Manifestació

De la Bastilla a la Model

Òmnium Cultura, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació Catalana pels Drets Civils han tornat a mobilitzar el carrer en la tercera gran manifestació per la llibertat dels presos polítics, que compleixen nou mesos encarcerats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Calia agrair l'ombra omnipresent al carrer Tarragona. El punt de trobada era la coincidència d'aquest carrer amb el de Diputació, a tocar del parc Joan Miró. Una de les seues escultures multicolor, al fons, resistia el sol de juliol.

Només faltaven dos dies perquè es compliren nou mesos dels primers empresonaments. El calor de l'estiu barceloní contrasta amb la temperatura de la primera gran manifestació pels presos, celebrada l'11 de novembre. Prova que ha passat massa temps.

Respecte al novembre ha canviat l'oratge. Però no els clams. Carles Puigdemont continua sent reivindicant com a president legítim. Els carrers continuen sent de la gent. "1 d'octubre, ni oblit ni perdó". I consignes contra Pablo Llarena, que a inicis de novembre encara no s'havia fet càrrec del cas. Els sons de batucada també recordaven l'ambient festiu de l'estiu. Si bé, poca cosa havien de celebrar els manifestants. Els presos resten tancats. I la ràbia no es dissimulava gens.

La manifestació havia estat convocada en el context del trasllat dels presos polítics a centres catalans. "Ni presó ni exili, us volem a casa", era la consigna. Però l'actualitat corre massa en aquest context repressiu. La darrera novetat ha estat la negativa de la justícia alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel•lió. Ara més que mai, tothom exigeix la llibertat dels qui es troben empresonats per un delicte que les justícies de quatre països han desmentit. Ho demanaren les defenses, les famílies, els mateixos presos i, dissabte, centenars de milers de persones en la manifestació. Segons la Guàrdia Urbana, 110.000. Uns quants més segons els organitzadors.

Però si alguna cosa ha mostrat aquesta manifestació és que les xifres ja han passat a segon terme. Catalunya ha demostrat sobradament la seua capacitat de mobilització. A les darreres diades, les manifestacions per la trista situació dels presos polítics han pres el pols del carrer, actiu com sempre. Sense defallir.  I tot apunta que la situació s'allargarà.

La pròxima serà la de l'11 de setembre, que aspira a convertir-se en una reivindicació estrictament republicana. Si els presos resten encarcerats, segur, seran recordats. Però els organitzadors ja han assenyalat la prioritat de recordar en la diada l'objectiu polític del país.

La manifestació de dissabte acabava a la presó Model, a l'alçada del carrer Josep Tarradellas de Barcelona. És allí on s'han produït, segurament, els moments més simbòlics del dia. Primer, pels parlaments d'Elisenda Paluzie, de l'Assemblea; de Marcel Mauri, d'Òmnium; i de distints familiars dels presos polítics en representació de l'Associació Catalana pels Drets Civils. Tots han tornat a exigir la immediata llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, amb l'argument de la justícia alemanya, que es va expressar el passat dijous sobre la inexistència del delicte de rebel·lió en Carles Puigdemont. I amb l'exigència a Pedro Sánchez, llançada pel vicepresident d'Òmnium, que actue per retirar les acusacions de la Fiscalia contra els perseguits. Pel seu compte, Paluzie recordava el miler i mig d'encausats a Catalunya pels fets de la darrera tardor. "No només tenim presos i exiliats. Tenim centenars de represaliats en un degoteig incessant des del setembre, quan van decidir que tot valia per aturar el referèndum d'autodeterminació, però no ho van aconseguir. El vam fer i el vam guanyar".

Final de la manifestació a les portes de la Model

Abans que començara la marxa, els CDR havien ocupat l'antiga presó Model com a acte reivindicatiu. Una presa simbòlica que tot ha acabat amb un improvisat sopar popular. Amb l'esperit dels CDR, sense cap líder ni portaveu, tot ha sorgit de la necessitat que les manifestacions i el record als presos siguen alguna cosa més que estricta mobilització al carrer. La data, el 14 de juliol, era ben coincident amb una altra presa simbòlica: la de la Bastilla.

Imatges interiors de la Model / Arran Poblenou

L'ambient festiu que se sentia al carrer, a la manifestació, abans, on no han faltat cercaviles de tambors acompanyant les consignes o dolçaines tocant melodies reivindicatives o fins i tot infantils, com Bi Ba Butzemann, s'ha traslladat també a dins de la Model.

Artur Mas, Quim Torra i Roger Torrent

La manifestació ha comptat amb una comissió d'autoritats entre els qui hi havia Quim Torra, Roger Torrent, Josep Costa, Artur Mas, Pere Aragonès, Laura Borràs i diversos representants del Govern català, del Parlament, dels partits i de la societat civil. Aquesta, cal recordar, ha estat la primera gran manifestació pels presos amb Govern format a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.