L'adquisició de la seu que la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) disposa a Gandia fou un gol per l’escaire gràcies al qual el PSPV va poder finançar-se irregularment o, per contra, es tracta d’un gol fantasma?
A falta del VAR, el famós videoarbitratge que no començarà a aplicar-se fins la temporada vinent, qui ha de decidir-ho en primera instància és Amparo Tur, la titular del jutjat d’instrucció número 3 de Gandia. El passat 4 d’abril l’Ajuntament li va trametre l’expedient que va declarar justificada —l’any 2009— 1a concessió d’una subvenció de 257.250 euros a la FFCV.
El local en qüestió, de 269 metres quadrats i ubicat al centre de la ciutat, fouescripturat el 30 d’abril de 2009 per 525.000 euros. Des de fa dècades, el tresorer de la FFCV és Cayetano Gomar Martínez, germà d’Antoni Gomar Martínez, regidor socialista entre 2003 i 2015. Dins de l’operació, com a part venedora actuava Mora Gomar SL, una societat mercantil compartida per Joaquín Mora Camps i Gema Gomar Pascual, gendre i filla del mateix Antoni Gomar. En 2006, tots dos l’havien comprat a canvi de 280.000 euros a l’empresa familiar Antonio Gomar Martínez SL, constituïda en 2003 i en la qual els Mora Gomar participaven a través de Confecciones Monterrey. No debades, hi van obrir una botiga de cortines selectes que la crisi sepultaria.
Quan aconsegueixen el 100% de la titularitat del local, qui oficia com a venedor és Alberto Gomar Pascual, fill d’Antoni i germà de Gema, a més de copropietari de Crespo Gomar, la prestigiosa empresa que va organitzar les campanyes electorals del PSPV i del Bloc Nacionalista Valencià dels anys 2007 i 2008 i que també va fer-se càrrec del congrés dels socialistes valencians de 2008. Després que la crisi també obligara a tancar-la, n'ha creat una de semblant anomenada Ossido Comunicación.
Tal com ha explicat EL TEMPS, la nit del 13 de juny de 2015, després que Arturo Torró perdera de sorpresa l’alcaldia de Gandia, el seu amic íntim Alberto Gomar li hauria lliurat informació confidencial de la seua empresa —ja extinta— que demostraria el finançament il·legal del PSPV i del Bloc en les dues campanyes. L’endemà, Torró va obrir el maleter del seu cotxe per mostrar aquells papers a dos dirigents municipals del partit valencianista sota l’amenaça de fer-los públics si no recuperava la vara de comandament. Un xantatge que no va cessar amb el pas del temps però que, malgrat tot, no va reeixir. Finalment, el 22 de desembre de 2016, el diputat popular José Ciscar va presentar la denúncia corresponent a la Ciutat de la Justícia de València.
El gener passat, la magistrada del jutjat d’instrucció número 21, Nieves Molina, tancava un any i un mes de diligències. Declarava prescrit el possible delicte electoral i dividia la causa en quatre procediments inconnexos entre si. Dos d’ells investiguen —a Madrid— els contractes dels ministeris de l’Habitatge i Sanitat amb Crespo Gomar durant l’etapa socialista; un altre, als jutjats de Benidorm, se centra en la instal·lació d’uns opinòmetres per part d’Opino Media, una mercantil també creada per Alberto Gomar. Per acabar, a Gandia s’estudia la legalitat o no de la transacció del local que ara ocupa la FFCV, en què es podria haver comès un delicte de malversació de cabals públics i, fins i tot, de prevaricació.
Abans de trametre la causa a la Safor —i a fi de no aixecar sospites que provocaren la destrucció de proves— la jutgessa Molina va requerir un informe d’un expert de fora del País Valencià que determinara el valor de mercat de l’immoble en el moment de la venda a la Federació. Tanmateix, segons dicta la seua interlocutòria de gener, la pèrita escollida va negar-se a fer la prova en constatar que no existia la provisió de fons necessària per abonar els seus honoraris.
