El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va presentar aquesta setmana el seu informe de 2017 a la Comissió del Síndic en una sessió on va rebatre amb contundència les acusacions de Ciutadans d’actuar parcialment com un actor del procés.
El portaveu de Ciutadans, Manuel Rodríguez, va acusar Ribó d’«estar a favor del procés, a favor d’una part de Catalunya» i de tenir massa treballadors eventuals en l’oficina del Síndic. Per això l’exposició de l’Informe 2017 per part de Ribó va insistir en la diversitat de denúncies presentades pels ciutadans i l’escassa relació entre els temes que denunciava i el procés.
«Al Síndic -va afirmar Ribó- hi van anar 65.000 persones l’any passat. Totes estan orientades per determinada característica com es planteja quan es desqualifica en bloc una institució?», es va demanar en referència a les acusacions del grup de Ciutadans de representar només «una part de Catalunya». Els denunciants, va advertir Ribó, «han plantejat molts temes, moltíssims i jo he avisat que podria exposar uns quants temes però no podien ser tots».
Ribó va destacar sobretot els temes de model sanitari, habitatge, segregació escolar, llibertat d’expressió i territori, a banda d’una menció als temes de llengua per explicar precisament la seva escassa incidència, ja que no representen ni un 1% de les denúncies presentades.
La relació del Síndic sobre els problemes reals del país el primer va ser el model sanitari. L’informe, diu, inclou una «llarguíssima referència sobre la sanitat a Catalunya i on falla». Perquè, «sent la sanitat a Catalunya un sistema públic modèlic a nivell d’Europa, reconegut pels millors experts de moltes matèries, amb institucions d’investigació capdavanteres, el Síndic ha anat plantejant any rere any, i també el 2017, un conjunt de falles que té el sistema de salut a Catalunya».
La primera és reiterar que és un sistema universal. «Nosaltres -va dir Ribó- hem defensat fortament que es mantingui universal. Qui ha impedit que el sistema de Catalunya sigui universal ara? Hi ha dos grups parlamentaris a nivell d’Estat que van votar que no fos universal. Dos grups parlamentaris. Ara el Govern espanyol vol tornar a la universalitat. Hi havia una llei del Parlament que va ser portada al Tribunal Constitucional (TC). I hi ha un munt d’estudis que demostren que la no-universalitat no va en contra de la petita parcel·la de gent que ve de tercers països a fer ús de la sanitat -que la utilitzen menys de la meitat que la utilitzem nosaltres malgrat les crítiques xenòfobes al respecte-; va en contra de tots nosaltres. El Síndic ha d’assenyalar que es malmet el benestar públic quan no es permet la universalitat de la sanitat».
Ribó es va demanar si el fet «que el Síndic es posicioni a favor de la universalització de la sanitat, en contra del que es va votar a les Corts Generals, és anar a favor del procès?». I va afirmar rotundament que «és un servei universal de dret», tal com diuen «l’OMS (Organització Mundial de la Salut); els estudis dels experts i les estadístiques».
Sobre les expropiacions d'habitatges, Ribó va ser clar en dir que «caldria un canvi de llei» però també va voler recordar «que la Llei de 2007 preveu l’expropiació d’ús dels habitatges; una altra cosa és com i quan s’ha estat utilitzant aquesta llei».
Sobre els temes d’infància, Ribó va demanar poder tractar més a fons aquest àmbit en la Comissió d’Infància però també va puntualitzar que, en totes les intervencions com a Síndic ha «demanat reiteradament el desenvolupament de la llei 14/2010 de Drets i Oportunitats de la Infància, amb exemples i amb propostes». En tot cas, Ribo va explicar que les prioritats són clares en tots els casos relatius a infància: «Ho diuen els convenis mundials: primer, l’interès superior de l’infant. Per damunt de tot. Després ja parlarem de la resta. Com que són els més febles i vulnerables, és quan més cas hem d’utilitzar els principis forts».
Un altre dels temes que el Síndic va destacar és la necessitat d’un pacte contra la segregació escolar: «Portem ja tres informes contra la segregació escolar. Aquest és el tema més important de l’escola a Catalunya. Ja parlarem amb calma d’altres cortines de fum que s’han llançat sobre l’escola a Catalunya», va afegir en referència a l’assetjament de mestres per tractar a classe els fets de l’1-O.
Sobre la comunitat escolar Ribó va voler deixar diversos punts clars: «Primer, l’enorme professionalitat i dedicació del col·lectiu global de tots els docents a Catalunya. En segon lloc és que si hi ha un defecte gros al sistema escolar a Catalunya se’n diu la no igualtat d’oportunitats; se’n diu segregació escolar, sigui a l’accés a les escoles sigui la gestió de les escoles, en un sistema públic que inclou escoles públiques i escoles concertades».
