Atesos els precedents, el moviment del jutge Manuel García Castellón, de l’Audiència espanyola, no era del tot imprevisible. Si José María Aznar, expresident espanyol, va fer una crida ciutadana a impedir l’amnistia i a contribuir tant com faça falta des de tots els àmbits possibles, la reacció judicial en la causa del Tsunami Democràtic no es pot ajustar millor a aquest desig.
La causa que investiga els fets que es van desenvolupar durant l’octubre del 2019, quan la ciutadania catalana va reaccionar en massa contra la sentència que va condemnar a 100 anys els impulsors del referèndum de 2017 que van poder ser jutjats, ha fet un gir per a intentar impedir que l’amnistia que hauran de pactar els partits independentistes catalans i el PSOE afecte l’expresident Carles Puigdemont.
Ho fa incloent Puigdemont en l’organització d’aquells fets investigats com a terrorisme i considerant, per tant, com a tal, l’intent de milers de persones de bloquejar l’aeroport del Prat durant el 19 d’octubre de 2019. Els motius són diversos. D’una banda, Manuel García Castellón entén que, derogat el delicte de sedició, aquests fets es podrien considerar com una acció terrorista i no com a desordres públics, que és el delicte previst en aquesta mena de casos. L’objectiu és evident: la directiva del Parlament i del Consell Europeu 2017/541, citada explícitament en la interlocutòria, incorpora en la segona consideració que “els actes terroristes constitueixen una de les violacions més greus dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat (...) i un dels atacs més greus contra la democràcia i l’Estat de Dret, principis que són comuns als estats membres i en els quals es fonamenta la Unió Europea”. Aquest apunt serviria per a impedir, des d’Europa, que un delicte de terrorisme puga ser amnistiat.
Per acabar de forjar aquest relat, el jutge vincula ara la mort d’un ciutadà francès de 66 anys en aquella jornada amb la protesta convocada pel Tsunami. Una relació que mai no s’havia fet perquè és inversemblant, però que serveix per a lligar caps i fonamentar, sobre el paper, la investigació d’uns fets que podrien constituir un delicte de terrorisme “de manera indiciària”, segons la interlocutòria. I que incrimina Puigdemont, també de manera “indiciària”, pel fet que el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay, va acudir a les reunions celebrades a Ginebra a finals d’agost del 2019 per a, presumptament, organitzar la resposta a la sentència del Tribunal Suprem, de la qual consideren que Puigdemont podria haver sigut el “gran cap”.
La dreta mediàtica reacciona
L’acusació és poc creïble per sobtada, per oportunista i per forçada, però pot ser útil, segons l’anàlisi que en fa la dreta mediàtica espanyola. Alguns mitjans, en boca de “fonts jurídiques” , admeten que si la causa del Tsunami Democràtic és amnistiada, tal com exigeixen Junts i Esquerra Republicana, “és altament probable que l’Audiència Nacional decidisca plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, atesa la impossibilitat d’investigar uns fets que considera d’extrema gravetat i de naturalesa terrorista. La qüestió prejudicial es presentaria en entendre el jutjat que l’amnistia pot violentar el dret de la Unió Europea”, defensen en una crònica d’El Mundo. Per a fer efectiva aquesta intenció, la inclusió del terrorisme en la causa és fonamental. Al diari Abc són més precisos a través d’un titular que evidencia la complicació de la investidura després del moviment judicial: “l’Audiència recorrerà a la Justícia de la Unió Europea si Sánchez amnistia Puigdemont per terrorisme”. El Confidencial, en aquest sentit, celebra que “la interlocutòria contra Puigdemont assenta les bases per a impugnar l’amnistia davant la UE i l’ONU”. I El Debate, en termes similars, diu que “la imputació de Puigdemont per terrorisme el converteix en l’únic separatista al qual no podrà indultar Sánchez”.
Mentrestant, la Fiscalia presentarà recurs contra la interlocutòria de Manuel García Castellón. Però els tempos, ara, adopten un ritme distint que pot comprometre la investidura, si més no en els termes previstos pel PSOE i pels partits independentistes. Des d’aquest últim sector interpreten que el moviment judicial es pot comparar amb una “declaració de guerra” del poder judicial a l’executiu quan, fins ara, només havia afectat l’independentisme català. Un “soroll de sabres” de conseqüències imprevisibles si la investidura i l’amnistia s’acaben desencallant.