Investidura

Carles Puigdemont, o a la restitució del Govern català

Després de barallar-se diversos noms i de proposar a Jordi Turull com a candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya abans de ser empresonat, Junts per Catalunya aposta novament per investir Carles Puigdemont. Una estratègia per buscar restituir el Govern català enderrocat per l'aplicació del 155 que s'havia albirat amb la legalització de la investidura a distància aprovada pel Parlament català aquest divendres. La línia dels neoconvergents coincideix amb el resultat de la consulta als socis de l'ANC. Però xoca amb les advertències del Tribunal Constitucional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan va crear-se Junts per Catalunya, una aliança electoral de l'independentisme català que va més enllà de l'entorn de la vella Convergència, a les eleccions catalanes del proppassat 20 de desembre ho va fer amb un mandat ben clar. L'objectiu era la restitució del Govern que havia estat enderrocat per l'aplicació de l'article 155 una vegada el Parlament català havia declarat la República Catalana. Amb tot, l'ofensiva judicial de l'Estat espanyol entrebancava aquella promesa electoral que va trobar un gran suport a les urnes. L'exili forçat de Puigdemont, els empresonaments dictats a colp d'interlocutòria i la vigilància del Tribunal Constitucional a qualsevol pas de dubtosa legalitat al parer del Govern espanyol frustraven els plans.

D'aleshores ençà que sobre la taula s'han barallat diversos noms com a futurs presidents de la Generalitat de Catalunya. Ara bé, només va poder presentar-se a la investidura el conseller Jordi Turull, que va fregar la presidència a finals del mes de març. L'abstenció de la CUP va impossibilitar que es convertira en el 131 president català. Podria haver estat investit en segona ronda per majoria simple. Però de quedar-se a res de dirigir Catalunya, va passar a ser encarcerat junt amb altres consellers. Jordi Sànchez también havia estat triat, però els tribunals no vam permetre la seua investidura en dues ocasions.

Amb el rellotge i el calendari jugant a la contra i apropant-se a una repetició electoral, l'independentisme havia d'escollir un candidat. Va parlar-se durant aquestes setmanes d'Elsa Artadi, la dirigent de confiança del mateix Puigdemont. Tanmateix, Artadi va descartar-se deixant la porta oberta a les apostes. Finalment, però, Junts per Catalunya ha decidit aquest dissabte, després d'una maratoniana reunió a Berlín, proposar Puigdemont com a candidat a la investidura. El propòsit és restituir el president enderrocat per la intervenció de Catalunya a través de l'article 155 de la Constitució espanyola. I, especialment, una vegada ha sortit de la presó després que la justícia alemanya rebutjara l'extradició demanada per les autoritats judicials espanyoles. Quatre mesos i mig després, JxCat torna al plan A.

L'elecció de Puigdemont coincideix amb l'únic candidat que accepta la CUP, que amb els seus quatre parlamentaris continua tenint la clau de volta per marcar el ritme dels pròxims passos de l'independentisme català. Una decisió, a més, que hauria de comptar amb el suport d'ERC, ja que aquest divendres el Parlament català va decidir amb els vots favorables dels tres partits sobiranistes legalitzar una hipotètica investidura a distància proposada per al pròxim 14 de març.

Una part del sobiranisme civil, al seu torn, també s'ha manifestat en aquest sentit. L'Assemblea Nacional Catalana, en una consulta celebrada aquest dissabte als seus socis, ha decidit donar suport amb un 81,3% dels sufragis la candidatura de Puigdemont a ser investit president. Això sí, el 58% dels membres de l'entitat independentista han apostat per investir un candidat alternatiu (en cas que l'elecció de Puigdemont no puga celebrar-se) a tornar a les urnes, una opció a la qual només donaven suport poc més d'un 35% dels socis de l'ANC.

La recerca d'un escenari alternatiu a la investidura de Puigdemont és, de fet, el més possible. Qualsevol intent d'investir el candidat proposat per Junts per Catalunya serà automàticament invalidat pel Tribunal Constitucional. De fet, aquest dilluns està previst que el Consell d'Estat es pronuncie, un pas preceptiu abans que ho faça l'alt tribunal espanyol. Una situació que obligaria a l'independentisme a buscar un nou candidat a només vuit dies de la dissolució del Parlament català per convocar, de nou, eleccions. Toca esperar el pròxim moviment de l'aparell de l'Estat. De moment, l'estratègia sembla clara: tensar la corda amb l'Estat fins al final.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.