Simona Levi

‘No té sentit que siguin les institucions denunciades les que garanteixin la protecció dels alertadors’

Parlem amb l’activista de XNet Simona Levi de la llei de protecció dels alertadors que tot just acaben d’enregistrar al Parlament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—D'on sorgeix una llei com la que heu presentat?

Hem treballat en una plantilla que conté les lleis d’altres països que considerem exemplars i provat de fer una mica de síntesi de la discussió que hem tingut sobre els protocols adients. Tot allò de si ha de ser aplicable només a funcionaris o no o de si la filtració pot ser anònima o què. D’aquí n’ha sortit la llei perfecta.

—Ens pot fer un resum dels que haurien de ser els seus punts principals?

Creiem que hem d’avançar cap a la protecció integral, inclosa la protecció econòmica i laboral. Després, hi ha una part important que és la de les bústies: moltes de les bústies que es diuen anònimes no ho són. La llei amb què estem treballant preveu tota una sèrie de canals de denúncia que haurien de poder ser de la societat civil. Diguem que totes les propostes que s’estan fent, com per exemple l’espanyola, són propostes absurdes i anacròniques: només per a funcionaris, l’anonimat prohibit… Mentre que és evident que l’única protecció pels whistleblowers és l’anonimat, sempre que el vulguin.

—No té molt de sentit que no es prevegui l’anonimat, no...

Sí. És absurd comptar amb la confidencialitat de les institucions perquè, precisament, els alertadors denuncien disfuncionalitats de les institucions. No té sentit plantejar que siguin les institucions les que protegeixen els alertadors: cal que els alertadors es puguin protegir a si mateixos si ho volen. La llei, a més, vol perseguir a qui persegueix els alertadors i qui intenta dificultar la seva labor. Tant pel que fa a canals de comunicació, des que promovem una política contrària a l’habitual, que és la que estableix que els canals han de ser institucionals i controlats. Nosaltres defensem que qualsevol canal és vàlid, i que els canals no es poden dir anònims si no respecten tota una sèrie de requisits tècnics que desglossem de forma molt detallada.

—Quines lleis i normes us han inspirat?

Les lleis ucraïneses i irlandeses, la grega i la macedònia. I com a lleis ja existents a l’Estat, prenem elements de la llei contra la violència de gènere, també. De fet, el propi codi penal té un article on s’hi diu que és obligació, sobre tota altra cosa, denunciar il·lícits quan els presencies. Després, la llei de protecció de pèrits i testimonis, la llei de protecció a les dones contra la violència de gènere…

—Ben bé què en treieu, de les lleis per eradicar la violència masclista?

Nosaltres plantegem un protocol de protecció on, si tu ets un filtrador i això entra en vigor abans que et moris, t’hi poguessis acollir. La idea és que als jutjats hi hagi un protocol, com passa amb la violència de gènere. D’aquí la referència a l’estructura de la violència de gènere en mesura de protecció i terminis: tu t’hi pots acollir simplement demostrant que ho ets.

—Interessant...

Després, promovem tota una política d’inversió de la càrrega de la prova. Un dels problemes de moltes legislacions és que tu has de demostrar la bona fe i que ha de ser l’Estat qui ha de fer tota la feina i en tot moment se’t pot culpar de no tenir-ne. Crea una inseguretat jurídica molt elevada. Nosaltres creiem que si tu tens motius suficients i pots demostrar que els tens i que no hi ha cap intenció oculta —per exemple, queden exclosos els que reben remuneració a canvi de la informació—, després és el jutjat qui ha de decidir-ho. Però mentre dura aquesta investigació, tu estàs protegit igualment. I si després es dedueix que no ho ets, no hi ha represàlies en aquest sentit.

—Ho teniu tot previst!

A la vegada, com que nosaltres tenim experiència amb alertadors, som conscients que hi ha abusos. El victimisme és sempre problemàtic. Nosaltres rebem un munt d’informació a la nostra bústia de persones que es consideren alertadores i no ho són. Instal·lades en una visió de víctima i narcís a la vegada, i parlo en masculí perquè bàsicament són homes, i és per això que preveiem sancions, per no entorpir ni deixar que s’abusi d’aquesta figura.

—Qui entraria en aquesta categoria exclosa?

Algú pot haver estat maltractat a la feina, però això no té res a veure amb ser un alertador. Això ha de dur-se a altres canals. L’alertador ha de ser algú que aporti quelcom al bé comú i que revel·li informació d’interès. Això altre són delictes tipificats d’una altra manera.

—I no hi pot haver conflictes competencials?

Ara per ara, la versió catalana està adaptada a les competències i li hem passat un filtre anti-Tribunal Constitucional, reconeixent les competències que pertoquen a Catalunya.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.