Els crítics

Premsa, poder i ‘The Paper’

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El catàleg de Netflix de tant en tant ens dona alegries en forma de sèries petites i de gran qualitat que, destinades inicialment a un consum nacional, arriben a les nostres pantalles a través d’aquesta plataforma. És el cas de The Paper (també coneguda com a Novine), una sèrie croata produïda per la televisió pública HRT que ha debutat al servei sense fer gaire soroll, per no dir gens, i que és una autèntica meravella, especialment per als espectadors que estiguin interessats en el periodisme i en el seu paper en una societat dirigida per interessos polítics i econòmics. Particularment recomanable per als companys de professió, però també per a qualsevol espectador interessat en una exploració honesta del quart poder, The Paper està ambientada a la redacció d’un diari que està a punt de ser adquirit per un important empresari del món de la construcció. La sèrie segueix al mateix temps les gestions prèvies a l’adquisició i l’angoixa entre els periodistes del diari sobre la preservació de la integritat de la capçalera, considerada l’últim bastió de periodisme independent que queda al país. Així, el principal tema de la sèrie és la tensió permanent entre els periodistes i els interessos dels propietaris del mitjà per al qual treballen, un conflicte entre ètica i poder econòmic que s’explora de manera extensa i que és el leit motiv d’una sèrie que observa críticament els punts dèbils de la professió en comptes de deixar-se endur pel retrat idealista, pràcticament romàntic, amb què sovint s’ha representat el periodista a les sèries de televisió.

Les discussions a la redacció i el xoc entre diferents punts de vista dels personatges és el material amb què es basteix un guió que treballa sobretot a través del diàleg. La sèrie converteix l’espectador en un testimoni del que passa a l’escena situant la càmera en un punt específic i deixant que els personatges entrin i surtin de l’enquadrament. És el contrari de la tècnica del walk and talk de sèries com The Newsroom, on la càmera segueix en tot moment els protagonistes d’oficina en oficina, i el que busca és donar a l’espectador un distanciament que permeti també un punt de vista crític tant amb els protagonistes (cosa que no passa a la sèrie d’Aaron Sorkin) com amb la història. S’arriba fins i tot a fer plans que pràcticament semblen una mirada furtiva al que passa unes taules més enllà del punt on està situada la càmera, sempre amb la intenció de captar la quotidianitat d’una redacció, fins i tot aquells que no tenen res d’emocionant. Tot plegat crea una sensació de realisme que ajuda a la trama principal de la història, que té caire de thriller. I és que els motius que té el magnat de la construcció per comprar el diari no tenen, com us podeu imaginar, res a veure amb el periodisme, sinó que la intenció és tapar un crim. I fins aquí puc dir sense revelar parts importants de la trama.

The Paper
Creadora: Ivica Djikic
Repartiment: Branka Katic, Tprimir Jurkic, 
Alexander Cvetkovic
Temporades: 1
Canal: Netflix

Al voltant d’aquesta història hi ha les trames personals dels periodistes, que és la part més convencional de The Paper. Com passa sovint en les sèries ambientades en un lloc de treball (el que en l’argot es coneix com a workplace programs), les vides privades dels personatges tenen un espai que permet fer un retrat més complet del que veiem en l’àmbit professional. També és l’esfera que ens permet connectar més amb els seus conflictes i hi ha moments en què les relacions personals tenen un pes tan important com les periodístiques, a l’estil del clàssic Lou Grant. Afortunadament, The Paper en cap moment acaba de perdre el focus del seu objectiu principal i la trama avança de manera sòlida durant tota la primera temporada. La sèrie va ser renovada per una segona temporada molt abans que Netflix adquirís els drets per a la seva distribució arreu del món i esperem que sigui un símptoma de la voluntat de l’ens públic croat per apostar per la ficció pròpia de qualitat i que aviat el país sigui conegut, televisivament parlant, per alguna cosa més que per ser l’escenari de sèries com Game of Thrones.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.