte delictiu”. En el sistema jurídic espanyol, és possible demandar una persona que amb la seva ajuda ha facilitat un delicte, acusant-lo de “col·laborador necessari”. Si el tribunal de Pozuelo de Alarcón reconeix que hi havia un sistema muntat per Mendes darrere les estratègies d’evasió fiscal dels jugadors, això podria ser la ruïna per a l’agent i podria comportar un procés judicial contra ell i els seus socis més propers.
Al despatx d’Aleksander Ceferin a Nyon, a la vora del llac Léman, no s’hi esmenta cap nom, ni tan sols els de Ronaldo i el seu agent, Jorge Mendes. Tanmateix, és obvi que el president de la UEFA, l’organisme regulador del futbol europeu, està furiós. “Realment no cal evadir impostos quan guanyes tants diners”, diu Ceferin.
Aleksander Ceferin, un eslovè que ocupa el càrrec des del setembre del 2016, segueix molt de prop les sessions de Pozuelo de Alarcón. Com a advocat, creu que en general els jugadors de futbol no tenen un coneixement exacte de les seves finances. “Legalment, és clar, són responsables dels seus pagaments tributaris. Però no crec que sabessin què estava passant. Tenen gent al seu voltant que s’encarreguen dels seus comptes, i que els diuen: ‘No t’amoïnis, ja ens ocuparem de tot!’. Estem parlant d’homes que no pensen en res més que en futbol cada dia. Conec jugadors d’aquests. Poden voler moltes coses, però segur que el que no volen és preocupar-se dels impostos”.
Potser Ceferin no coneix prou bé Ronaldo.
Els documents de Football Leaks, a què Der Spiegel va tenir accés, inclouen contractes amb l’empresa offshore de les Illes Verges Britàniques, documents signats per Ronaldo. Pot ser que algú que signa aquesta mena de documents declari sincerament que no en sabia res?
Nervis a La Finca
Un cop va sortir a la llum el seu problema fiscal, Ronaldo va publicar un vídeo a Instagram. Se’l veu corrent al voltant de la seva propietat a La Finca, dient diverses coses a càmera. Uns amics l’animen des d’un segon pla. Ronaldo diu que té un missatge per a tots aquells que treballen en contra d’ell, els seus haters. Els diu que continuïn, perquè això no deixa d’encoratjar-lo. Seguidament, es tira a la piscina.
Però la seva actitud relaxada era una postura. De fet, fa mesos que a La Finca hi ha nerviosisme per les revelacions de Football Leaks.
L’hivern passat, Der Spiegel va informar de les activitats en paradisos fiscals de l’entrenador José Mourinho. El neuròtic entrenador del Manchester United també ha sigut client de Mendes durant molt de temps. Després de la publicació de l’exclusiva, l’advocat Osório de Castro va escriure les següents paraules a l’empresa de relacions públiques de Mourinho a Londres: “S’està cremant la casa”.
Mourinho també havia viscut a La Finca. Mentre va ser entrenador del Reial Madrid, del 2010 al 2013, tenia llogada una mansió per 20.000 euros al mes. Mourinho també tenia un model fiscal semblant al d’altres clients de Mendes ideat per a ell. Els diners –uns sis milions d’euros només el 2011 i el 2012– eren transferits des de les empreses irlandeses MIM i Polaris a una empresa offshore al Carib, a la qual l’entrenador havia cedit els seus drets de comercialització.
Com que Mourinho va rebre una inspecció de les autoritats fiscals espanyoles el juliol del 2014, l’estratègia va ser descoberta i l’entrenador va haver de pagar una multa d’1,15 milions d’euros l’any següent. N’havia sortit ben parat, i el cas semblava que estava resolt. Però aleshores Der Spiegel i els seus socis de la xarxa d’investigació European Investigative Collaborations van publicar detalls sobre la seva empresa al Carib, que tenia el suport d’una societat a Nova Zelanda. Deu dies més tard, les autoritats fiscals neozelandeses, Inland Revenue, van contactar amb la societat a Auckland i els van exigir documentació.
Mourinho i els seus socis estaven inquiets. En un correu electrònic, un advocat escrivia que estava “segur” que les autoritats fiscals britàniques ara també revisarien la situació fiscal de Mourinho. Per aquest motiu, l’advocat aconsellava no portar cap document al Regne Unit. Mourinho, que treballa al Manchester United des de l’estiu del 2016, ja en tenia prou. El banquer de l’entrenador estrella va informar el seu advocat: “Per evitar cap sorpresa o qualsevol problema amb la premsa d’ara endavant”, l’entrenador havia “decidit liquidar totes les estructures de què és propietari”.