El diari digital Valencia Plaza ha fet saber que l’informe pericial ja és una realitat i que el valor real del local era molt inferior al preu de venda final. La jutgessa de Gandia estaria a l’espera d’un segon informe que confirme aquest supòsit i que li permeta citar a declarar els primers investigats, entre els quals podria figurar José Manuel Orengo, alcalde de Gandia de 2003 a 2011 i actual assessor de Ximo Puig a Presidència de la Generalitat.
Orengo va ser l’ideòleg de les dues campanyes de subvencions per a la compra i/o rehabilitació d’un local propi adreçada a associacions, fundacions i d’altres entitats sense ànim de lucre. La primera, de 1998, era una convocatòria d’ajudes que va signar quan ostentava la regidoria de Participació Ciutadana de l’alcaldessa Josefa Frau. En el segon cas, entre 2008 i 2011, ja com a primer edil, va elevar-ho a rang d’ordenança i va ampliar l’objecte de la subvenció a la figura de la construcció i el lloguer.
Enginyer tècnic agrícola, Orengo procedia del Consell dels Joves de Gandia i havia accedit als 29 anys a la candidatura socialista en qualitat d’independent. Amb aquestes ajudes pretenia dinamitzar el teixit social local i, si era possible, captar alguna associació comarcal o de més enllà. El consistori gandienc assumia fins al 49% de l’operació, per bé que el pagament no es materialitzava de colp, sinó mensualment i al llarg de 20 anys, com si es tractara del pagament d’un préstec. En els casos d’adquisició, construcció o rehabilitació, l’entitat beneficiada es comprometia a destinar el local a seu social durant aquest període de temps. Si no, havia de retornar l’ajuda rebuda fins aquell moment.
A la primera onada, l’Ajuntament va aportar 2.145.000 euros repartits entre 37 associacions, mentre que a la segona s’hi van acollir 31 entitats que van rebre més de 2.400.000 euros. Entre els beneficiaris, un còctel ben variat: Creu Roja, Intermón Oxfam, Cáritas, la Fundació Jaume I, la Casa d’Andalusia, l’Associació de Minusvàlids Físics de Gandia, la de minusvàlids psíquics, la federació de sords, un col·lectiu de mestres, diverses germandats de Setmana Santa i la seua junta municipal, una vintena de falles, grups d’excursionisme i d’escoltes, un club de billar, un altre de karate, un d’afeccionats als bonsais, una associació de caça i tir, la protectora d’animals... I la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana.
L’expedient, al descobert
EL TEMPS ha tingut accés al contingut íntegre de l’expedient que l’Ajuntament de Gandia va enviar el proppassat 4 d’abril al jutjat d’instrucció número 3 en referència a aquesta subvenció concreta.
El dossier inclou l’acord del plenari municipal del 31 de juliol de 2008 gràcies al qual es va aprovar l’ordenança reguladora. Després de la presentació del dictamen favorable de la comissió de Benestar Social, Igualtat i Participació, va eixir endavant amb els vots afirmatius del PSPV, Plataforma de Gandia —escissió dels populars que governava amb els socialistes— i el Bloc Nacionalista Valencià. Els regidors del PP van optar per l’abstenció, en considerar que la missió de l’Ajuntament no era la de destinar diners públics a una finalitat com aquesta. Amb tot, cap d’ells no va votar-hi en contra. Vora dos mesos i mig més tard, el 10 d’octubre, el Butlletí Oficial de la Província (BOP) va publicar les bases de l’ordenança, que va entrar en vigor el 22 del mateix mes.
