ANNALS DE L'OCUPACIÓ

Pobres contra pobres. Una història d’ocupacions, màfies i grups pro-dret a l’habitatge

Una declaració institucional de l’Ajuntament de Mataró arriba al Congrés espanyol per exigir canvis en la llei. El debat que es desencadena constata la complexitat del fenomen de les ocupacions i obliga a afrontar la problemàtica amb rigor.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Des de fa mesos, la premsa narra històries de terror sobre famílies humils expulsades de les seves cases per màfies organitzades que ocupen els pisos quan estan de vacances. La capital del Maresme, Mataró, ha estat l’escenari d’alguna d’aquestes notícies, no sempre abordades amb el rigor que exigeix el codi deontològic. Molts habitants no poden ni sortir de casa tranquils a fer uns tragos per por de trobar-s’hi uns nous inquilins. Sovint, però, el relat periodístic ha contribuït a la confusió per tal com no distingeix les organitzacions criminals ocupes dels grups que volen fer efectiu el dret d’accés a un habitatge. Què hi ha de cert en tot això?.

El centre cívic Can Noè, del perifèric barri mataroní de Rocafonda, celebrà una reunió a finals d’abril. Pretenia donar alguns consells als ciutadans terroritzats per les creixents dosis de populisme punitiu de les tertúlies matinals, dotades de dramatisme digne de publicacions com El Caso. La cita rebé una vintena de presidents d’escala i de propietaris de primer i únic habitatge, representants de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (ICAM), de la Cambra de Propietat i de l’àrea de Benestar Social del municipi. La conferència es convertí en un memorial de greuges on tothom va fer com Paco Umbral: parlar del seu llibre. Problemes amb un veí que no paga la seva contribució a la comunitat, alguns que fan massa soroll, etc. Fins que va sortir el tema de les ocupacions il·legals.

Això preocupa. Preocupa molt. I aquí hi ha històries per a tots els gustos. Una veïna assegurava haver presenciat com el propietari d’una casa acabava emmanillat pels Mossos d’Esquadra quan, havent tornat de vacances, trobà uns nous inquilins a casa seva i provà de fer-los fora. Sigui cert o una exageració, l’Ajuntament de Mataró s’ha posat molt seriós en aquesta qüestió. I una bona mostra d’això és la declaració institucional presentada a mitjan març per demanar canvis normatius, criteris unificats a la judicatura per lidiar amb aquest tipus de casos. Tot perquè un jutjat especialitzat en ocupacions il·legals comenci a treballar com abans millor. No és una qüestió menor. La resolució consistorial mataronina ha tingut ressò en les més altes instàncies governamentals de l’Estat.

L'Ajuntament blinda les portes dels pisos adquirits per la via del tanteig i el retracte per evitar-ne ocupacions. A la foto, un immoble amb una porta de ferro /QUIQUE BADIA

Canvis en la llei espanyola

Julio Naveira fou un dels ponents en aquella xerrada d’abril. El degà de l’ICAM i vice-president del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) aclareix que “per ocupació il·legal s’entén, també, tota aquella en la qual l’ocupant es troba residint en un habitatge sense permís o en contra del que ha pactat anteriorment amb el propietari”. Això suposa un ampli ventall de situacions, que van des dels impagaments de lloguer o de la satisfacció dels terminis d’una hipoteca fins a més qüestions que impliquen un trencament del contracte de compra o arrendament. I totes pressuposen un acord previ entre el propietari de l’immoble i el llogater.

L’Ajuntament de Mataró, però, demana que es reguli una altra cosa: la possibilitat que algú ocupi l’habitatge on ja viu algú, o on alguna persona s’ha d’allotjar de manera imminent, incloses persones que pateixen l’emergència habitacional. El consistori pretén que s’agiliti el procés sobre les propietats de persones físiques, d’entitats socials i del lloguer públic. La llei espanyola preveu fins a cinc vies perquè un propietari recuperi el seu immoble un cop que un contracte es vulnera. Però el legislador no va tenir en compte la possibilitat que, després d’unes vacances, un veí tornés al seu pis i hi trobés una altra persona vivint. El mateix passa si una casa a on s'hi preveu allotjar algú en llista d’espera és habitada per una altra persona. Naveira va apuntar aquests buits al Congrés espanyol el 27 de juny, quan hi va anar a defensar la proposta mataronina.