Ribó va recordar que «els dos últims informes del Síndic sobre això han donat lloc a informes de tota la comunitat educativa, de tota: dels diversos tipus d’escola; dels diversos tipus de docents; dels diversos tipus de sindicats, per arribar a un acord perquè el 2018, en el decret de matrícula, ja comencés a canviar les coses sobre el denominador comú, que ja estàvem aconseguint». Però aquest acord, aquest pacte contra la segregació no s’ha pogut posar en pràctica. «Què va escapçar això? Que ens vam quedar sense conseller. Va quedar aturat pel 155. I la primera cosa que el Síndic que els parla li ha demanat al nou conseller -va anunciar Ribó- és reprendre amb força les reunions per tornar a avançar cap a un pacte contra la segregació escolar».
Sobre els temes de territori, el Síndic va reclamar «una llei de territori» que pugui aplicar qualsevol Govern de la Generalitat: «Governi qui governi, el tema és el mateix: Hem de canviar el paradigma. Ja no és tracta de dir ‘vull fer aquest projecte d’infraestructures i després ja miraré com arreglo el que queda de territori.’ Això es fa al revés: demostrin-me vostès que, per al territori i per la gent que hi viu, ens fa falta això que vostè vol fer. Demostri l’interès general i social del que vostè planteja. Això és el que passa als països més avançats i a les jurisprudències més avançades d’Europa».
Segons Ribó aquesta és l’única manera de preveure, previndre i tractar temes de territori i que no s’enquistin: «Evidentment un dels escàndols més grans que portem arrossegant anys és el dels purins a Catalunya. Fa temps que el Síndic demana que hi entrem seriosament. No val a dir ‘això dona molt a l’economia’, perquè mentrestant s’estan quedant comarques senceres sense aigua potable».
A l’altra banda de tots aquests problemes, entre els menys conflictius, Ribó va esmentar el tema de la llengua. Ribó, en prevenció de la desconfiança del Grup Parlamentari de Ciutadans -»Després diran que no venen al Síndic perquè no se’n refien de nosaltres», els va etzibar- va aclarir que «tant el Defensor del Pueblo com el Síndic de Greuges els poden dir, com a notícia molt positiva, que la llengua no és un tema d’enfrontament social a Catalunya». Si més no, va advertir, «el Consell d’Europa ens continua citant com un exemple de comunitat lingüística i, si vostès repassen seriosament el que passa quotidianament sobre l’ús de la llengua, pensin quina és la llengua que encara no ha assolit els nivells de normalització».
Per acabar, el Síndic va enumerar diverses accions i denúncies que han arribat al Síndic sobre la llibertat d’expressió a Catalunya: «Tenim diverses formulacions fortes sobre la llibertat d’expressió, no només a Catalunya sinó també sobre lleis que afecten a Catalunya. La llei mordassa, que tots els grups parlamentaris del Congrés menys un van dir que modificarien, i així es desprèn que ho faran, porta 350.000 actuacions: 350.000 actuacions on la persona afectada és culpable des del moment que la policia administrativa diu que és culpable. I li toca a ella demostrar que és innocent. S’inverteix totalment la càrrega de la prova. És el que feia al franquisme: ens considerava a tots culpables i s’havia de demostrar la innocència»
Sobre els fets de l’1 d’Octubre, Ribó va presentar fa poc un informe monogràfic que advertia que el Govern espanyol estava incomplint els requeriments d’informació del Consell d’Europa. El Síndic afirma que el cas es troba en el mateix moment: «Per què avui, a 25 de juny, encara ningú del Govern d’Espanya -de l’anterior Govern; esperem a veure què farà el nou- va respondre a l’exigència de la màxima autoritat del Consell d’Europa d’un informe sobre la violència policial de l’1-O. És procés això? Dir això és anar a favor del Procés? Recordar que la màxima autoritat del Consell d’Europa, el secretari general Thorbjorn Jagland, exprimer ministre de Noruega i president del Premi Nobel de la Pau, i el comissari europeu de Drets Humans a Europa, exigeixen al Govern d’Espanya un informe sobre l’actuació policial l’1d’octubre i el Govern d’Espanya s’hi compromet. Encara no s’hi ha presentat ni una línia. Recordar això és estar a favor del procés? El Síndic només recorda que està pendent respondre a les màximes autoritats que han de vetllar pel codi més important que hi ha a la humanitat sobre Drets Humans, que és el Codi Europeu de Drets Humans».
Ribó va recordar que «Els tractats internacionals que signa l’Estat espanyol ens obliguen a tots nosaltres. Ho diu la Constitució! És anar a favor del procés, això? És anar a favor del procés reunir-me aquest dimarts passat amb la nova Comissària Europea de Drets Humans a Estrasburg, a petició d’ella, perquè li presentés aquest informe? O ho és anar a Ginebra a veure l’Alt Comissionat de Nacions Unides, a petició d’ell, per presentar-li l’informe? », va demanar el Síndic al Grup de Ciutadans. «Els ho diu -va reblar Ribó- qui ha estat dues vegades elegit a vot secret per tots els defensors del poble d’Europa com a representant d’ells mateixos».