El poeta Joan Roís de Corella, l’escriptor i cavaller Joanot Martorell i el literat Ausiàs Marchcomparteixen més coses que la seua devoció per la paraula escrita. Aquestes tres figures tenen una relació ben especial amb Gandia (Safor). Precisament, la ciutat saforenca va convertir-se en un dels centres neuràlgics de la cultura a tota la mediterrània durant el segle d’or valencià. Una condició de referent artístic més enllà de les fronteres del País Valencià que va atorgar-li també la influència i el poder que van tenir durant el seu moment la nissaga dels Borja. I que durant segles ha mantingut.
Després d’aventures que tacaven aquesta imatge, com ara les facilitats per acollir el programa televisiu Gandia Shore, Gandia ha tornat a situar-se com a referent cultural del País Valencià. La ciutat saforenca, de fet, va guanyar ara fa un any la capitalitat cultural valenciana. Fou la primera població que va ostentar un reconeixement de durada anual impulsat per la Generalitat Valenciana. Amb aquesta condició, el municipi premiat rep ajuda logística i econòmica del Consell perquè es convertisca en el punt de referència artístic de tot el País Valencià.
“Quan vam assabentar-nos de la idea, vam posar-nos a treballar a tota l’àrea de cultura. Havíem de pensar un projecte singular, i amb la dificultat de fer-ho en dates complicades per les festivitats de Falles i Setmana Santa. Finalment, però, vam apostar per concentrar la gran oferta cultural de Gandia. D’aquesta manera, durant una estació de l’any només realitzaríem un estil d’activitats. Per exemple, a la primavera apostàrem per les arts plàstiques”, relata Joan Muñoz, regidor socialista de Cultura. I complementa: “Durant l’estiu, vam centrar-nos en la música; a la tardor, a causa dels nostres premis literaris Ausiàs March, vam concentrar-nos en la literatura, i durant l’hivern amb les arts escèniques i cinematogràfiques”.
De les activitats realitzades, Muñoz destaca el cicle de cinema dels 30 imprescindibles. “Vaig emocionar-me molt de l’acollida que va tenir. Era molt satisfactori veure tantes persones, per exemple, veient un clàssic com El cuirassat Potemkin”, expressa el regidor del partit del puny i la rosa.
“Cal remarcar també la representació d’obres al Teatre del Poble Valencià, de nou en mans públiques, com ara Los cuatro jinetes del Apocalipsis. Gandia ha passat de ser vista com la ciutat del Gandia Shore a convertir-se en la capital cultural del País Valencià”, ressalta Muñoz, que també incideix en les activitats que han fet conjuntament amb el Consorci de Museus o el Museu de Belles Arts de València. I recorda la participació de la Jove Orquestra i del Cor de la Generalitat Valenciana. “Des de la prehistòria amb la cova del Parpalló, Gandia compta amb un relat de ciutat que creu en la cultura. I amb la capitalitat cultural, hem volgut ser dignes hereus del seu passat històric, cultural i patrimonial”, remata.
Amb la capitalitat cultural de Gandia finalitzant durant aquest mes, la ciutat prepara les últimes activitats. Una de les iniciatives de més reconeixement és l’exposició “Memòria de la modernitat”, de la qual pot gaudir el públic a la Casa de la Marquesa des de Setmana Santa. La mostra, producte d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Gandia i la Diputació de València, acull un conjunt d’obres que suposen un viatge pels 200 anys d’història de la institució que va donar origen al concepte d’Erasmus. Amb pintures de Joaquim Sorolla, Ignacio Pinazo, Carmen Calvo, Miquel Navarro o Equip Crònica, l’exposició compta, a més, amb una mirada femenina i amb escenes històriques com ara El Palleter declarant la guerra a Napoleó, del mateix Sorolla.
L’altra gran iniciativa és el festival de curtmetratges Cortoons, que se celebra des de fa tres anys a la ciutat saforenca després d’haver tingut la seu a Roma. “Hem superat totes les expectatives amb 1.335 peticions de 82 països per participar en l’esdeveniment d’animació”, assenyala Muñoz sobre el festival que comença aquest dijous. La mostra cinematogràfica, amb un reconeixement internacional, comptarà amb la participació d’animacions guardonades als Oscar o als premis Goya, com ara Animal crackers, de producció valenciana i nord-americana. Loving Vincent és una altra de les produccions més premiades que visiten el festival. Aquest curtmetratge, que explica la biografia de Vicent Van Gogh, va rebre el guardó a millor pel·lícula animada al passat Festival de Berlín.
Amb tota aquesta programació cultural per posar el punt final a la capitalitat cultural de Gandia, la ciutat va realitzar el traspàs de poders a Sagunt (Camp de Morvedre) i Potries (Safor), les dues ciutats que a partir del maig gaudiran de la condició de capitals culturals del País Valencià. L’acte va comptar amb la música de Kepa Junquera, danses típiques valencianes i la Muixeranga de la Safor. “Fou el final d’una capitalitat que ha dinamitzat encara més la vida cultural de Gandia. Una condició que ens ha reforçat com a referent cultural valencià”, tanca Muñoz.