Tot això ve de lluny. El 2016, l’Ajuntament d’aquesta ciutat creà una comissió per combatre la problemàtica de les ocupacions il·legals per les vies civil i penal. Formaren aquest ens l’esmentat ICAM, la Cambra de la Propietat Urbana de Mataró i el Maresme i associacions de veïns, entre més col·lectius. En paral·lel, el mateix Naveira impulsà, amb l’ICAC i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), una proposta de modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) relacionada amb la problemàtica.

I al mateix temps, la policia local de Mataró engegà un grup de treball en sintonia amb una iniciativa consistorial per fer front al fenomen ocupa. A més d’un buit legal, la regidora delegada de Via Pública, Equipaments i Espais Públics, la socialista Núria Moreno, considera que no hi ha criteris clars per abordar el problema des del dret penal.

Per a ella, calen principis unitaris amb què es pugui garantir la seguretat jurídica dels diferents operadors de la judicatura i dels agents policials quan s’enfrontin a un delicte com aquest. També un jutjat especialitzat, com el que es va instituir a Mataró per tractar l’estafa de les preferents, que actuï sobre aquests casos, així com un pla de seguretat per lluitar contra les màfies. Però, de què parlem quan parlem de màfies? I quina dimensió té tot plegat?

Operaris provant d'obrir la porta d'un pis ocupat. Algú va encomanar que es tapiés la porta per evitar-ne la reocupació.

Un cens d’ocupacions i perfils d’ocupants 

El cap de la policia municipal, Mateo Sánchez, explica a EL TEMPS que hi ha comptabilitzats 449 pisos ocupats. Apunta que ha estat possible constatar-ho perquè 239 ocupacions foren denunciades pels veïns arran de les incidències que els ocupants provocaven. De totes, 20 s’han conegut per denúncies dels titulars, vuit per actuacions d’ofici i 182 a través d’altres serveis de la localitat. Bona part dels propietaris són grans tenidors, com ara moltes institucions financeres; però també hi ha particulars i el mateix consistori. “Si no són conflictius, no es denuncia i no es pot saber”, rebla Sánchez. A data d’abril hi havia comptats uns 3.400 pisos buits. Es calcula que en un 25% (uns 875 en total) hi podria haver inquilins que s'hi estan il·legalment. Per solucionar-ho, es pretén fer un cens amb dades de la regidoria de Benestar Social i d’altres agents, sota la confidencialitat de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (ACPD), segons explica Mateo Sánchez, i així copsar els diferents perfils i poder-ne discriminar els més delinqüencials.

Diverses persones que treballen a l’àrea local de Benestar Social, que prefereixen no ser citades, asseguren que la legitimació de l’ocupació durant els últims anys gràcies a les lluites populars pel dret a l’habitatge han provocat efectes col·laterals. Avui, diuen, el perfil d’una persona que ocupa ja no és només el de la família víctima d’una execució hipotecària. Aquest perfil ha canviat. I la popularització de les formes per obrir portes forçadament i canviar-ne el pany ha agreujat aquest afer. Fins i tot hi ha qui guanya diners amb això. Una família en risc d’emergència habitacional pot acudir a una de les dues organitzacions de Mataró que treballen per garantir el dret a un habitatge digne: la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC), que en aquesta ciutat és una escissió de la primera. O a un seguit de forrallers sense licència que els hi venen les claus del pis un cop obert. En aquesta ampliació de l'oferta és on rau una de les fonts de confusió.

Quan la situació és extrema —assegura el portaveu de la PAH de Mataró, Sebastián Tenés—, i un cop esgotades totes les instàncies, pot passar que algú decideixi ocupar un pis. Tenés insisteix que “no hi ha un acompanyament en el moment de l’entrada", però sí que reconeix que, un cop dins, "se suggereix als nous inquilins que parlin amb el president de la comunitat, que escombrin l’escala i paguin la contribució acordada amb els veïns”. Aquest fou el cas de K, inicial d’un nou veí del Palau, que s’ha establert en un pis que el BBVA té en aquest barri de Mataró. Amb el seu, en total, i només en aquest edifici, ja hi ha quatre immobles ocupats il·legalment.

L’arribada de K va ser prou accidentada. Setmanes abans que ocupés la seva nova llar, la manipulació del quadre elèctric de la finca per uns altres ocupes va fer esclatar la instal·lació sencera. Cada propietari va haver d’abonar 800 euros per recuperar el subministrament elèctric, el periodista que escriu aquestes línies inclòs. Quan el nou veí —que també és membre de la PAH— s’hi va instal·lar, després de les derrames, algú —els veïns creuen que l’empresa de seguretat contractada pel banc— va tallar-li la llum mentre els cables penjaven durant la reparació. Podria haver provocat un accident greu. Això també remet a un dels altres efectes col·laterals que conté el risc de l’extensió de les ocupacions en barris obrers on les instal·lacions d’aigua i elèctriques són prou precàries. Des de Benestar Social es parla d’una guerra de “pobres contra pobres” per il·lustrar-ho.

