Espanya-Europa

Un moment delicat

La negativa d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió ha desencadenat una sèrie de diferències que han generat malestar entre els sectors més conservadors del nacionalisme espanyol. Alhora, la del president català no ha estat l’única qüestió que incomoda el Govern espanyol.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En la convenció del Partit Popular celebrada a Sevilla es pretenia donar una imatge de cautela que no es va poder unificar. A més del cas del màster de Cristina Cifuentes, hi havia al rerefons, sobretot, la negativa d’Alemanya a extradir Carles Puigdemont per rebel·lió. Mariano Rajoy i diversos ministres parlaven de respecte a les decisions judicials. Negaven haver parlat amb Angela Merkel, perquè calia "garantir la separació de poders". I, en general, mantenien la tesi que estaven segurs de continuar amb l’estratègia desenvolupada fins ara des dels jutjats.

Però també hi va haver díscols declarats amb la posició d’Alemanya. El més destacat va ser el valencià Esteban González-Pons. Fidel al seu estil provocador, qüestionava la validesa de l’acord Schengen, que garanteix la lliure circulació ciutadana entre països europeus. “Si l’euroordre no funciona, aquest acord no té sentit”, deia. I protestava contra Alemanya per haver posat “en qüestió la col·laboració transfronterera”.

Alhora, tal com relatava l’Spiegel, les paraules de la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, amb què aprovava la decisió presa sobre Carles Puigdemont, no satisfeien, com calia esperar, l’executiu espanyol. Alfonso Dastis, ministre espanyols d’Exteriors, les considerava “desafortunades” pel fet que no era adequat entrar a “comentar decisions dels jutges”. Mentrestant, Soraya Sáenz de Santamaria assegurava que “anem a guanyar nosaltres” perquè “la democràcia està del nostre costat”.

Si bé el cas Puigdemont era l’element central, hi ha uns altres afers menys transcendents però que també han evidenciat les distàncies que hi ha a hores d’ara entre Espanya i alguns països Europa. I totes relacionades amb l’afer central.

Per exemple, el fet que la Fiscalia belga estiga investigant la col·locació del dispositiu geolocalitzador que hi havia al cotxe en què viatjava Puigdemont el dia que va ser detingut a Alemanya. Un objecte que podria haver facilitat el seguiment i, per tant, la captura. El procediment desenvolupat pels investigadors espanyols està sent estudiat, perquè podria haver estat il·lícit. Per actuar d’aquesta manera, sembla, caldria una ordre judicial del país on Puigdemont estava sent investigat.

Pel que fa a Suïssa, després que l’Oficina Federal de Justícia del país helvètic no trobara raons per extradir Anna Gabriel, fa poc el seu pronunciament ha estat, encara, més dur. Quan dimecres va ser detingut a Madrid l’informàtic Hervé Falciani, les alarmes es van disparar, especulant sobre un possible intercanvi Suïssa-Espanya. Falciani per Marta Rovira, qui, cal recordar, es va exiliar després de no presentar-se a declarar al Suprem el dia en què es van produir els darrers empresonaments. La justícia es va pronunciar amb contundència: “la detenció de Falciani no podrà ser objecte d’intercanvi”. Ho deia Folco Galli, portaveu de la institució.

Tornant a Alemanya, cal destacar també l’afer Jiménez Losantos. El polèmic locutor de ràdio va suggerir la possibilitat de fer “esclatar” cerveseries a Baviera" i "prendre com a ostatges" els alemanys residents a les Illes Balears. Diverses denúncies a través de xarxes van provocar que aquestes paraules arribaren a la policia de Munic, que anuncià tindre constància d’aquestes paraules. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya també investiga aquestes declaracions.

Una actitud replicada en les xarxes, quan diversos usuaris de Twitter van fer broma de l’atemptat patit a Alemanya dissabte a la ciutat de Münster.

 

 

A l’espera que el cas Puigdemont continue desenvolupant-se –encara pot ser extradit per malversació–, el Govern espanyol i el nacionalisme més intransigent viuen un mal moment dins d’Europa.

Dins de l'Estat, l'últim a expressar dubtes amb l'estratègia judicial ha estat, precisament, una de les persones més bel•ligerants amb el procés. L'expresident espanyol, Felipe González, ha considerat que, per bé que pot existir sedició i malversació en els polítics processats, "falten elements per a la rebel•lió". Alhora, pensa també que ningú no hauria d'estar en la presó fins que no hi haja una sentència ferma.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.