XII Legislatura

L'enèsima crida a l’enteniment

24 hores després d’abandonar la presó, Carles Puigdemont convocava els mitjans a Berlín per fer una crida al diàleg, a la llibertat dels presos i a la investidura de Jordi Sànchez.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tothom estava expectant. Periodistes d’arreu d’Europa esperaven un Carles Puigdemont ferm, convençut, decidit. No havien passat 24 hores des que havia abandonat la presó de Neumünster després de la decisió de la justícia alemanya. L’envoltaven diputats de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana, que havien anat a acompanyar-lo en el seu alliberament i en el que ha estat, d’alguna manera, la represa del seu treball després de 12 dies d’agonia en la presó. Un període, deia, que li ha servit per reforçar les seues conviccions.

Començava parlant dels seus companys empresonats. Amb to de denúncia, s’adreçava també a “la situació d’intervenció i ocupació de les institucions catalanes”. I de l’impediment que la justícia espanyola va imposar a la investidura de Jordi Turull, qui podria haver estat investit en segona ronda. “L’Estat no accepta el resultat de les eleccions. Volen aconseguir als despatxos i a les presons el que no aconsegueixen amb les urnes”.

Tot era el preludi d’una crida no inesperada: l’exigència de poder investir Jordi Sànchez. “Hem de reclamar a l’Estat que canviï d’actitud. Sànchez té els seus drets intactes com a diputat i ha de poder ser escollit”. De fet, Puigdemont s’hi mostrava confiat en el fet que “l’Estat espanyol rectifiqui fent cas de l’ONU”, deia en referència a l’anterior impediment del Tribunal Suprem a la participació de Sànchez en una sessió d’investidura.

Pel que fa a la seua persona, Puigdemont explicava que fixaria a seua residència a Berlín. “M’obliguen a comparèixer aquí davant el jutge”, responia a una periodista de TVE que li preguntava el per què de la seua tria. També ha alertat que no renunciarà com a diputat perquè té “els drets intactes”.

Sobre la seua voluntat política, ha tornat a negar que la independència siga l’única solució. “És la nostra proposta, però ens agradaria trobar-nos i discutir si Espanya té un projecte per a Catalunya”, expressava per exigir un diàleg bilateral. Un bon començament per garantir l’entesa, deia, “seria poder investir Jordi Sànchez”. Paral·lelament, Roger Torrent anunciava oficialment la proposta oficial per investir-lo.

La compareixença, però, tenia un clar objectiu: denunciar la situació dels presos polítics. “La rebel·lió exigeix violència, i tots sabem què va passar l’1 d’octubre”. Puigdemont confia en Europa. “És un gran espai de pau i ha de continuar sent així”. De moment, és al cor d’Europa on haurà de continuar jugant la seua partida. Berlín en serà testimoni.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.