Publicitat

Judicialització

14 de juliol, nova data per exigir la llibertat dels presos polítics

Òmnium Cultural, Assemblea i l'Associació Catalana pels Drets Civils convoquen noves manifestacions. La més potent serà la del 14 de juliol, cridada a esdevenir un nou clam unitari per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.

Per El Temps

Imatge de la manifestació del passat 15 d'abril
Imatge de la manifestació del passat 15 d'abril

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Pablo Llarena va emetre l’informe favorable al trasllat dels presos polítics que requeria Institucions Penitenciàries, els mateixos presos polítics van reaccionar alertant d’aquell fet. «El nostre apropament no és cap victòria», assegurava Jordi Cuixart des de la presó de Soto del Real el 29 de juny, en una carta adreçada als socis d’Òmnium Cultural.

El trasllat obeeix a un acatament de la llei, deia. I assegurava que cap d’ells «no ha comès cap delicte», fent referència a les proves del documental del ‘20S’ emès a TV3 recentment. Una consideració que, de moment, també comparteixen distints jutges europeus que fins ara han denegat l’extradició dels polítics exiliats arreu del continent.

Efectivament, l’apropament no és cap victòria. Les famílies estalviaran, però, uns quants quilòmetres. Serveis Penitenciaris, organisme dependent del Ministeri espanyol d’Interior, ha pactat amb els familiars dels presos els centres en els quals ingressaran. Comptaran amb el mateix règim limitat de visites amb què han comptat fins ara.

D’un costat, l’exconsellera de Treball Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell aniran a Figueres (Alt Empordà), a Puig de les Basses. Inaugurada el 2014, té capacitat per gairebé un miler d’interns, tot i que en el mòdul de dones només n’hi ha 34. El centre va substituir les antigues presons de Figueres i Girona i va començar a funcionar el 2014. Tutelat pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el centre té en compte l’impacte visual del territori on es troba, de tal manera que «els edificis s’adapten a l’orografia natural del terreny», indica la pàgina web del centre.

Imatge interior del centre Puig de les Basses / Departament de Justícia

Aquest centre penitenciari és l’únic integral de Catalunya: acull homes, dones i joves de 18 a 21 anys.

D’altra banda, el centre penitenciari de Lledoners, també dependent del Departament de Justícia, es va inaugurar fa tot just 10 anys i ha esdevingut una presó de referència pels seus equipaments i pels seus sistemes de reinserció. Ubicat a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages, l’integren un miler d’interns. Una de les institucions que més s’ha implicat en el benestar dels reclusos ha estat l’Ajuntament de la localitat del centre. Alguns dels interns -especialment els preventius- compten amb permisos per visitar la biblioteca municipal, expliquen fonts coneixedores de la presó, que està ben a prop de la zona més poblada del nucli.

Expliquen, també, que la presó és concebuda per ser sostenible amb el territori que l’envolta i que s’ha adaptat a la natura i a les vistes muntanyenques de la zona. Pel que fa als programes amb interns, comenten també que és pionera en aquest sentit gràcies al continu contacte amb els educadors i funcionaris. A Lledoners ingressaran Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que quedaran a 70 quilòmetres de Barcelona.

Imatge interior de Lledoners / Departament de Justícia

Tant des de Figueres com des de Sant Joan de Vilatorrada hi haurà una rebuda popular als presos polítics, si bé és possible que el trasllat siga fet de la manera més discreta possible per intentar que les mostres de suport siguen menys nombroses. En tot cas, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i l'Associació Catalana pels drets Civils ja han anunciat concentracions tant de rebuda als presos als centres pertinents com també una de multitudinària el pròxim dissabte 14 de juliol a Barcelona. Serà la tercera de multitudinària després de les de l'11 de novembre i 15 d'abril.

 

 

 

 

 

 

 

Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn segueixen els mateixos passos, amb retard respecte a la resta de presos polítics, atès que la petició es va fer un poc més tard. Tots tres aniran, també, a Lledoners.

Des de les entitats convocants s'ha fet una crida a no impedir el pas dels vehicles policials que traslladen els presos o al tall de carreteres, a més d'exigir que es puguen celebrar les concentracions "de manera segura".

L'anunci del trasllat ha anat lligat, des del primer moment amb un missatge ben clar que els mateixos presos, els familiars i major part de la societat catalana han reiterat: que no els volen a prop, sinó a casa. Així ho han demostrat diversos ciutadans que s'han encarregat de deixar missatges de suport als presos polítics al voltant d'aquests centres penitenciaris. I així ho demostraran, també, en les manifestacions dels propers dies.

 

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.