Alcohol i risc

Màxima preocupació pel balconing

La pràctica del balconing, passar d'un balcó a un l'altre de l'hotel, o tirar-se des del balcó de l'habitació a la piscina, ja porta enguany quatre morts. La preocupació de les autoritats ha provocat una reunió a Palma entre la presidenta del Govern, Francina Armengol; la consellera de Turisme, Bel Busquets, i l'ambaixador britànic a Madrid, Simon Manley.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que l'ambaixador britànic a Madrid es desplaci a Palma per parlar amb el Govern balear dóna el to exacte de la preocupació que senten les autoritats -tant les de Londres com les locals- davant del fenomen conegut com balconing. És a dir, els joves, no més de vint anys, que durant una nit de consum exacerbat d'alcohol intenten passar d'un balcó a un altre de l’hotel i es precipiten al buit, quan no és un intent de saltar des d'un pis relativament baix -primer, segon...- cap a la piscina, també amb molt d'alcohol en el cos. El fenomen fa anys que es va detectar, però enguany la preocupació és màxima, no debades ja es porten quatre morts -i un ferit en estat molt greu- i la temporada no ha arribat ni a l'equador.

Londres i Palma

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va rebre el passat dimarts l'ambaixador del Regne Unit a Espanya, Simon Manley, per analitzar conjuntament la problemàtica del balconing. Manley, davant dels periodistes, es mostrà molt “agraït” per la “col·laboració excel·lent” que la presidenta illenca ofereix a les autoritats britàniques. Ambdós explicaren que el seu objectiu és que els quatre milions de turistes del Regne Unit que visiten les Illes -essencialment durant l'estiu- ho facin amb totes les garanties. “Hem d'assegurar l'èxit de les vacances i de la vida” dels britànics a Balears, digué Manley.

Tant la presidenta Armengol com l'ambaixador coincidiren a afirmar que la problemàtica del balconing és mal de combatre si no és a través de les contínues campanyes d'informació entre els potencials visitants, és a dir els joves britànics, alhora que s'estan millorant els sistemes de seguretat als hotels per reduir els casos de joves que fan aquesta estranya, perillosa i a vegades letal pràctica.

Les autoritats baleàriques estan força preocupades per la imatge negativa de les Illes que generen els casos de balconing, per descomptat per la dramàtica xifra de morts molt joves com, també, per l'element que s'associa a la desgràcia, el consum brutal d'alcohol. Es dóna la circumstància que aquest “turisme de borratxera”, tal com és conegut habitualment, es practica sobretot a les zones més “madures” de Mallorca, com són s'Arenal i l'arxi famosa Magaluf. Dos indrets que el Govern aposta per rehabilitar i refer del tot justament amb la intenció de limitar el màxim possible el turisme de menys qualitat. Però no serà cosa que s'assolirà en una sola temporada, diuen des del Govern.

A Magaluf hi ha plans de reforma integral i el Govern hi té grans esperances depositades. Una de les grans cadenes que hi tenen hotels els està rehabilitant, augmentant la categoria, i té projectes per fer complexos de luxe. Tanmateix, com s'ha dit, la muda serà lenta i el turisme més barat, el dels joves britànics que arriben buscant sol, platja, mar, alcohol i sexe segueix essent el protagonista de l'estiu a la zona.

Per la seva banda, la reforma integral de la Platja de Palma -s'Arenal: la línia de platja que va de la capital fins a Llucmajor, a l'oest de la badia que porta el nom de ciutat- es va voler iniciar durant el segon Pacte de Progrés (2008-2011) però entre la crisi econòmica i les divergències polítiques i tècniques entre el Govern i els directius del Consorci per a la Reforma de la Platja de Palma el projecte acabà en pràcticament no res. Després de deu anys de ser creat el Consorci, el passat 30 de juny va desaparèixer.

El turisme de balconing

Segons informava recentment el diari Última Hora, el doctor cirurgià de Son Espases Juan José Segura ha elaborat el perfil del “turista precipitat”, és a dir el que cau intentant passar d'un balcó a un altre d'un hotel, a partir de l'anàlisi de tots els casos que s'han produït en els últims anys. Es tracta gairebé sempre -97%- de joves del Regne Unit o, en el seu defecte, d'Irlanda, que han consumit una enorme quantitat d'alcohol -i no d'altres tipus de drogues, al contrari del que se sol suposar- i que durant la nit avançada -sempre passa a la matinada- decideixen jugar a aquesta perillosa pràctica de passar d'una balconada a una altra, durant la qual, per un excés de confiança fruit sense cap dubte de la ingesta d'alcohol, es comet una errada que resulta fatal perquè l'al.lot acaba caient a terra.

Recentment el doctor citat es va reunir a l'Ajuntament de Calvià -municipi al qual pertany Magaluf- amb el batlle del Consistori, Alfonso Rodríguez; el tinent coronell de la Guàrdia Civil a Balears, Antonio Orantos; el cap de la policia local, Justino Trenas; el secretari general de la Delegació del Govern, Ramón Morey; el president de l'Associació d'Hotelers de Palmanova i Magaluf, Sebastià Darder; així com representants de l'IB-Salut, de la direcció general de Turisme del Govern i del Consolat britànic a Palma per explicar el perfil del “turista precipitat” i el cost estimat per a les arques públiques de cada cas: 32.000 euros de mitjana per la concurrència de les ambulàncies, serveis d'urgència, de cirurgia, d'assistència intensiva a l'hospital, etc. A banda de les víctimes mortals es posà de rellevància que n'existeixen d'altres que suposen un drama personal i per a la família respectiva, així com un gran cost per a la sanitat pública del país d'origen: els que queden paralítics com a conseqüència de la caiguda.

L'Ajuntament de Calvià ha portat a terme diverses mesures -multes als establiments, obligació de tenir les baranes molt més altes als balcons...- però ningú es fa moltes il·lusions. El balconing és una maleïda moda entre els joves britànics, es tracta d' una mena de demostració de valentia davant del grup d'amics que, segons el perfil citat, la fan els homes sobretot però també algunes dones, que sol ser el cim d'una nit de gran consum d'alcohol i que acaba a vegades en drama. Que es pot fer per evitar aquesta letal moda?

L'única resposta que han trobat les autoritats, tant de Palma com de Londres, és intensificar les campanyes de conscienciació entre els joves -i els pares- en origen, extremar els controls  i que els establiments hotelers es responsabilitzin de tenir les màximes condicions de seguretat possibles. Per una altra banda, el Govern instarà els ajuntaments afectats perquè controlin i denunciïn totes les ofertes de bars que impulsin l'ús exagerat d'alcohol, com són els “2x1”, happy hour i d'altres semblants que inciten al consum intens durant poc temps i que tenen com a conseqüència una contaminació del jove que el deixa sense capacitat de racionalitzar el que fa.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.