A l’edifici palauenc alguns veïns ho tenien clar: que ocupin, tant els fa. El que no volien és assumir els costos de l’actuació irresponsable dels nous inquilins. Per això, la insensatesa provoca enfrontaments. Un d'aquests, molt més greu, procedí d’un ocupa amb antecedents per robatori amb força i possessió d’estupefaents, que va acabar encenent els ànims dels veïns del Palau. Tot plegat acabà amb denúncies creuades i el veí conflictiu arrestat.

Però hi hagué un efecte secundari. En tot això, una zona grisa quedà al descobert. K té relació amb l’ocupa denunciat. I alguns veïns asseguren que, quan va sortir de comissaria, K el va ajudar a recuperar l’immoble. Algú va bloquejar-hi l’accés mentre el veí denunciat per lesions en grau de temptativa estava sota custòdia policial, i el membre de la PAH hauria estat còmplice de la temptativa de reobertura. És llavors quan esclata la possibilitat de diferenciar entre els uns i els altres. Sebastián va parlar amb K per demanar-li que no es barregés amb qui no tocava. Però per coses com aquesta el barri i les associacions de veïns identifiquen un col·lectiu solidari com la PAH amb els delinqüents que obrin pisos a canvi de diners: una altra de les opcions desesperades per a qui pateix una situació de necessitat extrema. Aquesta confusió genera suspicàcies en l’esquerra, l’espai polític més propens a donar suport a les plataformes.

Estat en què va quedar el quadre elèctric d'una finca al barri del Palau després que un grup d'ocupants la manipulés.

Por de la criminalització

Esteve Martínez, regidor d’ICV a Mataró, va expressar les seves reticències en l’esmentada declaració institucional de l’Ajuntament. Insisteix: “No votem en contra d’actuar contra les màfies. Votem en contra d’una llei que, en la seva redacció, el que fa és estigmatitzar la gent que viu en situacions precàries”. Per a Martínez, aquesta proposta no discerneix amb claredat què és i què no és un grup criminal, i espera que el desenvolupament de la iniciativa de reforma pugui introduir clàusules que permetin aclarir-ho.

La CUP i VoleMataró, una candidatura lligada a Podem, es van abstenir el dia de la votació, una posició que, per a la regidora i també advocada Núria Moreno, constata que part de l’esquerra reconeix la situació. Però amb matisos. El representant de la candidatura de l’Esquerra Independentista, Juli Cuéllar, recorda els factors estructurals que han derivat en el que es pateix ara en molts barris d’arreu de Catalunya. Considera que, durant massa anys, l’Ajuntament no ha fet els deures de polítiques de promoció pública de l’habitatge, i que l’anomenat procés de tanteig i retracte, que permet adquirir un immoble abans que un propietari el vengui a tercers, és insuficient: en dos anys s’han aconseguit sis pisos per aquesta via. Una xifra a la qual cal sumar-hi un centenar llarg de pisos cedits pels bancs per a lloguer social. Un càlcul elaborat amb dades de la mateixa administració local i dut a terme per l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) el juliol de 2016 apunta que a Mataró hi calen 100 pisos per satisfer les necessitats habitacionals de les persones en risc d’exclusió. Sebastian Tenés creu que és aquí on rau la clau de tot plegat: en què el número de pisos disponibles per lloguer social sigui l'adequat.

Contra la criminalització, Cuéllar reivindica solucions que no impliquin la policia i els jutjats. Montse Morón, regidora de VoleMataró, fa una diagnosi semblant a la del regidor independentista i es pronuncia encara més taxativament respecte a la possibilitat que es vulgui perseguir la PAH amb el jutjat especialitzat i el pla de màfies: “És un crim”, protesta ella.

Si bé Julio Naveira considera que cal deslligar la declaració d’aquesta possibilitat: “La proposta no va contra les màfies: contra les màfies va el dret penal”. I continua, amb relació a la PAH i a la PAC, dient que “els que intervinguin il·legalment sí que es veuran afectats, i els que no, no”. El debat està servit, i el que en resulti tindrà conseqüències molt més enllà del terme local de la capital del Maresme. Atents.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.