Unitat

Clam pels drets fonamentals i la unitat d'acció

Centenars de milers han sortit als carrers de Barcelona per exigir l'alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de la persecussió judicial de l'Estat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El fet que tres hores abans de la manifestació convocada sota els lemes “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa” els trens de rodalies ja fossin plens a vessar presagiava una manifestació amb un ampli seguiment. A la línia verda de metro, direcció plaça Espanya, punt d’inici de la concentració, els usuaris havien d’entrar a pressió, a la japonesa, dues hores abans que tot comencés. No és una fita nova que l’independentisme ompli els carrers: en una entrevista recent, el politòleg Jordi Muñoz, apuntava a la inusual correlació entre manifestants i votants del sobiranisme català: un de cada dos simpatitzants mobilitzats no té equivalent a l’Europa occidental. Però en aquesta jornada hi havia quelcom diferent.

La novetat respecte mobilitzacions anteriors fou que les dues primeres forces sindicals al Principat, CCOO i UGT, han cridat a sortir al carrer en defensa dels drets fonamentals i la cohesió social. No sense contradiccions internes i disensions d’alguns dels seus comitès d’empresa, val a dir. Camil Ros, secretari general de la UGT a Catalunya, ha reivindicat la formació d’un govern amb què satisfer, no només l’agenda política, si no també l’agenda social. “Estem rebent per tots els costats”, ha declarat. Javier Pacheco, el càrrec homòleg a CCOO, ha anat més enllà i ha afirmat que les decisions polítiques i jurídiques de l’Estat estan “ofegant” la possibilitat que el Principat surti de la situació de bloqueig en què es troba actualment. Pacheco entén que la no formació de govern afecta les condicions materials de la vida de la gent des que no es poden engegar polítiques en sintonia amb les prioritats de la classe treballadora.

Al ser preguntats per les crítiques de Ciutadans sobre la decisió de cridar a la manifestació, Camil Ros i Javier Pacheco han apuntat que el partit d’Inés Arrimadas mai no s’ha caracteritzat, precisament, per la defensa dels treballadors, i que la crítica del grup taronja és cap a la pròpia activitat sindical que duen a terme. “Volen crear divisions a les nostres organitzacions”, ha reblat Ros.

Com d'habitud, la manifestació ha transcorregut en un to festiu.

El Paral·lel barceloní s’omplia de gent a mesura que s’acostava l’hora de la manifestació. En un ambient festiu, centenars de milers han ocupat aquesta via. 315.000 segons la Guàrdia Urbana, 750.000 segons l’Espai Democràcia i Convivència, l’organització convocant. Arreu, cartells amb les consignes “Llibertat presos polítics” i “Prou ostatges” estampades. Crits de “Puigdemont, president” i algun manifestant fent sonar la cançó popular alemanya Bi ba Butzemann des del seu mòbil. Entre tot el guirigall, el cantautor Roger Mas interpretava a les proves de so una versió de la cançó de bressol Geordie, els orígens de la qual es remunten al segle XVII però que el disc-joquei italià Gabry Pontepopularitzaria. Mas ha canviat Geordie per “Jordis” en memòria dels dos líders independentistes empresonats, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

I mentre això passava, un carrusel de càrrecs electes i líders independentistes atenia la premsa.

En sintonia amb els líders de CCOO i UGT al Principat, el líder d’En Comú Podem, Xavier Domènech, saludava la transversalitat de la mobilització. “Aquest és el camí per recuperar les nostres llibertats”, sentenciava, mentre recordava que la repressió que es viu a Catalunya té el seu eco a la resta de l’Estat espanyol. “Patim una regressió que fa que ens diguin quins llibres podem llegir i quins llibres no, quines obres d’art podem veure i quines no”, deia Domènech. “Hem vist rapers a la presó i com dirigents polítics i socials també hi són”.

El portaveu d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també reivindicava, com el líder dels Comuns, una transversalitat “a favor de la democràcia i dels drets fonamentals que s’han conculcat a una part molt important de la ciutadania de Catalunya”. Una diversitat que la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, també aplaudia, “comparteixin o no comparteixin el projecte independentista” els agents convocants. Elsa Artadi, diputada per Junts per Catalunya, agraïa en un sentit semblant a “aquells que potser no són independentistes, però sí són demòcrates, i sí són defensors de les llibertats”.

Mauri insistia, també, en la diversitat de la convocatòria i demanava solucions dialogades “a un conflicte que és polític” així com reclamava que “l’Estat espanyol posi seny i cessi en aquesta actitud que fa massa mesos que dura”. El president del Parlament, Roger Torrent, s’ha pronunciat en sintonia amb Marcel Mauri exigint “la fi de la judicialització, que els presos surtin de la presó, que els exiliats puguin tornar” i assenyalant “que els conflictes polítics es resolen, només, amb política”. Una reivindicació compartida amb l’alcalde de Port de la Selva i president de l’Associació Catalana de Municipis Josep Maria Cervera, que ha demanat “que es faci política” i que no s’intentin solucionar problemes polítics mitjançant una justícia que considera arbitrària.

“Van dir que sense violència es podia parlar de tot, i van mentir. I com que van mentir han de justificar la gran contradicció del que són mobilitzacions en pau intentant-les titllar de violentes”, ha declarat el líder de Demòcrates Antoni Castellà. La portaveu d’ERC Marta Vilalta ha posat el focus en això mateix, en els “delictes que veiem que són inventats”, segons ella, i “que Europa no reconeix”. David Saldoni, alcalde de Sallent i president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha subratllat el caràcter pacífic de les convocatòries que l’independentisme ha sostingut els últims anys i ha assegurat que “la tristesa dels empresonaments” ha estat “transformada en força i amb coratge pel poble de Catalunya”.

Els CDR també s'han fet presents a la convocatòria. A la fotografia, el comitè de Sallent, la localitat de diputada de la CUP a l'exili Anna Gabriel.

La Coordinadora General del PDeCAT, Marta Pascal, ha aprofitat, a més, per fer una crida com la de CCOO i UGT a “formar un govern que permeti aixecar el 155” que, al seu parer, “ens està laminant les institucions”.

Fora del focus dels mitjans, a la manifestació, l’actor Àlex Casanovas titllava la situació “d’atemptat contra la democràcia”. I també lluny de l’atenció mediàtica, dos militants de l’Esquerra Independentista han explicat a EL TEMPS el seu punt de vista sobre la mobilització. Marc Sallas, de Poble Lliure, entén que “perquè els presos polítics surtin al carrer i els exiliats puguin tornar la millor manera és avançar cap a la república”. I l’ara diputat de la CUP, Vidal Aragonés, rebaixava les expectatives de la formació de govern expressades per Camil Ros, Javier Pacheco o Marta Pascal. Per Aragonés, amb la intervenció de l’Estat és probable que no es puguin dur a terme polítiques efectives. Però recorda: “L’organització que més èmfasi ha posat en la necessitat de poder conformar un govern ha estat la CUP-Crida Constituent: vam ser els únics que el 30 de desembre ens trobàvem en disposició de fer efectiva, en aquest cas, la investidura de Carles Puigdemont”.

De passada, Vidal Aragonés recordava la premissa de la seva formació: “Ens trobaran si és per construir república i facilitar la vida a les classes populars, però si és per fer autonomisme no”. Els propers dies sabrem quina via escullen els electes catalans.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.