Quan Vox es va erigir com a acusació particular en el cas de l’1 d’octubre, era clar que buscava una transcendència política que, fins llavors, no havia assolit. El Partit Popular, hàbil per reunir gairebé els votants de totes les dretes del nacionalisme espanyol, ja fa temps que hi troba dificultats. Al fenomen Ciutadans, sorgit al caliu del conflicte català i dels nombrosos casos de corrupció que esquitxen el partit de Mariano Rajoy, cal sumar un altre partit que s’autoubica encara més a la dreta que els dos partits que dominen aquest espai. Vox, partit identificat amb el Front Nacional francès, ajuda a incendiar el conflicte amb Catalunya per traure profit. El seu enfrontament amb el Partit Popular es tradueix en una competència per arribar al màxim nivell d’hostilitat possible.
L’últim conflicte procedeix de les declaracions reiterades de Cristóbal Montoro. El ministre espanyol d’Hisenda va afirmar, per segona vegada, que el referèndum de l’1 d’octubre no s’havia finançat amb diner públic. Així ho va reiterar Belén Navarro, secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda. «Jo no sé amb quins diners es van pagar les urnes dels xinesos ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no amb diner públic», assegurava dimecres al Congrés. El missatge sorprèn, atès que contradiu la versió del jutge Pablo Llarena i de la Guàrdia Civil, que defensen la tesi contrària. Montoro mira d’evitar que se li acuse d’haver transferit diners a Catalunya i que el Govern de Carles Puigdemont els haja emprat per promoure o fer efectiu el referèndum. Un fet que sembla no ser cert, però que Vox ja ha avisat que, en cas contrari, demanarà la seua dimissió. Alhora, Pablo Llarena demanava a Montoro explicacions perquè justificara aquestes informacions que contradiuen alguns dels motius pels quals el magistrat del Tribunal Suprem manté empresonats nou dirigents polítics catalans i ha provocat l’exili d’altres set.
Mentre Montoro nega l’ús de diner públic en la promoció i execució del referèndum de l’1 d’octubre, la Guàrdia Civil apunta en la direcció contrària. Tal com ha avançat el diari La Vanguardia, la Benemèrita sospita que s’haurien pogut emprar diners de subvencions concedides al grup parlamentari Junts pel Sí per cobrir despeses del referèndum. Així ho cita un informe del cos policial al qual ha tingut accés el diari barceloní. Entre les proves aportades hi hauria un pagament de 17.690 euros per un contracte de la cessió del Teatre Nacional de Catalunya que Jordi Turull va signar com a president del grup parlamentari de Junts pel Sí al juny. Segons la Guàrdia Civil, l’acte tenia com a objectiu difondre i motivar la participació ciutadana en el referèndum. El que, segons els investigadors, implicaria malversació.
Hi hauria, també, noves línies d’investigació. Per exemple, la presumpta despesa en informes realitzats per Carles Viver Pi Sunyer, qui exercia com a president del Consell Assessor per a la Transició Nacional i també fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Ell mateix, segons la investigació, podria haver dirigit la gestió i la centralització de les dades del referèndum. La Guàrdia Civil calcula una despesa de 40.227 euros en material informàtic i de 152.578 euros en paperetes. En total, segons els informes policials, la despesa calculada en el referèndum fins al moment seria d’1,9 milions d’euros.
Òmnium Cultural també es troba en el punt de mira. Segons el mateix informe, l’entitat cívica hauria estat l’encarregada d’imprimir i repartir cartells gràcies a una despesa de 61.879 euros. També és assenyalat Raül Romeva, qui presidia el Departament d’Exteriors i que, segons els investigadors, hauria emprat 217.656 euros en despeses com, per exemple, el pagament d’observadors internacionals.
Montoro, qüestionat
Sense esperar-ho, el ministre espanyol d’Hisenda s’ha vist qüestionat per altres instàncies d’envergadura. El jutge Pablo Llarena contradiu la seua tesi i li demana explicacions, així com també l’acusació particular contra els processats, exercida pel partit ultradretà Vox. En un context d’anticatalanisme latent, les paraules de Montoro intenten ser aprofitades per Vox per tal de suggerir incompetència en la seua gestió com a ministre encarregat de controlar les despeses de les comunitats autònomes. Caldrà veure si això li implica compromisos polítics quan, molts dels seus partidaris tradicionals, s’alineen amb les tesis del Tribunal Suprem.
A juzgar por el club de fans que le ha salido en mi tl, los indepes van a otorgar el lazo amarillo de honor a Cristóbal Montoro. Se lo ha ganado a pulso
— Isabel San Sebastián (@isanseba) 18 d’abril de 2018
Des de Ciutadans també s’esperen moviments. Durant els dies immediats al referèndum, el portaveu d’Hisenda del grup taronja al congrés, Francisco de la Torre, ja va fer preguntes a Montoro sobre el finançament del referèndum. La posició de Montoro esdevé una oportunitat per a altres partits conscients que el conflicte català els pot donar rèdits si adopten una postura encara més hostil que la del Govern espanyol.