Investidura

'El PDeCAT som Junts per Catalunya'

Maria Senserrich (Igualada, 1980) és la portaveu del PDeCAT tot just des d'aquest mes de març. En aquest temps, però, ha estat l'encarregada de posar veu a un partit que en ocasions ha quedat en segon pla, sobrepassat per la marca de Junts per Catalunya, grup parlamentari del qual formen part. Entre altres coses, parlem amb ella de la investidura, del rumb que ha de prendre aquesta legislatura i del que espera l'espai postconvergent de les eleccions municipals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Creu que s'està trigant més del que caldria per formar govern?
Jo ho diria diferent. Ja vam dir que alguns no voldrien respectar el resultat electoral. Així s'ha demostrat. Això està produint que es demori en el temps una decisió que ja teníem presa. Carles Puigdemont és el nostre candidat i ells ho han dilatat. Ho vam intentar amb Jordi Sànchez i amb Jordi Turull i tampoc ho van respectar. Crec que estem complint amb l'obligació d'evidenciar que es vulneren els drets de les persones i els drets democràtics dels qui van votar aquesta opció. Sempre som els mateixos els qui hem d'intentar desllorigar les situacions fent exercicis de generositat i responsabilitat.

I amb quin perfil de candidat es desbloqueja això?
El nostre candidat, avui en dia, és Puigdemont. Però si, segons sembla, se'ns vulneren els drets, haurem de valorar les decisions a prendre els dies vinents per fer govern abans del dia 22.

Creu que cal posar un candidat que pugui sortejar les restriccions de l'Estat?
Bé, és que l'Estat s'inventa el que calgui. Per tant, no m'agrada fer hipòtesis sobre coses que no sé com acabaran fent. Nosaltres farem tot el que el president ens demani i tot allò on Junts per Catalunya pensi que podem ser útils. Sempre buscant solucions per poder tenir el govern que tots desitgem. Tenim clar que la línia vermella és no anar a eleccions. Però les interferències són tan complicades que no saps mai què s'inventaran sobre els presidenciables.

Dins les converses entre el PDeCAT i el grup de JxCat ha estat mai sobre la taula la possibilitat d'anar a eleccions?
No, mai. Ni ho imaginem. El país no es pot permetre unes eleccions. Ho compartim tots.

Deia en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies que des del PDeCAT volíeu que es respectés el seu punt de vista a l'hora de triar president. Ha canviat alguna cosa des de llavors?
Jo no vaig fer aquestes declaracions així. Crec que es va malinterpretar molt. Davant l'escenari que el grup parlamentari de JxCat diu que no desobeirà, el periodista em pregunta, molt amablement, que si s'obre el Pla D, el PDeCAT havia de decidir qui era el candidat. Li vaig dir que no, que el PDeCAT no ho decidia. Vam creure en una fórmula que és Junts per Catalunya. Hem de respectar el grup Parlamentari i el seu líder, que és el president Puigdemont. Per tant, hem de respectar els tempos del grup, que són 34 diputats i que tenen les seves reunions. Nosaltres no imposarem ningú com a organització política. Jo deia el contrari del que es va interpretar. Quan es va prendre la decisió de Sànchez i Turull les vam respectar i hem estat al seu costat. Ara, malauradament, les declaracions es van malinterpretar.

Per tant, no creu pas que la decisió es prengui d'una manera massa centralitzada?
Nosaltres creiem que els grups funcionen així i els partits estem per ajudar tot el possible. Puigdemont és associat nostre, els consellers empresonats són associats nostres. JxCat ens ho sentim nostre i hi serem amb voluntat de sumar.

Comparteix amb el que va dir Marta Madrenas que el president havia de ser "Puigdemont o el qui digui Puigdemont"?
Bé, serà Puigdemont i, si no pot ser-ho, serà qui digui Puigdemont i, afegeixo, els 34 diputats. Ells parlen i fan reunions. El president és el nostre líder, però els 34 diputats són els nostres representats. A vegades es vol desvirtuar.

