Amb un Congrés dels Diputats blindat com no es recordava, producte de la tensió que es respira al carrer d’ençà de l’acord entre el PSOE i els independentistes catalans, Pedro Sánchez ha exposat el programa d’investidura que aquest dijous rebrà el suport majoritari de l’hemicicle.
L’expectació era màxima. No hi cabia una agulla. I el secretari general socialista, en un discurs llarg però ben travat, ha contextualitzat el seu acord amb les forces independentistes catalanes i basques. L’ha presentat, ras i curt, com una via d’escapament davant el gir a la dreta que el populisme ultra ja ha propiciat a diversos països europeus. “El 27% dels ciutadans europeus tenen governs reaccionaris”, ha lamentat Sánchez, que ha subratllat les diferències existents entre Ursula von der Leyen o Donald Tusk i el PP espanyol. Els d’Alberto Núñez Feijóo, segons ha dit, va a rebuf de Santiago Abascal i en sintonia amb Trump, Le Pen o Orban.
Des del primer minut, Sánchez ha destacat que el pacte multipartit sorgit de les eleccions del 23 de juliol respecta els límits constitucionals. Ha recordat que aquells comicis van ser constitucionals i que el Govern resultant serà, en efecte, un “Govern constitucional”. I el primer gest ha anat dirigit al seu soci de coalició, Sumar, al qual li ha garantit que l’Estat espanyol exigirà a Israel un alto-el-foc immenent i el reconeixement internacional de l’estat palestí.
“O la democràcia aporta seguretat o la inseguretat acabarà amb la democràcia”, ha deixat anar tot seguit Sánchez, qui ha reiterat el repte a què s’enfronten les societats occidentals davant l’auge dels discursos ultres que “qüestionen la democràcia i els drets humans, desqualifiquen la ciència i ataquen el diferent pel fet de ser-ho”. En concret, ha parat atenció en el llenguatge de Vox i la seua “il·lusió de retornar a un passat mitificaf, fals”.
Molt còmode en parlar dels drets de ciutadania, Sánchez ha fet esment de manera constant al feminisme, les persones LGTBI o els migrants. “La humanitat s’enfronta a un dilema existencial”, ha proclamat amb solemnitat en contraposició a les “dretes retrògrades” que són “generadores d’odi”. “Cinc governs autonòmics, cinc diputacions provincials i 135 ajuntaments ja tenen governs de PP i Vox”, ha enumerat en el seu intent de convertir tots dos partits en un mateix pack.
Sánchez ha descrit un panorama dantesc en cas que el PP no es desmarque de Vox: “Si continuen normalitzant l’extrema dreta, cedint-li àmbits de poder, potser acabaran promovent la recuperació del carbó, la pèrdua de drets laborals, la negació d’auxili als éssers humans que naufraguen davant la costa, defensant la censura de la premsa o reclamant l’eixida de la UE i el tancament de fronteres, com ja fan els seus socis en alguns altres països europeus”. El líder socialista ha dit que “el Govern de coalició ha sigut l’únic mur contra les polítiques de la ultradreta”. Un mur materialitzat en “la defensa, a través dels drets, de la igualtat entre tots els ciutadans espanyols”.
Erigit en garant dels “valors democràtics”, Sánchez ha justificat la seua investidura per matenir Espanya a “la senda del progrés” i contra “el negacionisme climàtic, el masclisme i la xenofòbia”. La seua investidura, ha afirmat, obre la porta a “quatre anys més de convivència”.
Socialdemocràcia en estat pur
Abans d’entrar en la part final de la seua al·locució, dedicada a l’amnistia, el candidat a la reelecció ha desgranat els punts que pensa implementar, en sintonia amb Sumar, en el nou mandat que ara comença. Des de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores al transport gratuït per a menors d’edat, joves i desocupats a partir de l’1 de gener de 2024, passant per la revalorització de les pensions d’acord a l’increment de l’IPC.
En diversos moments s’ha referit a Isabel Díaz Ayuso, a qui Sánchez ha descrit com la “líder intel·lectual del PP”. Ha recordat que la presidenta madrilenya va qualificar la justícia social com la promoció de la “cultura de l’envídia”. En canvi, segons Sánchez, la justícia social, “ajudar més a qui més ho necessita”, és justament “l’autèntic patriotisme”, allò que “ens fa sentir-nos units els uns als altres”.