Javier Soldevila, un dels dos regidors de Plataforma de Gandia, era el responsable de l’àrea de Participació Ciutadana. Ell va elevar a la junta de govern municipal la convocatòria de subvencions de l’exercici següent, 2009, amb un termini de presentació de propostes de sis mesos. Hi al·legava la “positiva experiència d’anys anteriors” i que la mesura significava una “contribució singular a l’enfortiment del moviment associatiu local”. La comissió corresponent ratificaria la proposta d’acord, de nou amb l’abstenció del PP, i la junta de govern, presidida per Orengo, hi donaria la llum verda definitiva el 9 de desembre de 2008.
Al cap de sis mesos, una volta esgotat el període de presentació de propostes, el Consell de Participació Ciutadana —organisme que aixopluga els grups polítics de l’Ajuntament i representants de l’associacionisme local— es reuneix per tal d’analitzar-les. És el 9 de juny de 2009. Per assentiment unànime, s’aproven cadascuna de les peticions, amb ben poques excepcions. En un cas, neguen la subvenció a l’Església Ministeri de la Restauració perquè “no s’adequa a l’esperit d’aquesta ordenança”. En un altre, el de l’Associació Cultural Islàmica de la Safor, la deixen en suspens. “Hi ha diverses opinions sobre la possibilitat de crear problemes de futur”, detalla l’acta de la reunió. També queda en l’aire l’ajuda a l’Associació Senegalesa Touba per la por de “crear compartiments estancs”, però finalment sí que serà acceptada.
Pel que fa a la Federació de Futbol, Soldevila comenta que es tracta d’una “institució de caràcter esportiu, integrada tant per tècnics com per esportistes, àrbitres i clubs esportius”. Afirma que a la seu social de la delegació saforenca “els equips de Gandia i de les seues comarques pròximes podran realitzar tràmits administratius, per la qual cosa, a més d’evitar desplaçaments als gandians, s’atraurà una quantitat ingent d’esportistes i persones vinculades amb l’esport a aquesta ciutat”. El Consell, per assentiment unànime dels seus membres, hi presta conformitat.
El 6 de juliol de 2009, la comissió de Benestar Social, Igualtat i Participació tira endavant les propostes que han rebut el vistiplau del Consell de Participació Ciutadana. El portaveu popular, José Barber, explica que li semblen molt positius tant el procediment que s’ha seguit com la participació que hi ha hagut, però recorda que “la filosofia” del PP no transita en aquesta línia, raó per la qual el seu grup torna a abstenir-se. Francisco Rius, com a secretari de la comissió, i Liduvina Gil, en qualitat presidenta de la mateixa en representació del PSPV, certifiquen l’aprovació de les ajudes.
Tres dies més tard, el 9 de juliol, un acord plenari valida el dictamen de la comissió amb 15 vots a favor —PSPV, Plataforma de Gandia i Bloc— i les 9 abstencions del PP. El Bloc no forma part de l’equip de govern, però el seu regidor Facund Puig es felicita per la idea: “Volem mostrar la nostra satisfacció pel treball fet i, sobretot, per la manera com s’ha conduït”, diu. De la seua banda, el popular Barber apunta que el seu partit “sempre estarà a favor de potenciar, difondre i subvencionar les diferents activitats realitzades per les diverses associacions” a fi de disposar d’un “associacionisme viu, implicat i ambiciós en els seus projectes”. “Valorem positivament la participació que hem tingut els grups de l’oposició i el paper tan important del Consell de Participació Ciutadana, que ha estat el que ha decidit a qui i com se subvencionarà”, subratlla Barber durant la seua intervenció al ple municipal. “El nostre grup, vist açò, no pot votar en contra d’aquestes ajudes, però volem remarcar que no és la manera com nosaltres ajudaríem aquestes associacions”, afegeix, “i per això el nostre vot serà l’abstenció”. El BOP de l’1 de novembre de 2009 anuncia l’atorgament de les ajudes aprovades.