S'ha parlat que al PDeCAT no li agradaria que Elsa Artadi fos escollida com a candidata perquè hi ha una mala relació entre ella i el partit. És així?
Jo amb Elsa Artadi hi tinc una excel·lent relació. Sempre hi he confiat. Vaig estar molt contenta el dia que va entrar a la direcció del PDeCAT. Ara, és cert que hi ha un moment donat que ella estripa el carnet. Ella tindrà les seves raons, jo no les conec i si algú s'ha d'explicar, és ella. Però respectem les decisions personals de tothom. Però, no hi ha d'haver cap impediment per absolutament res. Ha sigut més un rum-rum que una realitat. Al final ja no saps què creure't.

És a dir, des del PDeCAT no hi hauria pas recels perquè Elsa Artadi fos candidata?
Des del PDeCAT no hi haurà recèls per ningú que sigui candidat. Nosaltres respectarem i estarem al costat del president amb la decisió que prengui. No hi tenim cap problema. Junts per Catalunya ho vam fer nosaltres i les persones que van a la llista hi van amb el nostre vistiplau. El nom que hi hagi serà el de qui nosaltres estarem al seu costat. Tant m'agrada Elsa Artadi com els altres 33.

Com es relaciona la direcció del PDeCAT amb Puigdemont?
Com tothom, amb els instruments telemàtics i quan és necessari anant a Berlín o Brussel·les. No personalment jo, però tenim gent que ho fa.

Suposo que aquest fet i el de tenir tres persones a la presó deu alterar la dinàmica del partit?
Al partit i a la societat. Tenir gent a l'exili és dur, però a la presó és molt dur. Perquè no els pots anar a veure quan tu voldries. Tenir exiliats i presos és de tal duresa emotiva que la gent ho passa malament. Com a partit és dur perquè, a part de companys de partit, són amics. És molt dur tenir companys que abans t'hi escrivies amb un cop de whatsapp i ara els has d'escriure una carta que contesten quan i com poden. La nostra prioritat és treballar per ells i estar al seu costat. Distorsiona molt la dinàmica d'un partit normal.

Els ha pogut visitar?
Jo, personalment, no. Per fer-ho has de ser col·legiat o anar-hi en temps de família. És complicat. Sí que els escric sovint. Els companys que són col·legiats, com el David Bonvehí, sí que hi van i ens expliquen. Però es fa difícil.

Hi ha algun pacte perquè, entre els consellers, hi hagi una part amb carnet del PDeCAT?
És competència del Govern de nomenar els consellers. Hi ha un acord amb esquerra i buscarem les millors persones per fer la millor feina. Tinguin o no carnet. Nosaltres hem incorporat sempre gent de fora. Hem de fer el millor Govern davant les circumstàncies.

Una de les altres coses que hi ha hagut sobre la taula ha estat la possibilitat que JxCat es constituís en associació amb entitat pròpia. Com veieu aquesta opció?
He sentit algunes coses a través de la premsa. Més que Junts per Catalunya, que algunes persones dels independents i el seu entorn estudiaven la possibilitat de fer un moviment concret. Crec que va sortir i no hi ha res. Nosaltres som Junts per Catalunya i estarem pel que faci falta. És una fórmula que defensarem sempre. Però aquests moviments que han sortit als mitjans, no en tenim constància. Els acollirem i els ajudarem a tots, com hem fet sempre amb les persones que hem incorporat a les nostres files.

Apostaran per aquesta fórmula de cara a les eleccions municipals?
Ho explico sempre al revés. Nosaltres extrapolem la fórmula municipal a Junts per Catalunya. Ja ho fèiem això. Ara estem en procés de primàries internes per escollir els candidats i candidates que ens ajudin a ser els millors. És el nostre ADN.

Però, fins ara sempre ho havíen fet amb la marca del partit. Aquest cop, la idea és anar-hi com a PDeCAT o fer servir altres noms com Junts per Catalunya?
Ho estem estudiant. Hi ha hagut molts canvis aquests anys i els estem analitzant. Estem estudiant quina és la millor fórmula per presentar-nos perquè tothom se senti còmode. Ens adaptarem a la realitat de cada poble. No ens tancarem en banda per res. Farem el possible per tenir el millor instrument. "Junts per" en molts pobles ho té ERC. S'ha d'estudiar molt bé, perquè hi ha termes que hem d'analitzar.