Aquesta decisió arriba massa tard per impedir les investigacions de les autoritats fiscals espanyoles. Han cridat l’atenció a la xarxa neozelandesa-caribenya-irlandesa de Mourinho per segon cop i ara l’acusen de no haver pagat impostos sobre més de set milions d’euros en drets publicitaris el 2011 i el 2012, fet que condueix a una pèrdua fiscal estimada de 3,3 milions d’euros. El cas podria adquirir caràcter penal, ara que se n’encarrega la secció penal de la fiscalia de Madrid. Mourinho afirma que no era conscient de cometre cap il·legalitat.
L’estadi del Reial Madrid està situat al centre de la capital espanyola, envoltat d’edificis d’oficines. El Bernabéu és una catedral del negoci del futbol. Pràcticament cap altre club d’Europa gasta tants diners en jugadors i entrenadors com el Reial Madrid.
Quan l’escàndol fiscal de Ronaldo va desbordar-se al juny, els treballadors del Reial Madrid van telefonar a diaris per demanar que no ensenyessin més fotos del davanter amb la samarreta del club. El davanter, amb registres de rècord, encara és venerat a la botiga del club, on la seva samarreta està exposada al davant de tot. A la paret de darrere el taulell on es venen entrades per visitar l’estadi hi ha penjat un pòster de Ronaldo somrient. Al costat hi ha la mascota del Madrid amb la samarreta del jugador.
Amor incondicional envers un ídol
José Luis Pardo Boal no s’ha perdut ni un sol partit del Reial Madrid a casa en 22 anys. És un dels membres de la junta de La Coma, un dels grups de fans més antics, fundat el 1973. Aquest home de 51 anys treballa de guàrdia de seguretat en un aparcament al centre de Madrid. Es fa càrrec dels abonaments de temporada d’ell, del seu fill, la seva filla i la seva neboda. “4.000 euros a l’any!”, diu.
L’escàndol fiscal? “A nosaltres ens interessa Ronaldo com a jugador. No ens importa la resta. Si ha comès un error, haurà de pagar una multa. Això és tot”, diu Boal. Atribueix les informacions sobre els delictes fiscals de Ronaldo al fet que fora de Madrid tothom enveja el club. “Som els millors, i per això sempre ens busquen alguna cosa dolenta”. Fa poc es va crear una petició a internet que instava el govern a perdonar el deute fiscal a Ronaldo, per dissuadir-lo de marxar a un club estranger. Sembla una bogeria, però tot i així 2.200 persones ja l’han signat.
L’amor dels seguidors envers els seus ídols de vegades és incondicional. La ironia del cas de Ronaldo és que deu tots els seus problemes fiscals a un home que, de fet, és un dels seus més grans seguidors.
El creador de Football Leaks està assegut en un parc d’una ciutat de l’est d’Europa, vestit amb pantalons curts, samarreta i sandàlies. Es fa anomenar John. Igual que Ronaldo, és portuguès. “M’encanta el futbol”, diu. “I detesto el que li estan fent aquests homes gasius. Això s’ha d’acabar”.
Der Spiegel ha estat en contacte amb l’informant, que va provocar un terratrèmol a La Finca amb els seus documents, des de fa uns dos anys. Ronaldo, Mourinho, Mendes. “Gràcies a nosaltres, les autoritats van començar a analitzar més detingudament la corrupció, el frau fiscal i els diners blanquejats al futbol”, explica John, i afegeix que arribaran més revelacions.
La cadena d’esports nord-americana ESPN va designar John una de les vint figures més influents del futbol mundial el 2017. Però molts directius de clubs i agents l’odien. Alguns el titllen de criminal, mentre que d’altres el volen veure cremant a l’infern, de manera que s’acabi finalment l’agitació, que es pugui retornar tranquil·lament a pensar en l’esport i que tothom pugui tornar a fer els seus acords obscurs sense que el controli ningú.
El president de la UEFA, Aleksander Ceferin, és una de les principals veus del futbol que no condemna John, Football Leaks i Der Spiegel. “Em va sorprendre la magnitud de les revelacions. No és gens bo per a la reputació de l’esport”, diu Ceferin, “però és bo que aquestes coses surtin a la llum, perquè això vol dir que deixaran de passar; o que, com a mínim, només passaran esporàdicament”.
Proposa que d’ara endavant els futbolistes només confiïn en agents de comptabilitat acreditats pel govern per gestionar els pagaments d’impostos i els acords financers. “Hem d’elaborar un sistema que ajudi els jugadors”, conclou Ceferin.
Traducció d'Arnau Figueras