Empresa

La primavera convulsa d'El Corte Inglés

Les disputes internes de la nissaga i la caducitat del model provoquen una crisi sense precedents en la històrica empresa de distribució, referent de la «Marca España»

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El silenci al voltant d’El Corte Inglés ha saltat pels aires. L’empresa de distribució, acostumada a rentar els draps bruts en casa, està immersa en una crisi interna sense precedents derivada de les lluites familiars pel control de la firma. Acusacions verbals, odi entre cosins, denúncies creuades i renyines no resoltes amenacen amb desestabilitzar aquesta empresa fundada per Ramón Areces en un moment especialment delicat per al sector de la distribució.

L’enfrontament intern arribarà a màxims avui a les 12 hores. A aquesta hora hi ha convocat un consell d’administració en el qual, previsiblement, l’actual president Dimas Gimeno serà destituït. Gimeno va accedir al càrrec 2014 després de la mort del seu oncle i anterior president Isidoro Álvarez, qui va estimar-se més deixar la direcció de l’empresa en mans del seu nebot, abans que no pas en alguna de les seues dues filles. Aquesta circumstància mai no va agradar a les dues filles d’Álvarez, Marta i Cristina, les quals han batallat internament per guanyar-se la resta d’accionistes i fer fora el seu cosí. Personatge controvertit -va militar a Falange- Gimeno fou designat delfí per Álvarez des de ben jovenet. Tot indica que avui almenys el 70% dels representants del consell d’administració liquidaran Gimeno.

 

Una família en guerra

Tot i que les germanes Álvarez han adduït raons estrictament empresarials, la destitució de Gimeno amaga un conflicte familiar larvat de fa molt de temps en l’interior d’aquesta família d’origen asturià. Isidoro Álvarez va casar-se a la vora dels 60 anys amb la restauradora María José Guil, vídua i mare de dues filles. Álvarez, fins aleshores solter, va decidir adoptar-les. La decisió d’afillar aquelles dues joves mai no va agradar als dos germans d’Isidoro Álvarez, María Antonio i César, els quals veien amenaçada l’herència per a ells mateixa i els seus fills.

A la mort d’Isidoro Álvarez, aquest va deixar escrit que fora el seu nebot, Dimás Gimeno (fill de María Antonio) qui prenguera la presidència. Al capdavall, el propi Isidro havia heretat del seu oncle, Ramón Areces, el control d’aquest gegant de la distribució. Per a les filles quedaven dos terços de Iasa, una cartera de valors on s’integrava la major part del capital del difunt. L’altre terç quedava en mans dels dos germans vius d’Isidro Álvarez. Iasa detenta en l’actualitat el 22% de l’accionariat d’El Corte Ingés. L’altre gran paquet accionarial és en mans de la Fundació Areces (37%).

En principi, el repartiment acontentava tot el món. Les disputes, però, no tardaren en aflorar. Els uns acusaven els altres d’estar amagant-los informació en benefici propi. Alhora Gimeno va traure a la llum presumptes casos de corrupció en les filials d’informàtica i seguretat que, en última instància, qüestionaven les maneres de fer de l’antiga cúpula directiva. La tardor de 2016 les germanes Álvarez, amb el suport de la vella guàrdia d’El Corte Inglés, van impulsar un canvi d’estatuts que, en opinió dels germans d’Isidoro Álvarez, els perjudicava a ells en benefici de les seues nebodes. Fou el tret de sortida per a un guerra total entre cosins i oncles que ha derivat en una cascada de demandes judicials creuades. El passat 25 d’octubre, Marta y Cristina Álvarez, amb el suport de la resta d’accionistes, van decidir llevar-li al càrrec de president les funcions executives. En el seu lloc es nomenaren dos directors executius: Víctor del Pozo i Jesús Nuño de la Rosa. D’aleshores ençà Gimeno ha exercit de president quasi d’una manera simbòlica, amb funcions d’estricta representació institucional. Avui arribarà la seua sentència. Els seus plans de traure El Corte Inglés a borsa queda en aigua morta, per bé que Gimeno ja ha anunciat que impugnarà la decisió del consell d’administració.

 

La picabaralla accionarial arriba en un moment molt delicat per a l’empresa. El Corte Inglés, que l’any passat va facturar 10.605 milions d’euros, és un gegant amb peus de fang. Les dificultats per adaptar-se a les noves pautes de consum amenacen el seu model de negoci. Hereva d’un model de negoci clàssic, continua tenint un model de presa de decisions molt centralitzat, la qual cosa li resta dinamisme i agilitat en un context canviant. Alhora, les grans plataformes de compra per internet, com ara Amazon o Alibaba, l’han avançada per la dreta, sense que aquest gegant -setena empresa més important d’Espanya- haja sabut reaccionar. Qui sap si El Corte Inglés no acabarà com Galerias Preciados.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.