Per què creu que ha de servir aquesta legislatura el PDeCAT?
Ens vam presentar a unes eleccions per tornar a investir al president Puigdemont, per fer fora el 155 i per fer possible tot allò que el 21 de desembre van demanar els ciutadans de Catalunya: construir l'estat propi. Ens reafirmem en què hem de construir les bases de tot això. Hem vist que no és fàcil i estem patint la repressió. S'ha evidenciat que l'Estat espanyol no és tan democràtic com ens imaginàvem.

Això es fa apostant per la via unilateral?
Nosaltres no hi hem apostat. No he fet res unilateral. En tot cas, ha estat l'altre costat que ho ha utilitzat tot unilateralment en contra d'un moviment pacífic. Fins i tot utilitzant la policia per fer violència. Nosaltres sempre hem ofert diàleg fins a l'últim moment. Però quan et trobes a l'altre cantó algú que no escolta, el problema el té l'altre costat.

Si aquesta no és la via, què cal fer?
Sentíem declaracions de Jordi Turull en què demanava diàleg. No hi renunciarem mai. Sempre ha sigut la nostra manera de fer. Malauradament a l'altre cantó no tenen la mateixa manera de fer. El fet que estiguem internacionalitzant el procés també ens ha d'obrir vies de diàleg.

Però si l'Estat no vol dialogar, aquí que cal fer, mentrestant?
Carregar-nos de raons. Hem fet una cosa molt important que és evidenciar que la justícia espanyola no tracta a tothom per igual i el Govern espanyol posa tot el que està al seu abast per perjudicar una societat. Les clavegueres han aflorat i ara hem de continuar en aquesta línia. Molta gent d'arreu ho està veient.

Malgrat tot, però, caldrà fer una governança del dia a dia...
El primer serà reconstruir tot el que ha desfet el 155. El senyor Enric Millo i els seus xicots han girat la Generalitat cap per avall. I hi ha moltes coses que no s'han pogut fer. I no són coses separatistes. Estem parlant de subvencions, pagaments, seguretat... Això és el primer que hem de fer: tornar a posar la Generalitat al servei dels catalans.

L'altre dia, la CUP, en la seva ponència política, demanava, per preparar-se per un futur embat amb l'Estat, guanyar espais de "sobirania" fent que la Generalitat recuperés la gestió pública de serveis de subministrament i infraestructures. Compartiu aquesta necessitat?
La CUP té un model que no és el nostre. Nosaltres hem construït país durant molts anys i sabem que Catalunya és i serà gràcies a la iniciativa privada. Això ha de ser compatible amb la iniciativa pública. Si sempre hem sigut així, ha de ser compatible el públic-privat. Volem que la gent tingui oportunitats i llibertat de decisió i les persones puguin desenvolupar-se. A part de cadascú defensar el model, el que hem de fer és eixamplar la base. Ara no estem en la fase de defensar models diferents, l'objectiu és salvaguardar les institucions i el projecte.

Què li sembla que durant les negociacions del pla de Govern hi hagués sobre la taula la recuperació de la gestió pública d'Aigües Ter - Llobregat?
Això és una altra qüestió. No és ni de república ni d'independència. Això és un tema que portem de fa molt temps. Ja s'havia acordat a la passada legislatura. Sempre s'ha de permetre que quan hi ha concursos públics, hi hagi unes normes que ho vetllin i que aquelles persones que puguin sentir que s'han vulnerat els seus drets, puguin denunciar-ho pels mecanismes adients. Això ha de ser una societat avançada. Nosaltres sempre hem dit que, en el cas que es pronunciï la sentència corresponent, el que ha de fer l'administració és resoldre-ho tal com diuen les sentències. Això és un estat modern i ens agradaria que fos així. Aquí no hi ha res discrepant amb la CUP. Estem esperant la sentència perquè es pugui procedir amb això.

I en cas que no hi hagués sentència?
Hem d'esperar els procediments i ser garantistes per totes les parts.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.