Baratz

El negoci basc de les biblioteques espanyoles i l’espionatge

La inversemblant història d'un dels gegants de la biblioteconomia i la teledocumentació.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa uns dies publicàvem els detalls d’una investigació d'XNet sobre la licitació amb sorpresa d’un nou web pel Congrés espanyol per valor de més de 1,5 milions d’euros. Als plecs s’hi especificava de forma clara que, fos quina fos la proposta, calia que s’adaptés al programa privatiu per a documentació bibliotecària Absysnet. Però el que més cridava l’atenció, a part de la dificultat de justificar tècnicament aquesta decisió, era que, casualment, l’empresa propietària del software havia aparegut als anomenats papers de Bárcenas. És la companyia de matriu basca Baratz Servicios de Teledocumentación S.A., habitual al BOE i a altres butlletins autonòmics.

A part del Congrés dels diputats de l’Estat, el Grupo Baratz, fundat l’any 1987, té una significativa cartera de clients a l’administració espanyola. Aquest gegant de la gestió de dades i documents en línia ha subministrat el seu programari, entre molts altres, al Catàleg Col·lectiu d’Universitats espanyoles Rebiun, a la Xarxa Mundial de Biblioteques de l'Instituto Cervantes, a les biblioteques del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i a diversos ministeris, així com a diferents administracions de les comunitats autònomes de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Castella la Manxa, País Basc, Navarra o el País Valencià. Quelcom que s’ha traduït en uns beneficis substantius: els últims set anys, dues de les empreses insígnia del grup han facturat un mínim de 13,5 milions d’euros a administracions tals com la Societat Informàtica del Govern Basc, la Conselleria de Cultura d’Andalusia o la Conselleria d’Hisenda del País Valencià.

Baratz té oficines a Madrid, Andalusia i al País Basc, però també a Mèxic i Panamà. A més, opera a França, Colòmbia, Brasil, Xile i República Dominicana. Una internacionalització, val a dir, que, d’acord amb investigacions anteriors, hauria estat possible pels suports del partit esquitxat pel cas Bárcenas. Una relació que s’hauria forjat, també, a partir de la prestació de certs serveis.

Lligams amb la intel·ligència

Una mica d’història. L’home en front de Baratz, Juan Beitia, ocupà la secretaria general d’una escissió homònima del sindicat basc ELA i un càrrec al Partit Nacionalista Basc (PNB) a finals dels 70. D’acord amb informacions de l’època, Beitia hauria encarnat una sensibilitat més radical, dita ormazista, contraposada a la de Xabier Arzalluz, que es considerava més liberal i moderada. Una percepció que amb l’expulsió de l’ex-dirigent sindical nacionalista l’any 1981 quedaria qüestionada per la seva carrera professional.

De caure en desgràcia políticament a muntar una petita empresa de gestió documental que avui ha esdevingut un gegant de la gestió de dades. Aquesta és la seva història. Però no ho faria des de zero: segons fonts consultades, Beitia, a finals dels 60, ja havia posat un peu al món de la comunicació a través de la producció de microfilms. Un perfil que li hauria obert portes inesperades.

El 2003, la desapareguda publicació basca de periodisme d’investigació Kale Gorria publicava un reportatge sense signar en què explicava aquest ascens meteòric per com de sol·lícit s’havia mostrat Baratz a l’hora de facilitar informació d’usuaris de biblioteques als serveis d’intel·ligència espanyols, primer, i als dels EUA i Israel, en segona instància. L’autor del reportatge fou Ahoztar Zelaieta. Cal recordar que, aleshores, pràcticament ningú no abocava informació personal a Internet, i aquest tipus d’instruments eren molt valuosos per poder desenvolupar perfils de les persones a qui es volia espiar. Conèixer el consum bibliogràfic d’un individu podria arribar a ser molt útil.

El treball de Zelaieta cita un exemplar dels anys 80 de la revista Euzkadi del PNB en què s’hi referencia un ex-militant de la formació nacionalista contractat per l’empresa Asesoramiento, Seguridad y Protección (Asepro). Una empresa lligada al comandant de l’exèrcit espanyol José Luis Cortina, cap de la divisió d’operacions especials del CESID —l’antic CNI— i processat per la seva vinculació a la temptativa de cop d’estat del 23-F de 1981. Juan Beitia aparegué, es diu al reportatge de Kale Gorria, com un dels responsables d’Asepro a Bilbao.

Connexions amb el PP

El 2013 s’aporta en seu judicial al procés que jutja el suposat finançament dels populars espanyols a través de comissions il·legals documentació que assenyalava que l’ex-conseller de Mariano Rajoy i parella de Celia Villalobos, Pedro Arriola, hauria rebut pagaments a través d’aquesta empresa. Aleshores va transcendir que part d’aquestes transaccions haurien estat fetes en negre, malgrat que el grup Baratz provaria de desmentir-ho.

Però això no és tot. Segons Ahoztar Zelaieta, des de l’any 2002 Baratz ha comptat amb la col·laboració del dirigent del PP de Biscaia Gonzalo Machín per dur a terme la seva expansió a Llatinoamèrica. Seria una relació, doncs, que ve de lluny.

A més de les licitacions ja esmentades, el suport institucional a Baratz s’hauria traduït en finançament públic provinent de l’Empresa Nacional d’Innovació (ENISA) o el Centre pel Desenvolupament Tecnològic (CDTI), així com de diversos ministeris espanyols. Gens malament, tenint en compte que Juan Beitia encarnava el sector radical dels nacionalistes bascos, però potser comprensible, tenint en compte també que el 1980 ja s’apuntava a la possibilitat que Beitia utilitzés fons provinents de la UCD d’Adolfo Suárez.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.