La pressió de la mobilització popular ha estat clau, a Pineda i arreu. Un any després de la publicitació al DOGC de l’esmentat decret, el març de 2015, es difondria el text legal que estableix els anomenats processos de tanteig i retracte, que permeten a una administració adquirir immobles abans que un propietari el vengui a tercers. Amb aquesta iniciativa es pretenia ampliar el parc de vivenda públic, quelcom que vindria a reforçar la cessió d’habitatge propietat d’alguns bancs als ajuntaments. I és que, d’entre les eines de la PAH, ha destacat el reallotjament de famílies en risc d’emergència habitacional en pisos en mans d’entitats financeres.
Una recerca de La Directa fruit de la revisió d’informes de la fiscalia sobre usurpacions, constatava que, amb la crisi, s’havia experimentat un increment substancial de l’ocupació d’immobles buits. Quelcom que, a partir de l’any 2011, amb l’extensió de la PAH arreu del territori i l’inici de l’anomenada Obra Social, es dispara fins a multiplicar per cinc les xifres de 2006. L’ocupació esdevé una opció acceptada socialment, en alguns supòsits, i les plataformes tenen prou força com per fer de filtre i mantenir un cert acompanyament col·lectiu a les persones que reallotgen.
Però els anys passaren i van aflorar alguns conflictes interns. També la descapitalització del col·lectiu per l’aposta per les institucions d’alguns dels seus actius més destacats s’ha fet notar. Un dels factors que van impactar més fort a les PAH de comarques gironines, la Selva i l’Alt Maresme fou l’expulsió de Marta Afuera, a qui alguns sectors de l’organització acusen d’anar per lliure i que els moviments socials gironins implicats en l’ocupació del bloc de Salt consideren de tarannà autoritari. L’any següent, la PAH de Pineda de Mar es trencaria a compte de la vinculació en política d’alguns dels seus membres. Pel camí, el col·lectiu havia tingut controvèrsies que acabarien en expulsió d’alguns dels integrants acusant-los d’estafar a persones afectades.
Avui en aquest poble hi ha la PAH-Stop Desahucios Alt Maresme, propera a Afuera, i la PAH Maresme Nord, que és la que la plataforma reconeix com a part de la seva organització. I un tercer grup, que opera a pobles veïns, de nom Plataforma d’Afectats per la Vivenda (PAV).
Una situació semblant a la de Pineda es va viure a Mataró amb la Plataforma d’Afectats per la Crisi (PAC), una escissió de la PAH de la ciutat. Un dels seus membres acabaria expulsat del col·lectiu per, suposadament, cobrar per obrir portes de vivendes buides. Aquesta figura, a qui fonts consistorials mataronines anomenen en clau de broma “autònom”, ha esdevingut una de les múltiples opcions de fer efectiu el dret a una vivenda a la capital del Maresme. I no operen al caliu de cap grup pro-dret a la vivenda, precisament. L’extensió de l’ocupació il·legal va motivar fa uns mesos una declaració institucional de l’Ajuntament del municipi demanant canvis a la llei que agilitzi el desallotjament d’immobles propietat de l’administració, de col·lectius sense ànim de lucre i particulars. El degà del l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Mataró (ICAM), Julio Naveira, va presentar la iniciativa al Congrés espanyol el juny passat. A rel de tot plegat, el consistori de la ciutat ha engegat una unitat de la Policia Local especialitzada en aquest tipus de delicte i ha dut a tots els fòrums que ha pogut el debat sobre la necessitat de canvis a la llei.
EL TEMPS ha pogut saber que un regidor pinetenc va demanar informació a la socialista Núria Moreno, delegada de Via Pública, Equipaments i Espais Públics de Mataró, sobre la declaració institucional que exigia mesures suplementàries per fer front a les ocupacions il·legals. Aquest contacte s’hauria materialitzat en l’aprovació d’una moció que recull bona part de les reivindicacions i l’experiència mataronines. Una moció que, a diferència de la ciutat veïna, comptaria amb un suport unànim de tots els grups polítics: inclosos aquells que, en algun moment, han aprovat les ocupacions com una via legítima per garantir que ningú no es quedi al carrer.
Marcos Ortega, regidor d’ICV-EUiA a Pineda de Mar, va ser un dels iniciadors de la PAH al municipi. A diferència de Mataró, on aquesta formació hi va votar en contra, Ortega va recolzar la iniciativa institucional. Ho explica de la següent manera: el PDeCAT va presentar la moció, però el seu partit va dir que hi votarien en contra si no s’hi aplicaven tota una sèrie de modificacions. “Pensàvem que criminalitzaven totes les ocupacions”, afirma a EL TEMPS. El nou redactat fa referència, explícitament, a màfies que s’aprofiten de persones en situacions de vulnerabilitat. I és que Ortega diu estar “100% d’acord” amb les ocupacions tutelades per la plataforma.
Lidia Moreno, portaveu de la PAH Maresme Nord, la que compta amb el reconeixement de l’organització, assegura que l’ocupació és, només, el resultat final de veure tots els seus esforços frustrats per trobar una solució negociada. Quan algú fa el pas l’acompanyen a empadronar-se i el recolzen en el que calgui, però volen tenir clar amb qui tracten. “Si no coneixem les persones que ocupen i després vénen a les assemblees, normalment no ens en responsabilitzem”, explica. “Ens hem trobat amb casos de persones que ocupen i que ens vénen a buscar quan tenen problemes i no les coneixem. I quan parlem amb serveis socials, descobrim que hi ha altres problemàtiques darrera”, conclou. Fonts consistorials mataronines afirmaven que, sense voler-ho, l’ambient pro-ocupacions resultant de la lluita popular de les plataformes havia acabat produïnt efectes perniciosos com l’apropiació d’immobles ja habitats o de petits tenidors. Quelcom difícil de demostrar, però que opera en aquest debat. L’ara alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havia sostingut en diverses tribunes televisives, en qualitat de portaveu de la PAH, que el seu antic grup, precisament, el que feia era contenir una frustració que podria resultar en tragèdies i conflictes de tot tipus, massa vegades.
Tot i que difícil de constatar, també, les divisions en les plataformes podrien tenir un rol en una extensió del fenomen de les “ocupacions de perfil delinqüencial”, emprant paraules dels promotors de la declaració institucional mataronina.
Sílvia Biosca, Coordinadora de presidència, Planificació i Comunicació de l’Ajuntament de Pineda, dimensiona la problemàtica per a EL TEMPS. Explica que la seva realitat és diferent de la de Mataró, on hi ha censats uns 450 pisos ocupats il·legalment. La xifra total, segons les estimacions del Govern, podria superar els 850. “A Pineda hi ha ocupacions, però no tenim una situació especialment complicada amb aquest tema si la comparem amb la d'altres municipis”, sosté Biosca. Nega, també, que a Pineda hi hagi cap grup organitzat susceptible de ser considerat una màfia. Biosca confirma que l’aprovació de la moció s’explica, també, com una iniciativa de suport a la proposta mataronina. Com a Mataró, apel·la a la falta d’eines.
Independentment dels motius, la demanda de canvis a la llei eixampla la base de suport de la declaració. El següent pas, si cap altre Ajuntament no s’agafa a roda, serà que la proposta es dirimeixi al Congrés espanyol.