Habitatge

Ofensiva institucional contra les ocupacions d’immobles: i això tot just comença

Estat, comunitats autònomes i alguns ajuntaments semblen decidits a propiciar canvis normatius per combatre les ocupacions d’immobles. Un repàs més enllà de la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil aprovada dimarts passat al Congrés espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La comissió de justícia del Congrés espanyol va aprovar el passat dimarts una llei amb què accelerar el desallotjament d’habitatges particulars, de propietat pública i d’entitats socials com ONG. Amb la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC), aquests immobles gaudiran d’una protecció especial des que els ocupants rebran una notificació de desnonament immediatament després que s’interposi la demanda per usurpació, el desallotjament s’efectuarà en menys de 20 dies sense possibilitat de recórrer i no se suspendrà malgrat que els que ocupin es trobin en situació de vulnerabilitat. En aquests casos, i sempre que els afectats donin el seu consentiment, es traslladarà el cas als serveis socials de la localitat. Amb la llei actual, un procés d'aquest tipus pot tardar més d'un any en resoldre's.

Aquesta proposta, ara pendent de l’aprovació definitiva al Senat i que ha comptat amb els vots del PDeCAT, el PNB, PP i Ciutadans, se suma a la moció que l’any passat van aprovar els populars i la formació taronja amb els suports de UPN i Foro Asturias i les abstencions dels nacionalistes bascos, canaris i del Partit Demòcrata català. En el redactat del text aprovat el 2017, s’instava a modificar la Llei de Seguretat Ciutadana —coneguda popularment com a “Llei Mordassa”—, el Codi Penal i les Lleis d’Enjudiciament Criminal i Civil per dur els delictes d’usurpació a l’àmbit del judici ràpid i endurir-ne les penes.

La modificació d’ahir de la LEC aniria en aquest sentit i el de la que ja va proposar Ciutadans el març passat, però també i sobretot de la proposta del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) de modificació de l’Enjudiciament Civil encapçalada pel que ara és el seu president, el mataroní Julio Naveira. I, en part, aniria en sintonia amb les aspiracions recollides en una declaració institucional emesa per l’Ajuntament de Mataró (Maresme), al col•legi de l’advocacia de la qual hi ha Naveira de degà, i que ha obtingut un ressò relatiu fora de la premsa local. Fonts del consistori maresmenc, governat pel PSC, afirmen que malgrat la iniciativa no la van impulsar des de la institució, en celebren la seva aprovació.

Al Congrés espanyol però, el PSOE hi ha votat en contra malgrat haver participat en la tramitació parlamentària i haver votat a favor de la ponència. La vocal del PSC a la comissió de justícia del Congrés, Mercè Perea, ha justificat la decisió pel fet que creuen que no resol el problema de les ocupacions i “fa el joc als que volen especular amb l’habitatge”, segons la seva formació. A canvi, Perea ha apel·lat a una “solució integral” que estaria inclosa a la propera llei d’habitatge.

El primer acord, del qual els socialistes van ser part, no deixava de forma clara fora del procés de recuperació exprés d’un immoble als que es coneix popularment com a “fons voltor” i grans tenidors. Després de la negociació sí se’ls excloïa de forma explícita, i malgrat l’esmena de Ciutadans per fer-ho extensible a tot tipus de propietaris, que no ha acabat prosperant. Per aquest motiu, diversos representants del sector immobiliari han considerat “discriminatòria” la iniciativa.

En l’espectre diametralment oposat, algunes veus apunten que la proposta podria malmetre les garanties processals, veus congregades al voltant de la lluita pel dret a l’habitatge, que el dia que es va debatre i votar la modificació van llançar a xarxes l’etiqueta #HogaresCriminalizados. Malgrat tot, Lourdes Ciuró, diputada del PDeCAT, assegura a EL TEMPS que el canvi normatiu dóna marge a presentar al·legacions per la via civil. Caldrà esperar per copsar-ne els efectes i afirmar qui dels dos té raó.

Les iniciatives del món local

La declaració institucional aprovada el març de l’any passat a Mataró i que d’altres ajuntaments han fet seva demanava, precisament, la modificació de la LEC en un sentit semblant a la que es va aprovar dimarts passat, i l’establiment de criteris interpretatius clars per combatre el fenomen, entre d’altres qüestions. Les mesures, parcialment satisfetes el passat 24 d’abril i dirigides a l’Estat i a la judicatura espanyoles, es complementaran amb la creació d’un jutjat a la capital del Maresme i una fiscalia especialitzades, entre d’altres.

L’ex regidora de Benestar social a Mataró i electe pel PDeCAT, Isabel Martínez, considera que modificar la LEC fa curt. Per Martínez, si no s’aplica amb contundència el Codi Penal “la reforma de la Llei d’Enjudiciament Civil només els deixarà [als que ocupen il·legalment] al carrer perquè ho tornin a fer”. Per ella, cal establir mecanismes de coordinació entre polítiques socials amb què prevenir situacions d’emergència social i mesures punitives efectives. Lourdes Ciuró considera que la iniciativa aprovada dimarts passat aniria en aquest sentit, des que preveu que es recuperi habitatge de titularitat pública ocupat pel gaudi dels que han seguit els procediments per optar-hi i en perjudici dels que se salten la llista d’espera per la via il·legal.

El partit de Martínez i Ciuró, a més, defensa la creació d’un mapa d’habitatge que permeti identificar quants immobles propietat de bancs hi ha una localitat, saber si són buits o habitats i negociar-ne la cessió a l’administració. Fins ara, una manera d’adquirir-ne a les entitats financeres ha estat la mesura del tanteig i retracte, però un informe del think tank Catalans Lliures constata l’encariment que s’està experimentant en aquest tipus de processos i planteja la possibilitat que aquest recurs s’enquisti a la perifèria i barris populars de les ciutats catalanes.

Però més enllà de noves iniciatives legislatives, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i el CICAC anunciaven la setmana passada que impulsarien una campanya per promoure l’ús de la llei de segona oportunitat aprovada el 2015. Aquesta llei es va dissenyar com un instrument amb què fer front al sobreendeutament de particulars i famílies amb un deute menor de 5 milions d’euros, i en l’àmbit de l’habitatge operaria com l’equivalent funcional d’una dació en pagament. El 2017 es van engegar 1.270 procediments d’aquest tipus a l’Estat, 450 dels quals al Principat, front els 180.000 de països com França.

Una mesura que s’afegeix als serveis que alguns municipis com el propi Mataró disposen per reestructurar el deute i evitar execucions hipotecàries. Barcelona i la seva Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER), amb 2.351 casos atesos el 2017, també són bons exemples de iniciatives locals per pal·liar els efectes de l’emergència habitacional en un moment de replegament de col·lectius com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). El salt a les institucions d’una part significativa dels activistes que els varen sostenir podria haver implicat un disminució de les capacitats de mobilització i intervenció al debat públic a favor de reforçar les eines des dels consistoris amb què enfrontar les problemàtiques que abans combatien al carrer.

Però a l’espera de copsar si el nou Sindicat de Llogaters pot igualar en força la PAH post-15M, i malgrat la transferència de capital humà als ajuntaments, Estat, comunitats autònomes i alguns municipis sembla que han declarat la guerra a un dels instruments dels quals aquestes organitzacions es van dotar: el de les ocupacions d’habitatge per a famílies en risc d’emergència habitacional. I si el contingut de la moció de 2017 aprovada al Congrés espanyol en què s’instava a modificar el Codi Penal, la llei de seguretat ciutadana i la d’Enjudiciament Criminal s’implementa com ha passat amb la LEC, és molt probable que això sigui només el començament.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.