El possible escàndol
Al cap de mig any, el 22 d’abril de 2010, l’edició valenciana del diari El Mundo publica una informació titulada així: “El PSPV de Gandía da 257.000 euros para la compra de un local de la hija de un edil”. Ipso facto, l’Ajuntament encarrega un informe que dictamine si s’ha pogut cometre cap irregularitat, sobretot tenint en compte que Antoni Gomar, com a regidor, no s’havia absentat del plenari que va certificar la subvenció a la FFCV.
L’informe signat pel cap de servei, un tècnic de gestió i el secretari municipal especifica que Gomar no figurava “en cap dels supòsits d’incompatibilitats contemplats a la llei orgànica 5/1985”. “Encara més, si ell mateix (el regidor, no el seu germà) haguera estat membre de la Federació de Futbol valenciana o d’alguna altra associació privada sense ànim de lucre subvencionada per l’Ajuntament, tampoc no s’hauria produït causa d’incompatibilitat”, assenyala el document.
“Es considera que l’interessat és, únicament, la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana”, continua l’informe, “i en representació seua, el seu president, el senyor Vicent Muñoz Castelló”. “En conseqüència, no hi concorre cap dels motius d’abstenció recollits a l’article 28.2 de la llei 30/1992, atès que el germà del regidor no ostenta la representació legal de la FFCV, tot i ser-ne membre de la junta directiva en la seua condició de tresorer”, conclou l’escrit.
Una de les bases de la convocatòria de subvencions establia que “el propietari del local a adquirir no siga parent, fins al quart grau de consanguinitat o segon d’afinitat, de cap de les persones que exercesquen o hagen exercit, els dos últims anys, un càrrec directiu a l’entitat”. No obstant, l’informe elaborat pels tres funcionaris municipals explicita que la declaració del president de la FFCV constata que “no existeix cap parentesc de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon entre el titular de l’immoble —que és una persona jurídica (Mora Gomar, SL)— o el seu administrador únic (Joaquín Juan Mora Camps) i alguna de les persones que exercien, en el moment de l’atorgament de la subvenció o en els dos anys anteriors, un càrrec directiu a la FFCV”. La declaració en qüestió, amb data 29 d’abril de 2010 i signada per Muñoz Castelló, també figura a l’expedient que ha arribat a mans del jutjat.
Aquell mateix dia, de vesprada, el Consell de Participació Ciutadana de Gandia és convocat d’urgència sota la presidència extraordinària de l’alcalde, José Manuel Orengo, i la vicepresidència de Javier Soldevila. A l’acta de la reunió es pot llegir que l’alcalde defensa que l’entitat ha escollit el local que preferia, “amb l’únic límit del valor de taxació”. En cas que hi haguera dubtes sobre el preu real de l’immoble, s’encarregava una altra taxació i s’escollia la de valor més baix. L’alcalde exposa que no ha efectuat mai “cap suggeriment, ni a favor ni en contra, de l’adquisició de qualsevol local”. “S’han tractat totes les associacions d’igual manera, de forma objectiva i imparcial”, explica alhora que assegura que el procediment seguit ha sigut “totalment correcte”, supervisat pels tècnics de l’Ajuntament. El popular José Barber, però, adverteix que l’adquisició d'aquest local en concret ha sigut “poc ètica i moral”.
L’endemà, 30 d’abril, el seu company de partit José Ciscar, vicesecretari general del PPCV, insta l’Ajuntament a posar tot l’expedient a l’abast dels regidors populars i amenaçava que, cas de no fer-ho, duria el cas davant la Fiscalia. “Les societats mercantils no tenen parents, però sí que tenen socis, i els socis sí que tenen parents”, alertava.
L’immoble havia estat escripturat a nom de Mora Gomar SL el 15 de desembre de 2006. Alberto Gomar hi intervenia com a administrador únic d’Antonio Gomar Martínez SL, la societat venedora, dins de la qual el matrimoni Mora Gomar participava a través de Confecciones Monterrey. Els 280.000 euros en què s’acorda la compravenda queden molt lluny dels 525.000 que pagarà tres anys més tard la FFCV.