En matèria de drets, precisament, el candidat del PSOE ha comunicat que els permisos de paternitat i de maternitat passaran a ser de 20 setmanes, i s’ha expressat amb molta contundència en relació als abusos sexuals provocats per l’Església catòlica. En aquest cas, ha deixat clar que l’Estat crearà un fons d’ajudes a les víctimes, que no se cenyiran a un període temporal concret. A més, ha advertit que, amb ell, la responsabilitat civil de la institució eclesiàstica no prescriurà.
Sánchez també ha anunciat una aposta decidida per les energies renovables, amb la mirada posada en 2030 i l’objectiu que, en aquela data, “el 50% de l’energia consumida en Espanya siga renovable”. Ha assegurat que fomentarà les comunitats energètiques locals i que triplicarà la potència de l’autoconsum.
Després de passar de puntetes per la reforma del sistema de finançament, per al qual ha demanat al PP “corresponsabilitat fiscal”, ha recordat que les comunitats autònomes han vist créixer un 40% les aportacions de l’Estat des que ell és president, en bona mesura com a conseqüència de la pandèmia. En total, ha dit, ha transferit 185.000 milions d’euros més en els últims cinc anys que Mariano Rajoy en els cinc anys anteriors.
En aquest punt, com a aperitiu del debat català, ha confirmat que l’Estat assumirà una part del deute de les autonomies. De totes. I no sols els relacionat amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Els 15.000 milions d’euros condonats a Catalunya, que la dreta i els seus altaveus mediàtics no s’estan d’esbombar, seran l’esquer d’un “café para todos” en versió contemporània.
Amnistia per al retrobament
“Impulsar la convivència i le perdó, apostar per un futur de reconciliació i de concòrdia” és allò que, segons Pedro Sánchez, ha mogut la presentació d’una llei d’aministia per part del PSOE. “Amb el PP vam patir la major crisi territorial de la nostra democràcia, la seua estratègia va menar al desastre”, ha subratllat. Per això ha decidit “apostar pel diàleg en detriment de la imposició”, o dit d’una altra manera, “pel retrobament en lloc de la venjança”.
“Què prefereixen els ciutadans? La Catalunya de 2017 o la de 2023? Què s’estimen més, l’enfrontament o l’enteniment?”, ha preguntat en veu alta. Sánchez s’ha remuntat al 23J, quan el 50% dels ciutadans van votar el PSC i Sumar, pel 20% que van fer-ho al PP i Vox. “Apostem pel diàleg”, ha emfasitzat abans de citar Salvador Espriu.
És ací on Sánchez ha plantejat l’amnistia com una mesura que desitja “una part important de la societat catalana”. Com ja havia manifestat, es tracta de fer “de la necessitat, virtut” i l’adopta per “l’interès general” i per tal de “consolidar els avenços dels últims cinc anys”.
Molest per les imatges dels últims dies, per bé que ha lloat aquells que s’han manifestat amb respecte i contenció, Sánchez ha proclamat que la bandera espanyola és de tots i que a la dreta i “els poders econòmics” que hi ha al darrere seu, en realitat, no els preocupa l’amnistia. “Allò que de debò els preocupa són les condicions dels treballadors, la revalorització de les pensions, els drets de les dones i de les persones LGTBI...”, en el sentit que no hi haja millores substantives.
A la manera de Zapatero, el president en funcions ha augurat que l’amnistia servirà per “superar la fractura generada l’1 d’octubre de 2017” i que “demostrarà la força i la vigència de la Constitució de 1978”. Això sí, no ha tingut inconvenient a admetre que la mesura en qüestió “beneficiarà líders polítics amb què no compartisc les seues idees”, una referència implícita a Carles Puigdemont, a qui no ha esmentat en cap moment de la seua intervenció.
Tot plegat, ha dit, servirà perquè l’Estat espanyol continue al capdavant dels rànquings internacionals en matèria d’igualtat —malgrat el sacrifici de la seua titular, Irene Montero, i del partit que ella representa— o de sostenibilitat. L’amnistia, doncs, és el molí de vent que farà moure les polítiques progressistes del seu partit. L’alternativa era, si no, l’energia nuclear.