El fet cert és que es tracta d'un acord entre membres —i societats— de la mateixa nissaga i que la taxació del local, en el moment de l’adquisició per part de la FFCV, va elevar-se a 722.206,24 euros. El certificat expedit per l’empresa Cohispania destaca el bon estat de l’immoble situat al número 3 del carrer del Nou d’Octubre, per bé que rebaixa la seua superfície útil a 205 metres quadrats i la superfície construïda a 225 metres. Segons l’informe de taxació, el local compta amb una “terrassa descoberta interior” i amb “una zona elevada, tipus andana, a 1,26 metres de la resta del local”. “L’interval de variació de vivendes de característiques similars ubicades en un entorn pròxim oscil·la entre 3.000 i 3.500 euros el metre quadrat”, precisa el document.
En concret, compara el preu de venda del local amb unes altres transaccions que han culminat recentment a la rodalia. Per exemple, el d’una planta baixa de 270 metres quadrats ubicada al carrer del Nou d’Octubre número 15, que el març de 2009 va ser venuda a 4.444 euros el metre quadrat. O el local del número 13, pel qual es van pagar 3.851 euros per cada metre. En virtut de la taxació del local dels Mora Gomar, el preu del metre quadrat queda fixat clarament per sota: en 3.196 euros.
En canvi, la venda encara es realitzarà per un preu sensiblement inferior: 525.000 euros, cosa que redueix el preu del metre quadrat a 2.333 euros. El reportatge fotogràfic que acompanya la taxació demostra la bona conservació del baix, que havia estat convenientment remodelat per acollir la botiga de cortines dels Mora Gomar. En qualsevol cas, la FFCV, per tal d’adaptar-lo a les seues necessitats, va invertir 157.970 euros en les tasques de reforma i compra de mobiliari.
L’antecedent de Tele 7
En paraules d’alguns regidors del consistori de Gandia, l’expedient de la subvenció a la Federació de Futbol és “impol·lut”. Els lligams familiars entre els diversos protagonistes de la història, però, fan pensar que alguns d’ells podrien ser citats a declarar, així com els edils que hi van participar, alcalde inclòs.
El pessimisme té a veure, principalment, amb els antecedents dels socialistes de Gandia amb la magistrada que ha assumit la causa. En el passat, Amparo Tur va arxivar la denúncia presentada pel PSPV local contra el popular Arturo Torró per les ajudes d’1,7 milions d’euros concedides a Tele 7, la televisió privada que va regar de subvencions després de clausurar la pública Tele Safor. Més tard Tele 7 també abaixaria la persiana i seria adquirida per Radio Gandia SER a canvi de 2,7 milions d’euros, que quedarien compensats per les ajudes —valorades en 3 milions— que l’emissora va rebre del consistori local.
Tant els socialistes com la Fiscalia van recórrer contra aquella interlocutòria de la jutgessa Tur i l’Audiència de València va decidir reobrir la causa. No sols això, sinó que el jutge trobaria indicis de delicte evidents —se l’acusa de prevaricació, malversació i frau a l’Administració— per imputar Torró en 2016.
La informació confidencial que el seu amic íntim Alberto Gomar li hauria facilitat en eixir de l’alcaldia va ser utilitzada de forma insistent per Torró per tal d’aconseguir la retirada de la causa de l’Ajuntament, que s’hi va personar de seguida que la socialista Diana Morant, en companyia de Més Gandia i amb el vot favorable de Ciutadans, va accedir al poder en 2015.
La jutgessa d’instrucció número 3 de Gandia, vestida d’àrbitre de futbol, dilucidarà en primera instància si els Gomar van marcar un gol per l’escaire o no. Més difícil encara serà comprovar si tot allò va formar part de l’estratègia de finançament il·legal del PSPV, un possible delicte que la jutgessa Nieves Molina ja ha assenyalat que està en fora de joc.